Dimarts, al Congrés dels Diputats espanyol, 299 diputats van demostrar que tenen por a la democràcia. Concretament, que tenen por a que el poble s’expressi a les urnes. Realment seguir el debat parlamentari va ser una collonada. He de confessar que no vaig ni acabar d’escoltar en Rubalcaba, perquè si ja estava fregit després del rotllo d’en Rajoy, aguantar el cinisme del primer va ser insuportable. Quin paio, aquest Rubalcaba. Amb veu de xaiet, i amb gestos de profe que explica a classe, es pensa que la resta de mortals, som idiotes.
La millor notícia, doncs, és que una de les cinc vies que en el seu moment es va presentar com a possible per canalitzar la consulta dins la legalitat espanyola, s’ha esvaït. Pum! porta als morros. I em jugo un pèsol que passarà el mateix amb la resta.
En l’escenari actual cal aplicar la casolana dita que afirma que per fer una truita s’ha de trencar un ou. I que no hi ha més cera que la que crema.
Naturalment que dono suport a la celebració de la consulta del dia 9. Hem de continuar tot el procés i passar olímpicament de les bajanades que diguin els espanyols. Nosaltres: objectiu-consulta. I si arriba el dia 9, a veure si tenen pebrots d’enviar la Guàrdia Civil a requisar les urnes.
En el fons de tot, els espanyols defensen que Catalunya, el territori, més concretament, és seu. No ho diuen, però ho pensen: por justo derecho de conquista. Punt. En el fons, les persones els importa un rave.
En definitiva, Espanya no pot deixar que Catalunya hi hagi democràcia. Ho va impedir durant el segle XVIII, amb un règim d’ocupació militar brutal. Ho va impedir durant el segle XIX, amb la suspensió durant anys de les llibertats i els drets polítics, declarant de forma quasi permanent l’estat de guerra, d’excepció, etc. I ho va impedir al llarg del segle XX amb dues dictadures militars, ferotgment anti-catalanes.
Ara, quan el poble català se sent amb prou força per expressar-se lliurement, després d’haver lluitat per aconseguir aquesta llibertat, quan ho fa sense por, doncs opta per la Independència, lògicament, perquè és la solució més assenyada, lògica i pragmàtica. Senyal evident que les dècades d’ocupació espanyola no han servit de res, o de ben poc.
Per això Espanya no pot permetre la democràcia a Catalunya. Els agents espanyolistes a Catalunya, volen governar sense passar per les urnes. Per això les demandes de supressió de l’autogovern català. Perquè saben que democràticament no poden derrotar la voluntat d’independència dels catalans i les catalanes.
I dit sigui de passada, la impossibilitat d’acceptar la democràcia a Catalunya, també perjudica la resta de l’Estat, per que reforça els components autoritaris, la judicialització de la democràcia, el recurs a la repressió. L’única manera de fer un estat espanyol més lliure i democràtic és acceptant el dret a l’autodeterminació de les nacions que el componen i, si s’escau la seva independència. És tan de calaix que fa basarda repetir-ho.
Per sort, el poble català ja ha passat pantalla dels intents de reformar Espanya. Ja n’hi ha prou d’aquests romanços. Ara anem de cara a barraca. No ens aturarà ningú, i molt menys 300 covards que tremolen davant la perspectiva d’un Poble Alegre i Combatiu que ha decidit que, ara, de debò, sí que toca.
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 10.04.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada