Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARTA ROVIRA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MARTA ROVIRA. Mostrar tots els missatges
dissabte, 10 de juny del 2017
US ESPERO, AVUI, A VIC!
Etiquetes de comentaris:
ÀLEX MONTES,
ANTONI CASTELLÀ,
JORDI BOSCH,
JORDI SÀNCHEZ,
JORDI TURULL,
JOSEP SORT,
KATIA JUNCKS,
MARTA ROVIRA,
NEUS LLOVERAS,
TAULA DE VIC D'ENTITATS I PARTITS PEL SÍ AL REFERÈNDUM,
URIEL BERTRAN
dimarts, 14 de març del 2017
I PER QUÈ ESPERAR AL SETEMBRE, SI ES POT FER AL MAIG?*
Aquest cap de setmana que acabem de passar ha estat de forta intensitat política, que culminava una setmana no menys intensa i anuncia un febrer més que calent, sobretot amb el primer judici en relació al 9N, amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau com a acusats. Tot plegat sembla que s’accelera, cada cop més. I fins i tot trontolla la data de celebració del referèndum que podria avançar-se a la primavera, més concretament al mes de maig.
Arrufat, Turull i Rovira
Aquesta possibilitat, que cada cop evoluciona més cap a una probabilitat, ha estat apuntada per tres responsables polítics de primera línia, i, doncs, caldrà començar a tenir-la ben present.
Dissabte, en la roda de premsa de la CUP posterior a la votació sobre els pressupostos, va ser en Quim Arrufat que s’hi referí de forma contundent i amb posat seriós, quasi bé diríem transcendent. Després d’afirmar taxativament que la CUP posa com a data límit el mes de setembre per fer-lo, no va descartar que en funció de l’activitat repressora de l’estat espanyol, i seguint la desobediència com a línia política, el fet que s’avancés a la primavera.
Per la seva banda, els dos líders parlamentaris de JuntsxSí, Jordi Turull i Marta Rovira, van comparèixer davant els micròfons de Rac 1 i de Catalunya Ràdio, per realitzar sengles declaracions en el mateix sentit.
Turull, després de celebrar la decisió dels anti-capitalistes, va dir que era el moment d’apretar el gas a fons i avançar en el procés. Es va mostrar partidari de fer-lo quant abans millor, però va afegir que sempre tenint present que es farà quant estigui del tot preparat, i que la decisió es prendrà conjuntament entre les forces polítiques. També deixà entendre que el judici contra la Presidenta Forcadell seria una moment clau que podria fer decidir, a avançar-lo. Respecte al judici del proper dia 6, va cridar a la mobilització del poble català en suport dels tres acusats.
Per la seva banda, Marta Rovira, des de Catalunya Ràdio, va començar dient que el referèndum es farà sí o sí, i també va afegir que caldrà estar preparats per a fer front a la “bel·ligerància” del govern espanyol. Va acusar-lo de col·locar les institucions catalanes en l’actuació unilateral, perquè es nega a assumir la realitat política catalana, la qual cosa el converteix en un irresponsable. En aquest sentit, doncs, també va afirmar que no descartava l’avançament del referèndum.
*(NOTA: Penjat a l'Unilateral, el 30.01.2017)
Etiquetes de comentaris:
JORDI TURULL,
MARTA ROVIRA,
QUIM ARRUFAT
dissabte, 28 de novembre del 2015
TOTES LES ÀNIMES DE TESEU*
per Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull
Punt i final. El període autonòmic ha rebentat costures. A Catalunya ja fa temps que creix la percepció que no només no tenim un Estat a favor, sinó que el que tenim ens va a la contra. El govern espanyol, que sempre s’havia negat a considerar Catalunya de manera diferenciada de la resta de Comunitats Autònomes, ens tracta, ara sí, com un cas especial (i no per bé). Ens trobem, novament, atrapats a l’interior d’un laberint dins del qual ens espera el govern de l’Estat, un ésser institucionalment implacable, una mena de Minotaure que combat un clam legítim, però sobretot pacífic i democràtic, amb coces i esbufegant amenaces.
Els darrers gestos de l’executiu central posen de manifest la seva decisió que qui exerceixi de President, a Catalunya, ja no sigui, de facto, aquell que decideixen les urnes catalanes, sinó aquell qui administra la clau de la caixa comuna (estatal).
El 27 de setembre (avui fa dos mesos) les urnes van atorgar 72 diputats i diputades a Junts pel Sí i la CUP, i així van dir, alt i clar, que havia arribat l’hora d’alliberar-se del laberint dedalià. Junts pel Sí i la CUP serien com Teseu, encarregat de fer front al Minotaure-Estat. Tanmateix, igual com a la CUP conviuen moltes ànimes, el mateix succeeix a Junts pel Sí, on trobem des de socialcristians fins a ecosocialistes, passant per liberals, republicans, socialistes i, també, independents diversos. Lluny de ser un problema, aquesta diversitat esdevé la veritable força de Teseu. La nostra força col·lectiva.
És precisament aquesta ànima múltiple la que ens ha permès superar els primers obstacles: constitució d’un Parlament -i d’una mesa- clarament independentista, i adopció d’una declaració solemne a favor de l’inici del procés -annex inclòs- que deixa clara la voluntat manifesta de caminar cap a la condició d’estat al servei de les necessitats més urgents i inexcusables. Per això hi parlem, entre d’altres, de la necessitat de lluitar contra la pobresa energètica, o de garantir l’accés universal a l’habitatge, la sanitat i l’educació. Perquè, diguem-ho un cop més, un Estat que posa en perill la salut i la vida de la gent amb arguments de caràcter legalista i centralista és, des del punt de vista social, un Estat clarament fallit. Així mateix, altres qüestions igualment urgents, tant des de la perspectiva social com pel què fa al disseny d’un veritable procés constituent, continuen vives en les taules de negociació actualment vigents, i estem segurs que enriquiran encara més el compromís compartit.
No ens hem aturat. Continuem avançant, conscients tanmateix que el fil (això és, la paciència i la confiança) que ens guia, subjectat per una Ariadna-ciutadania, no és infinit.
Però tot plegat, per què, o més ben dit, per a què? Doncs fonamentalment per a tres coses. Primer, per construir una nova legalitat (incloses les estructures necessàries) que ens permeti, arribat el moment acordat, substituir l’actualment obsolet marc autonòmic. Segon, per posar en marxa el procés constituent que ha de garantir que, un cop més, el procés el pilota l’Ariadna-ciutadania. No oblidem que el procés no quedarà mai complert si no es ratifica, via sufragi popular, una proposta de text constituent, per la qual cosa hem de ser molt conscients que allò que ens ha de preocupar, sobre tot, és com eixamplem l’espectre i els suports (dins i fora), sense perdre’n pel camí. I tercer, tot plegat ho hem de fer sense oblidar les urgències socials.
La nostra condició de ni-autonomia-ni-Estat, però també l’absència d’un govern constituït i estable, ho fa tot molt més difícil. Heus aquí la pressa, però sobretot la transcendència, d’allò que estem fent.
El proper repte sabem quin és: dotar-nos d’un govern adequat al moment (no serà, per tant, un govern autonòmic), però prou fort per fer front amb garanties a les embestides minotàuriques. En això estem treballant, conjuntament, les diferents ànimes d’aquest Teseu modern.
El primer debat -fallit- d’investidura, va concloure amb una proposta de la part de Junts pel Sí. En primer lloc, es va proposar dotar-nos d’una presidència que respongui a un govern d’ampli espectre, en què funcions governamentals rellevants es repartirien entre tres àrees de responsabilitat posant d’aquesta manera èmfasi en les prioritats a les quals cal fer front de manera urgent. Per això parlem de tres Comissions de Govern (una econòmica, una centrada en l’Estat del Benestar i una que s’ocupi dels afers institucionals i d’exteriors). Bàsicament es tractava que el govern de transició trobés l’equilibri entre la gestió del dia a dia, i al mateix temps pogués donar compliment al mandat ciutadà de posar en marxa aquelles iniciatives, tan legislatives com estructurals, que necessitem per encarar el canvi de legalitat que reclamem. Des de llavors, la proposta ha seguit evolucionant. Així, en les reunions subsegüents hem proposat establir diversos mecanismes de coordinació entre la Presidència de la Generalitat, la Vicepresidència i les presidències de Comissió Governamentals amb el mandat de gestionar la desconnexió/transició nacional. Finalment, donada l’excepcionalitat del moment, al cap de 10 mesos se sotmetran la Presidència i l’acció de Govern a ratificació parlamentària, a través d’una qüestió de confiança, amb l’objectiu d’avaluar conjuntament l’evolució dels compromisos acordats.
La virtut d’aquesta proposta, pensem, és que, igual com succeeix amb la Declaració d’inici del procés, o amb els resultats sorgits de les taules de negociació sectorials (blindatge de drets fonamentals, pla de xoc social, i procés constituent), són el resultat d’un diàleg i d’un aprenentatge compartit. No és el relat ni la proposta de ningú en particular, sinó que és la síntesis de totes elles. Ningú hi perd i tothom hi guanya molt. Entenem que això és el què emana del mandat democràtic rebut el 27S. Aquesta és la gènesi de tot bon acord. Que no deixi vencedors ni vençuts. En altres paraules, que venci la democràcia i, conseqüentment, les persones, en plural.
*(NOTA: Article apregut al web de Junts pel Sí, 27.07.2015)
Etiquetes de comentaris:
JOSEP RULL,
MARTA ROVIRA,
RAÜL ROMEVA
dimarts, 31 de març del 2015
MARES I PARES DEL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA
Josep Rull i Andreu, Terrassa (1968),
Coordinador General de CDC
![]() |
| Rut Carandell i Rieradevall, Barcelona (1966) Vicepresidenta de RCAT |
![]() |
| Marta Rovira i Vergés, Vic (1977) Secretària General d'ERC |
![]() |
| Carme Forcadell i Lluís, Xerta (1956) Presidenta de l'ANC ![]() |
Josep Maria Roigé i Rafel, Balaguer (1960)
Vicepresident AMI
![]() |
| Josep Andreu i Domingo, Montblanc (1956) Vicepresident AMI |
![]() |
| Muriel Casals i Couturier, Avinyó 1945 Presidenta OC |
A manca, provisional, d'una Constitució Catalana, a hores d'ara ja podem parlar d'unes mares i uns pares del procés cap a la Independència. Naturalment, és una simplificació. En som milers, milions de mares i pares cap a la Independència. Però sovint és necessari concretar els fets importants en noms i cognoms. I a hores d'ara aquests són els noms de les dones i els homes que amb la seva signatura representativa, vull dir a títol de representant d'una entitat, ens permetran emprendre amb una energia tsunàmica el darrer tram del procés cap a la Independència. Que s'apartin les criatures i les malesherbes, incloses les herbes bastardes, traïdores i coents, que canvien de trinxera com qui canvia de camisa. No ens aturarà res ni ningú!
Ah, i, cap dubte al respecte: tots ells seran objecte d'una immediata i rabiosa querella espanyola. Un altre senyal que el camí serà el correcte.
Etiquetes de comentaris:
CARME FORCADELL,
JOSEP ANDREU,
JOSEP MARIA ROIGÉ,
JOSEP RULL,
MARTA ROVIRA,
MURIEL CASALS,
RUT CARANDELL
diumenge, 9 de juny del 2013
ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA, 4, 05.06.2013
Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els dimecres a les 22.10 a Canal Català TV. Redifusió el divendres a les 23h i dissabte a les 20.30
Dirigit i presentat per Ígor Llongueres.
Inclou, entre d'altres seccions:
- Intervenció de David Vinyals, membre de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament (13:25).
- LA DADA: Joan Cabanas, responsable de Relacions Internacionals del Cercle Català de Negocis ens explica que els països petits, com Catalunya, són els més dinàmics econòmicament de la UE (16:22)
- Parlem amb el batlle de Pinell del Brai (adherit a l'AMI), a la Terra Alta, el socialista i independentista Lluís Melich (20:03)
- Entrevista amb el periodista valencià Vicent Sanchís (28:31)
- Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya, passa el TEST del programa (41:55)
Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència
Etiquetes de comentaris:
CANAL CATALÀ,
CERCLE CATALÀ DELS NEGOCIS,
DAVID VINYALS,
ERC,
ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA,
ÍGOR LLONGUERES,
JOAN CABANAS,
LLUÍS MÈLICH,
MARTA ROVIRA,
PINELL DEL BRAI,
RCAT,
VICENT SANCHÍS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)














