dimecres, 23 d’abril de 2014

23 D'ABRIL ... DE 1939

La Diada del 23 d'abril és un esdeveniment emotiu, universal, que els catalans i les catalanes hem aconseguit globalitzar, cada cop més. 

Per això els espanyols no ens ho perdonen. I quan poden n'intenten venjar-se. Això és el que passà un 23 de gener... de 1939. Aquell dia, vuit militants catalanistes, alguns d'ells amb una llarguíssima trajectòria en l'independentisme, que es remuntava als anys 10, o potser abans i tot, del segle XX, van ser vilment assassinats al Camp de la Bota.
Entre ells, cal esmentar la figura de Lluís Escaler (foto), membre dels primers escamots independentistes que s'enfrontà amb els espanyolistes en el període del 1918-1920. Seguidor de Daniel Cardona, va formar part d'Estat Català, i  fou un dels seus màxims dirigents de l'Organització Militar Nosaltres Sols! (OMNS), milícia que tenia per objectiu la consecució de la Independència per la via armada.

Un altre patriota que compartí el seu destí aquell dia va ser en Domènec Latorre, de la Unió Catalanista.  Col.laborador de Vicenç Albert Ballester, el creador de la Bandera Estelada, i promotor dels Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial. Funcionari de l'Ajuntament de Barcelona, durant la República, on va destacar pel seu esforç per catalanitzar-lo. Detingut immediatament després de la fi de la guerra, arran d'una denúncia, va ser assassinat per la simple acusació de ser independentista. Fa molts anys que vaig conèixer la seva filla, una dona extraordinària, culta, noucentista, que llavors feia tot el possible per rehabilitar la memòria de son pare. En certa manera ho aconseguí quan Josep Benet va publicar-ne la biografia.

Un tercer dels assassinats aquell va ser en Daniel Cochs, del qual no n'he aconseguit detalls biogràfics, com tampoc de la resta de camarades de destí (si bé estic segur que amb una recerca una mica més intensa es pot aconseguir, com a mínim, saber-ne els noms.
Penso que hi ha dimensions del 23 d'abril que caldria potenciar, i recordar que no tots ells han estat, com estem acostumats, dies assolellats, de primavera, feliços. Però si ara ho són, és perquè n'hi va haver que no ho van ser, i perquè n'hi hagué que ho pagaren amb la seva vida.

Glòria i Honor als Màrtirs del 23 d'abril!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada