Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARTÍ ANGLADA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARTÍ ANGLADA. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de maig del 2015

ELS PRESIDENT MAS AMB ELS DELEGATS A L'ESTRANGER

Trobada del President Artur Mas amb la cúpula d'Afers Exteriors i els delegats del Govern a l'estranger. D'esquerra a dreta hi veiem:Andrew Davis, delegat del Govern als Estats Units, Canadà i Mèxic; Josep Manuel Suàrez Iborra, delegat al Regne Unit i Irlanda; Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat davant de la UE i delegat del Govern davant la UE; Francesc Homs, conseller de Presidència i Afers Exteriors; Artur Mas, President de la Generalitat; Roger Albinyana, Secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea; Martí Anglada, delegat del Govern a França i Suïssa; Mar Ortega, delegada del Govern a Alemanya; Adam Casals, delegat del Govern a Àustria, Hongria, Txèquia, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia i Lucca Bellizzi, delegat del govern a Itàlia. 

Sense cap mena de dubte, la trobada no va ser només per fer-se una foto, per la qual cosa és de suposar que es va parlar de com reforçar la presència de Catalunya al món, i probablement també, de com fer front a les atzagaiades espanyoles que pretenen impedir-ho. 

Per altra banda, fa pocs dies, es va anunciar l'imminent obertura de dues noves delegacions, que es consideren claus: la del Vaticà i la del Marroc. Bon senyal.

HOMMAGE TO THE CATALANS FROM THE NORTH AND THE SOUTH WHO FOUGHT IN 1WW



Mr. Martí Anglada, (with tie) Catalonia's Delegate in France in the
Hommage to the Catalan Volunteers in the First World War
Catalans from the South volunteers 
About 500 southern Catalans gave their lives for France and Catalonia Freedom
8.500 conscripted Northern Catalans died in the War.
A whole young male generation dissapeared
Medal to Catalans Volunteers: "Sans peur, sans pitié"
Josep Joffre i Plas (1852-1931)
Maréchal de France, born in Ribesaltes 

diumenge, 18 de gener del 2015

PASSOS ENDAVANT, EN LA BONA DIRECCIÓ

Les darreres setmanes i fins i tot, els darrers dies, podem considerar-los clau en el procés cap a la Independència. Ja abans de l'acord del passat dia 14, la Generalitat havia pres alguns acords trascendentals.

Em refereixo, és clar, a l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la Llei d'Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, el passat 26 de novembre. Aquesta llei es proposa: 

a) La màxima projecció exterior de Catalunya i la màxima promoció a l’exterior dels seus interessos.

b) El posicionament de Catalunya a l’exterior com a actor internacional actiu amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o d’interès per a Catalunya.

c) El posicionament de Catalunya davant la Unió Europea i la participació de la Generalitat en les institucions europees, de conformitat amb la normativa vigent.

Entre, altres aspectes, la llei regula les relacions de la Generalitat amb la UE i amb els organismes internacionals, la presència de les delegacions del govern i de les oficines sectorials a l'exterior, les relacions amb les Comunitats Catalanes arreu del món, la signatura d'acords de col.laboració i promou la diplomàcia pública, cultural, econòmica i esportiva de Catalunya, entre d'altres.
Amadeu Altafaj, Representant Permanent davant de la UE
De forma quasi simultània a l'aprovació d'aquesta llei, també es va fer pública l'obertura de dues noves delegacions del govern a llocs tan emblemàtics com Roma i Àustria. Aquesta també és una gran notícia, atès que reforçarà la presència en aquests països, així com amb el Vaticà i l'Europa Oriental (Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Croàcia i Eslovènia, concretament).

Pocs dies després, una altra notícia, també excel,lent, ha estat la del reforçament de l'estratègica Delegació del Govern a Brussel.les, amb el nomenament d'un Representant Permanent del Govern de Catalunya davant la UE, pel qual càrrec s'ha nomenat un professional de llarga trajectòria a la UE, com és Amadeu Altafaj, podríem dir que és un insider, que ara passarà a jugar a favor de Catalunya, amb un coneixement enorme de les interioritats de la UE. No és d'estranyar, que els espanyols s'hagin posat dels nervis. Els recomano molta til.la, perquè tot just hem començat.
Martí Anglada, Delegat del Govern a França i Suïssa
Com per exemple, arran de la Manifestació per la Llibertat d'Expressió celebrada a París, que va comptar amb la presència del President de la Generalitat, Artur Mas, i que de ben segur va comptar amb la feina eficient i efectiva del nou delegat del govern a Paris, en Martí Anglada, nomenat el passat mes de setembre. El fet que el propi Primer Ministre francès, el català Manuel Valls, saludés i agraís personalment, la presència del President Català, trencant tot el protocol i segurament els obstacles posats per la diplomàcia espanyola, va posar en estat catatònic a tota la Brunete mediàtica i a la pròpia Moncloa.
El Primer Ministre Manuel Valls i el President de la Generalitat, Artur Mas

(Aquesta presència als carrers de París del President de la Generalitat, en un acte que va aplegar alguns dels principals líders mundials, és la que vam trobar a faltar, dit sigui de passada, el passat mes de juny, quan es commemorà el 70è aniversari del desembarcament de Normandia, sobretot per retre homenatge als milers de catalans que van lluitar o morir en aquell conflicte).

La darrera i podem dir que més trascendental notíca està encara calenta. Es tracta del projecte de crear la tan necessària i imprescindible Conselleria d'Afers Exteriors per tal d'impulsar encara amb més força aquest àmbit en els propers mesos davant la convocatòria electoral del 27 de setembre.

És una promesa electoral del 2003 (fa 12 anys!) del llavors candidat Artur Mas. Quan el 2010, va arribar al govern, se'n tornà a parlar, però llavors, l'argument de les retallades i la crisi de les finances públiques (i perquè no dir-ho, una manca de fermesa en la voluntat política de tirar-ho endavant) ho va impedir. 

Però la realitat és tossuda, i si hi ha una cosa clara des del 2012, és la rellevància que els Afers Exteriors, i més concretament, la internacionalització del procés, ha assolit. Aquest fet, exigeix que en els propers deu mesos l'activitat internacional sigui encara més intensa i cal un òrgan departamental (conselleria) específic per tal de gestionar-ho i promocionar-ho. Espero i sembla ben clar, que això finalment serà una realitat. Oimés quan el propi President de la Generalitat va afirmar que els Afers Exteriors és una de les àrees de priorització en l'acord entre CiU i ERC conclòs el passat dia 14. Això ens fa ser molt optimistes.
No vull acabar aquest post sense mostrar la meva satisfacció per com evolucionen els fets. I més concretament pel fet que la reivindicació de la creació d'una Conselleria d'Afers Exteriors ha estat una constant en l'actuació de Reagrupament Independentista des de la seva fundació, com ja consta explícitament en el full de ruta d'Organitzant el nostre futur lliure (2010), i en la ponència Catalunya Lliure, un món millor, aprovada en la VI Assemblea (2013). Que Reagrupament com a associació patriòtica, hi hagi pogut contribuir a aquest procés és una excel.lent notícia. I que una servidora, conjuntament amb tots els companys i companyes del Grup de Treball d'Internacional, ni que sigui modestament, també, m'omple d'un enorme orgull.

diumenge, 5 de maig del 2013

PROPERES ACTIVITATS DE REAGRUPAMENT


Dilluns 6 de maig


 Barcelona - Sants
19.30h
Conferència - col·loqui: "INDEPENDÈNCIA. ON SOM?"
A càrrec de Marc Viñolas (coordinador regional de Reagrupament del Barcelonès)
A les Cotxeres de Sants - Sala de conferències
C/ de Sants n. 79, Barcelona - Sants

Dijous 9 de maig


Barcelona
19.30h
"CRÒNIQUES CRÍTIQUES DEL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Amb Marc Belzunces, Jesús Cervera, David Vinyals i Xavier Garcia Pujol
Inclòs en el Cicle "Els dijous a Reagrupament" 
En col·laboració amb "URUK víde" per al Diari Gran del Sobiranismediarigran.cat
A la Seu Nacional C/ Roger de Llúria n.5 2n 2a

Divendres 10 de maig


Manresa
20.00h
Presentació del llibre:"QUATRE VIES PER A LA INDEPENDÈNCIA: ESTÒNIA, LETÒNIA, ESLOVÀQUIA, ESLOVÈNIA"
A càrrec de l'autor Martí Anglada Ramon Payàs
A la Llibreria Parcir de Manresa
Organitzat per: Llibres Parcir i Reagrupament Bages

Dissabte 11 de maig


Barcelona
10.00 h
Parada informativa: "Reagrupament: Independència i democràcia"
Plaça Catalunya (davant FNAC)
Barcelona


Fornells de la Selva
16.00 h
2a CONFERÈNCIA MUNICIPAL DE REAGRUPAMENT
Al Centre Social C/ Vicenç Vives n. 1 de Fornells de la Selva

Diumenge 12 de maig


Arenys de Mar
10.00 h
RUTA LITERÀRIA SALVADOR ESPRIU
Guiada per Carles Móra
Punt de Trobada: Estació de Renfe d'Arenys de Mar



dijous, 25 d’abril del 2013

VIES PER A LA INDEPENDÈNCIA

El passat dia 4 Rcat d'Osona amb la col.laboració de l'heroica i mai prou elogiada Llibreria La Tralla, van organitzar la presentació del llibre Quatre vies per a la Independència: Estònia, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia del periodista Martí Anglada. Es tracta d'un llibre de referència, força voluminós i amb una enorme quantitat d'informació, producte d'un intensa vida professional que va començar l'any 1976. Les següents línies combinen una ressenya de l'obra amb algunes de les idees exposades per l'autor en l'esmentat acte.



Els països objecte d'estudi van ser triats en base a una sèrie d'indicadors: la presència de minories lingüístiques rellevants (en 3 dels 4 casos), el de formar part, tots, actualment de la Unió Europea i, tres d'ells, de l'eurozona; el d'haver accedit a la independència de forma relativament pacífica; el de tenir unes dimensions petites, etc.

Segons l'autor, l'interessava estudiar com havia anat el procés d'independència, però fins i tot més destacar quines polítiques s'havien portat a terme en la postindependència. L'objectiu, és clar, és que el lector català tingui unes receptes de com altres pobles han aconseguit la seva Independència, per tal de saber què cal fer i, fins i tot més important encara, què cal no fer. 

Però potser allò més important a deduir de la feina feta per l'autor és saber quin és l'element que els quatre casos comparteixen, malgrat llur heterogeneïtat, i que doncs, probablement, també pot ser d'utilitat per al cas català ara que ens trobem en ple procés de transició nacional.



I en aquest cas, segons l'autor, l'element clau és el paper dels Parlaments. En tots quatre casos, els quatre parlaments van fer el pas decisiu de la proclamació de la independència, de manera que van trencar amb la legalitat fins llavors vigent i van aprovar la supremacia de les lleis nacionals, mentre que les dels estats soviètic, iugoeslau o txecoslovac, van deixar de tenir vigència. En definitiva, en tots els casos es va produir una Declaració d'Independència, que fou de tipus unilateral en 3 dels 4 casos. Únicament en el cas eslovac, hi va haver un acord mutu amb l'altra part, en aquest cas, amb els txecs.

Aquesta lliçó és profundament aclaridora. Tal i com ja des del primer moment ha defensat Reagrupament, cal una majoria parlamentària escollida democràticament, que sigui qui gosi fer el primer pas, sense cap mena de recança. En el nostre cas, és obvi que arribat el moment, la via haurà de ser el de la Declaració Unilateral.

Una segona reflexió molt relacionada amb la primera és la referida al referèndum. Per l'autor del text, el referèndum no és un element clau del procés. De fet, en el cas eslovac, no hi va haver referèndum. Per la seva banda, en els casos estonià i letó, s'aprofità un referèndum convocat per Gorbatxev, a tota la Unió Soviètica, sobre les reformes polítiques que proposava, per donar-li la volta i convertir-lo en una consulta a favor de la Independència. Només en el cas d'Eslovènia hi va haver un referèndum explícit d'autodeterminació, que va resoldre´s amb una amplíssima majoria a favor del sí a la Independència. Segons Anglada, els referèndums són en tot cas un plus, una delicatessen, que legitima el procés democràtic. En aquest sentit, la gran diferència que hi haurà en el cas català respecte els aquí estudiats, és que aquí accedirem a la Independència un cop ja dins de la Unió Europea. I la pertanyença a aquest marc “obliga”, per carregar-nos encara més de raons, a fer-lo.


Finalment, un tercer element que segons Anglada és fonamental són “els amics”. I no els de Facebook, precisament, sinó els aliats que, arribat el moment ens ajudaran a que la ruptura sigui més  suau i en certa mesura ens acomboiï en els primers moments. En els quatre casos estudiats, van jugar un paper molt important les comunitats d'expatriats en estats com Alemanya, els països escandinaus, Àustria, Estats Units, que van moure fitxa davant dels governs corresponents per tal que aquests juguessin a favor, tenint present que aquelles independències van tenir lloc en un context on el vent era favorable: el de la fallida del bloc soviètic i la fi de la guerra freda.

En el cas català, més de vint anys després, és evident que ara el vent que bufa a escala global és el de la crisi econòmica. Quins amics poden estar interessats en la independència de Catalunya en aquest context? Per a Anglada, sembla evident que cal activar l'interès alemany al respecte i a l'hora acaronar i fins i tot amanyagar França (amb llepoleries, es podria suggerir, com el transvasament del Roine, o la consolidació de la SNCF en la xarxa ferroviària catalana, entre d'altres). I això, en cap cas implica obviar altres estats claus com els propis Estats Units, la Xina, Rússia, o fins i tot el Vaticà.

(NOTA: Post publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 24, abril 2013)

dimecres, 17 d’abril del 2013

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 24 (ABRIL 2013)


Publish at Calameo or read more publications.


Ja podeu llegir el nou número de La Veu de Reagrupament, amb un interessant editorial del President, el Dr. Joan Carretero, així com també un article de Salvador Cardús, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional, i col.laborador habitual d'RCAT.

El número es completa amb l'anunci de la II Trobada Municipalista d'RCAT, que se celebrarà a Fornells de la Selva, i que arriba en un moment clau per al nostre país, i les col.laboracions habituals, entre elles la d'una servidora en el tema Internacional. En aquesta ocasió reflexiono sobre el llibre del periodista Martí Anglada, Quatre vies per a la Independència: Estònia, Letònia, Eslovènia i Eslovàquia.

Bona Lectura!

dijous, 4 d’abril del 2013

A VIC, AMB EN MARTÍ ANGLADA

Avui al vespre seré a Vic, a la presentació del llibre del periodista Martí Anglada, Quatre vies per a la Independència. L'acte, organitzat per Reagrupament d'Osona (RCAT), promet molt.

El llibre tracta de l'accés a la Independència de quatre estats europeus: Eslovènia, Eslovàquia, Letònia i Estònia. Curiosament, no tracta del cas lituà. És un llibre d'una actualitat més que notable i que segur interessarà a molts vigatans i de rodalies. A més, el seu autor és un autèntic poc de saviesa europea, una persona que ja està jubilada, per cert, i que doncs té tot el temps del món per, si vol, difondre el seu coneixement acumulat al llarg dels anys, al servei del país. Un periodista de raça que segur farà una intervenció ben lluïda i interessant.

Jo de vosaltres no me'l perdria.