VOLUNTARI CATALÀ: LLUÍS SOLDEVILA

HOMMAGE TO THE CATALANS FROM THE NORTH AND THE SOUTH WHO FOUGHT IN 1WW

Mr. Martí Anglada, (with tie) Catalonia's Delegate in France in the
Hommage to the Catalan Volunteers in the First World War

Catalans from the South volunteers 

About 500 southern Catalans gave their lives for France and Catalonia Freedom

8.500 conscripted Northern Catalans died in the War.
A whole young male generation dissapeared

Medal to Catalans Volunteers: "Sans peur, sans pitié"

Josep Joffre i Plas (1852-1931)
Maréchal de France, born in Ribesaltes 

UNA ALTRA RAÓ PER LA INDEPENDÈNCIA: NO FER EL RIDÍCUL

Avui es commemora el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Aquesta setmana, ja s'han fet diversos actes recordant els 10 milions de morts que va provocar. Pel capbaix. Un dels actes més solemnes va ser la trobada de diversos caps d'estat i de govern a la ciutat màrtir d'Ypres, a Bèlgica. Va ser un acte emocionant. 

Tanmateix, ni el nen Borbó ni el Rajoy hi eren presents. Pitjor, encara, el demòcrata de tota la vida, Mariano Rajoy, mentre els seus socis europeus retien un homenatge a la pau i la concòrdia entre els pobles d'aquest vell continent, ell, era a la Guinea Equatorial, entrevistant-se amb el dictador Teodoro Obiang Ngema. Increïble, no? 

Sense cap mena de dubte, aquesta és una altra raó per la qual cal votar Independència. Per no fer el ridícul quan tota Europa s'ajunta per recordar els seus morts i conjurar-se perquè no torni cap més guerra, mentre els espanyols, en plan neocolonial, encaixen mans i esquitxen euros de sang a una dictadura africana de les més terribles que existeixen en l'actualitat.

Joan Garcia Pujol, "Garbo", amb uniforme de tinent republicà

Ah, per cert. Ja va sent horar que la Diplomàcia Catalana es deixi de manies i tracti de colar el President Mas en aquests actes internacionals, com el d'Ypres o el de fa unes setmanes a les platges de Normandia. No debades, milers de catalans van caure en els camps de batalla europeus. I per més inri, un català, l'agent Garbo, va tenir un rol clau en el segon esdeveniment esmentat, enganyant els nazis i fent possible l'èxit de l'operació. A veure si ens desespanyolitzem d'una punyetera vegada i ens autocentrem en els nostres interessos com a poble.

23 D'ABRIL ... DE 1939

La Diada del 23 d'abril és un esdeveniment emotiu, universal, que els catalans i les catalanes hem aconseguit globalitzar, cada cop més. 

Per això els espanyols no ens ho perdonen. I quan poden n'intenten venjar-se. Això és el que passà un 23 de gener... de 1939. Aquell dia, vuit militants catalanistes, alguns d'ells amb una llarguíssima trajectòria en l'independentisme, que es remuntava als anys 10, o potser abans i tot, del segle XX, van ser vilment assassinats al Camp de la Bota.

Entre ells, cal esmentar la figura de Lluís Escaler (foto), membre dels primers escamots independentistes que s'enfrontà amb els espanyolistes en el període del 1918-1920. Seguidor de Daniel Cardona, va formar part d'Estat Català, i  fou un dels seus màxims dirigents de l'Organització Militar Nosaltres Sols! (OMNS), milícia que tenia per objectiu la consecució de la Independència per la via armada.

Un altre patriota que compartí el seu destí aquell dia va ser en Domènec Latorre, de la Unió Catalanista.  Col.laborador de Vicenç Albert Ballester, el creador de la Bandera Estelada, i promotor dels Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial. Funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, durant la República, on va destacar pel seu esforç per catalanitzar-lo. Detingut immediatament després de la fi de la guerra, arran d'una denúncia, va ser assassinat per la simple acusació de ser independentista. Fa molts anys que vaig conèixer la seva filla, una dona extraordinària, culta, noucentista, que llavors feia tot el possible per rehabilitar la memòria de son pare. En certa manera ho aconseguí quan Josep Benet va publicar-ne la biografia.

Un tercer dels assassinats aquell va ser en Daniel Cochs, del qual no n'he aconseguit detalls biogràfics, com tampoc de la resta de camarades de destí (si bé estic segur que amb una recerca una mica més intensa es pot aconseguir, com a mínim, saber-ne els noms.

Penso que hi ha dimensions del 23 d'abril que caldria potenciar, i recordar que no tots ells han estat, com estem acostumats, dies assolellats, de primavera, feliços. Però si ara ho són, és perquè n'hi va haver que no ho van ser, i perquè n'hi hagué que ho pagaren amb la seva vida.

Glòria i Honor als Màrtirs del 23 d'abril!