De l’entrevista a l’Oriol Junqueras a TV3 en vaig treure la conclusió que per a la seva formació, el moment actual és l’ideal per aconseguir la… reconstrucció de l’espai socialdemòcrata a Catalunya. Això, si més no, explica els esforços per donar empara a tots els socialistes orfes que es van trobant pels camins i les cantonades dels pobles, viles i comarques del país. He de confessar que aquesta tasca de voltor per alimentar-se de les deixades d’un cadàver l’han apresa molt bé dels seus competidors d’Iniciativa. Suposo que el contacte tripartit fa que els vicis s’encomanin els uns als altres.
Si fóssim en una conjuntura electoral “normal”, aquesta acció de voltorejar seria perfectament comprensible en la lògica de la competència interpartidista. Ja se sap la dita que diu que “on mengen tres, mengen dos de puta mare”. Doncs això. Passa, però, que no estem en una conjuntura “normal”, oi? Més aviat en una conjuntura jo diria que extrema, i més si tenim en compte els darrers esdeveniments impulsats pel govern espanyol.
Llavors, en una conjuntura extrema, tancar els ulls al context, i pensar només en un mateix, em sembla d’una irresponsabilitat molt i molt greu. I una irresponsabilitat greu és bandejar la formació d’una llista unitària –o el més unitària possible, no siguem innocents-, posant com a excusa –de mal pagador- les declaracions sempre tronades i provocadores d’en Duran i Lleida. Estic segur que aquest quan va assabentar-se de les respostes de Junqueras, devia saltar d’alegria, i amb ell tota l’espanyolada. Sobretot perquè afebleix encara més Artur Mas que, desenganyem-nos, és l’objectiu a abatre per part d’Espanya. Com en el seu moment ho fou Lluís Companys.
El clam del sobiranisme civil, protagonista de les mobilitzacions més massives que mai s’han donat a favor de la independència, a favor d’una unitat per a les eleccions europees, sembla que no tindrà resposta. És una molt mala notícia, i perdem una altra oportunitat de marcar a porteria buida. Perquè tothom sap que una llista unitària, o quasi, guanyaria per golejada.
Anem jugant a la ruleta russa, anem…
*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 03.02.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada