EUROPA POSA SOTA SOSPITA EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL*

Com era de preveure, el Tribunal Constitucional espanyol es troba sota sospita a Europa. Aquesta és la conclusió que s’extreu d’una opinió emesa pel Consell d’Europa, (CoE), el màxim organisme que vetlla pels drets humans, la democràcia i l’estat de dret, als 47 estats que formen el continent. Concretament, ho ha fet un dels seus òrgans, la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu en afers constitucionals i més específicament en institucions democràtiques, drets fonamentals, justícia constitucional i justícia ordinària, eleccions, referèndums i partits polítics. En un comunicat que s’ha fet públic avui, però el contingut del qual ja era conegut fa uns dies.

Un TC no neutral

L’opinió sosté que la reforma del Tribunal Constitucional impulsada pel govern espanyol, aprovada per les Corts Generals i considerada constitucional pel propi TC (si bé amb tres vots contraris) i que permet suspendre polítics que desobeeixin les seves sentències, com passa amb el cas dels responsables polítics independentistes catalans, va en contra del funcionament de tota instància de justícia constitucional, que per definició ha de ser neutral, i només jutjar la constitucionalitat de les lleis. De fet, el converteix en un òrgan de justícia ordinari, assumint competències que li corresponen a altres instàncies (els tribunals ordinaris, per exemple, els tribunals superiors i, en darrer terme, el Tribunal Suprem). En conseqüència es viola el principi de separació de poders. Cal recordar que els membres del TC són escollits 2 pel govern, 4 pel Congrés, 4 pel Senat i 2 pel Consell General del Poder Judicial, i que no forma part del Poder Judicial. De fet, a la constitució espanyola, el poder judicial és tractat en el Títol 6, mentre que el TC ho és al Títol 9, de manera que són òrgans de l’estat ben diferenciats.

La Comissió de Venècia, també qüestiona que el TC pugui actuar per iniciativa pròpia, d’ofici,  a l’hora de sancionar, atès que el principi bàsic del seu funcionament és el d’actuar a instància de part, és a dir, quan una part capacitada li ho demana.

I el Tribunal d’Estrasburg, aviat

En definitiva, la més important instància d’Europa pel que fa a la defensa dels drets humans, ha donat una immensa repassada a un estat espanyol que en la seva ofensiva contra el procés democràtic independentista català, està perdent tots els papers.

Cal recordar, a més, que en cas de ser condemnats, els polítics jutjats per la consulta participativa del 9N, és a dir, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, un cop esgotada la via jurisdiccional  dels tribunals espanyols, ja han anunciat que recorreran al Tribunal Europeu dels Drets Humans,(TEDH), amb seu a Estrasburg. Aquest tribunal entèn sobre les denuncies de violacions de drets reconeguts a la Convenció Europea dels Drets Humans, adoptada precisament pel Consell d’Europa, l’any 1950.

L’estat espanyol ja ha estat condemnat en diverses ocasions per aquest tribunal, pel que fa a violacions dels drets humans, com per exemple, per practicar la tortura. El 2004, per exemple, va condemnar-lo per no haver investigat de forma efectiva, i en profunditat, les denúncies de tortures als 15 independentistes detinguts poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Suspensió de drets polítics a la Unió Europea

Per altra banda, a ningú no se li escapa que si Espanya persevera en aquesta actitud de violació continuada dels drets humans, i fins i tot decideix d’una manera o una altra (articles 155, 116, llei de seguretat nacional, etc.) intervenir o fins i tot suprimir l’autogovern de Catalunya i reemplaçar-lo per autoritats no democràticament escollides, tot plegat podria portar a l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea que preveu la suspensió dels drets polítics d’Espanya (el dret de vot) a les instàncies de la UE, per violació dels valors que figuren en l’article 2, que són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, democràcia, igualtat, estat de dret, així com el respecte als drets de l’home, inclosos els drets de les persones que pertanyen a les minories, etc. Altres valors igualment preservats són el pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre les dones i els homes.

Portar el “currículum polític” dels membres del TC a Europa

El ple del Parlament de Catalunya, en la seva propera sessió, votarà una moció de la CUP, que insta el Govern a fer en 20 dies un informe dels membres que formen l’alta judicatura, la fiscalia general i el propi TC, per a enviar-lo a diferents tribunals i instàncies internacionals.

Concretament pel que fa als membres del TC, la CUP afirma que dos són escollits directament pel govern, un dels quals és un ponent habitual de la Faes (think tank fins fa poc vinculat al PP i presidit per José Maria Aznar); dos més són antics militants del PP, un dels quals va ser durant 17 anys diputat al Congrés d’aquest partit. A més quatre altres magistrats van iniciar la seva carrera judicial sota el règim franquista, és a dir, van ser jutges franquistes. En definitiva, la composició del TC presenta importantíssimes mancances que qüestionen clarament la seva neutralitat política.

Igualment la CUP demana en la moció referida, informar a les instàncies internacionals de la politització de la Fiscalia General, que actua com a corretja de transmissió del govern, fet que va portar fins i tot a la dimissió d’un Fiscal General, per les constants ingerències del Ministeri de Justícia. En aquest sentit, demana que el Parlament reprovi el Ministre de Justícia, Rafael Català, per “l’evident utilització política del poder judicial en el conflicte democràtic contra Catalunya“.

Finalment, també demana al Parlament que requereixi al TC que “davant la seva evident politització i dependència partitocràtica“, s’abstingui de resoldre en relació a aquells processos que tinguin a veure amb decisions preses pel Parlament de Catalunya.

Aquest informe es demana que s’enviï al propi CoE, al Consell de Drets Humans de la ONU de Ginebra, a la Comissària de Justícia de la UE, al ja esmentat TEDH, a la Cort Internacional de Justícia de La Haia, al Tribunal Russell, a Amnistia Internacional i a Human Rights Watch.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 13.03.2017)

REMARKS IN PARLIAMENT BY THE PRESIDENT OF CATALONIA GOVERNMENT ON THE 9N TRIAL

Barcelona, 8 February 2017

Today, there is a Member of Parliament who is not able to attend this plenary session, and itis not due to an illness nor has she taken leave. In these moments, our companion, Irene Rigau, is being tried together with our former colleagues who held the highest positions of governmental responsibility in our country: President Artur Mas and Vice President Joana Ortega. They are being tried, accused of the crime of being faithful to the instructions of this Parliament, which was also faithful to the instructions given by the citizens.

Therefore this Parliament, in its first plenary session called and held since the trial of November 9th of 2014, cannot proceed as though nothing has happened. It cannot look the other way or remain indifferent about the fact that, at this moment, there are political leaders being prosecuted for allowing 2.3 million citizens to take part in that event, and who conveyed a loud and clear message of wanting to solve a political problem by voting, through the ballot.

I have requested the floor so that this exceptional situation is put on record in the Chamber that represents the people of Catalonia, and also to convey some considerations that go beyond this moment in time as I express the growing concerns that are at the centre of Catalan society as a whole. An immense majority of Catalan society, whatever their thoughts are on what the relationship between Catalonia and Spain should be like, has visibly shown an exemplary democratic attitude. We have also made evident our will to protect fundamental rights and we have done so on every occasion, like no one other: In the rejection of terrorism, opposing the war in Iraq, rebelling against the government’s lies about the 11-M attacks, and, in these last five years, in a manner that has no precedent in Europe, in the demand for the right to vote.

This recentralising drift, accelerated and worsened by the ruling against the Statute of Catalonia, and the previous campaign eleven years ago that collected signatures against it, confirm the structural problem deteriorating Spain’s democracy. A democracy that sends to the courtroom the people responsible for such an edifying and healthy event like the 9-N, a day which created such deep and noble sense of citizenship, is a democracy that has fallen ill.

And this goes far back.

It did not come out unscathed during the transition and now it is losing credibility at the hands of forces that we know have always been there, despite that for many years we thought they had left or had been reconverted. Today, Spain’s democracy has allowed itself a political trial against the former president of Catalonia and two members of his government without blushing or asking itself what the global public opinion is asking. Yesterday, an article of a leading media outlet assured that the trial “is not something one would expect to see in Europe”. A few hours later, the influential Internacional Liberal expressed, yesterday afternoon, in very blunt terms: this trial is a “farce” and a “spectacle”. MEPs from different countries have also expressed enormous concern about the path the Spanish state is following.

Yet, as you can see, the Spanish political system is not in distress. There is nothing that worries it. It has the main opposing party completely submitted to the governing party. It has another party that already acts at its behest, yesterday liberal, today social democrat, and tomorrow, whatever is necessary to guarantee the placidity of the government. It has the support of the media, public and private, who, if necessary, take care of wedging its position with a wall of disinformation and, at times, actual manipulations and lies to make it difficult for Spanish society to contrast the propaganda they are being served.

President Mas, Vice President Ortega and Minister Rigau are guilty of having trusted in Parliament, and believing in the idea that in democracy the first thing is to serve and listen to the citizens that make it possible. Without them, there may be government, there may be legality, there may be tribunals, but there is no democracy or liberty. A democracy that doesn’t care what its citizens think or want is incomplete, it is lacking, it is confined to limits that are out of the people’s hands. Looking back at the events prior to November 9th one can see that for many years now there has been a majority in the polls and in Parliament that wants to decide its own future. It also confirms that there is an appeal for dialogue in order to resolve this conflict permanently as well as a willingness to reach agreement.

To all of this, there is neither dialogue, nor proposals. Instead, trials and threats. And a democracy of a variable intensity, regulated at the convenience of the ruling majority.

Consequently, the State can cynically disobey court rulings, including the Constitutional Court’s, without even the slightest of injunctions. It violates up to 34 rulings, some very sensitive such the ones relating to school grants or the 0.7% in personal income tax ruling, yet nothing happens: When the State breaches these rulings, it seems the rule of law is strengthened.

In 2016, the European Parliament issued a report that denounces Spain as the third Member State with the most open cases of European Law infringements. But nothing happens.

The citizens of Catalonia that exhibit their support for the former president are considered coercers of justice and seem to have fewer rights than a former talk-show guest and former senior official of the State who recommends a good execution by firing squad for President Mas, or than a newspaper director, who first accuses and then sets a verdict the courts should give despite the trial not being over. Needless to say, recommending execution by firing squad for the President of Catalonia isn’t even condemned, and putting pressure on the courts with a front page of a newspaper is seen with absolute normality.

The normality of impunity. Because in Spain the President of the Catalan Government can go on trial for providing the ballots boxes, but the minister responsible for the Yak-42 is relocated to State Council. Because one can alter election results with false reports produced and paid for with reserve funds to destroy the reputation of President Mas or Mayor Trias, and yet no one gets even a miserable fine. How is it that a conspiracy from the Minister of Interior and the existence of political police are revealed but everything gets dismissed in court? How come there are heads of police with foreign bank accounts to their name with assets and money that you would need thirty lifetimes of police wages to justify them, and yet no prosecutor or police unit bursts into anyone’s house with the media warned of it beforehand?

How can you fall into indecency by associating the conference in Brussels with the death of a child while the same party prevents anyone from knowing exactly what personal expenses have been paid for with the former Head of State’s reserve fund? This is money that comes from the pockets of modest families, the unemployed, the self-employed, business owners, civil servants… Public funds that we don’t even know if they have been used properly, or how much has been used on suspicious expenses that have nothing to do with “what the people concerned about” or “the people’s issues”.

How is it that you can sponsor the Francisco Franco Foundation and pay tribute to the Blue Divison, while you accuse the President of the Catalan Government of being a Nazi for providing the ballots?

Why can you console and accompany a convict of State terrorism, but will not tolerate the accompaniment of those accused of allowing a pacific and exemplary participative process?

They say all of this is legal. And because it is legal it is democratic. However, the 9-N, because they believe it wasn’t legal, then it is not democratic? With these standards, being a conscientious objector would be antidemocratic, so would defending the rights of homosexuals to adopt, and to oppose the, perfectly legal, evictions of families with children but no means would be considered an inadmissible act to pressure the courts.

It is for this reason that Spain’s democracy has fallen ill. Maybe they think they will cure it through threats and intransigencies. I think this makes it worse.

This trial will be judged by history, just as the ruling against the Statute was and just as this obtuse rejection to discuss about what is happening between Catalonia and Spain will be, because things are happening. To not want to talk about it is a mistake and an irresponsible decision, because it is this that we need to talk about. Dialogue requires willingness. If one can be an interlocutor between Donald Trump and everything Latin America, North Africa and the Middle East represents, one should be even more capable of be an active interlocutor with Catalonia.

Members of Parliament, let us talk. Now that that we can and want to. Will you?

Carles Puigdemont Casamajó

President of the Government of Catalonia

REBENTANT-HO TOT!

6F: ENS JUTGEN A TOTS!

EL TRIBUNAL QUE JUTJARÀ MAS, ORTEGA I RIGAU, JA ESTÀ DECIDIT*

Ahir es va saber el tercer membre del tribunal que jutjarà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per l’organització del 9N, a partir del proper dia 6 de febrer. L’escàs marge de temps entre aquesta decisió i la celebració del judici, però, no és l’únic element que crida l’atenció en aquest cas. Un altre, és la trajectòria de cadascun dels tres Magistrats, dos dels quals, nascuts fora de Catalunya -la del tercer no se n’ha trobat la localitat. Fent-ne un cop d’ull, es constata clarament que el tribunal se’l pot qualificar, en principi, d’aparentment dur, fet que assenyalaria que la possibilitat d’una condemna serien més gran que la de l’absolució. Vegem-les sintèticament.

Relacions difícils

El President del Tribunal serà ni més ni menys que el propi President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos Pacho, és a dir, la màxima autoritat judicial a Catalunya. Nascut a Lleó, ha desenvolupat quasi tota la seva carrera judicial a Catalunya. Membre de la Asociación de Jueces y Magistrados Francisco de Vitoria (FV), la segona més important, i que va sorgir com una escissió de la primera i clarament conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM). Barrientos va ingressar en la carrera judicial el 1985 i va ascendir a Magistrat el 1988. Ara fa tot just un any, va ser escollit President del TSJC, derrotant el progressista Miguel Ángel Gimeno, que es presentava a la reelecció. Segons algunes fonts, en la seva victòria va tenir un paper rellevant el suport que va rebre del totpoderós President del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, que considerava que Gimeno era massa condescendent amb els imputats pel 9N. De fet, Barrientos, ha declarat que serà un “defensor a ultrança” de les decisions dels jutges a Catalunya, per evitar que aquests es vegin pertorbats en la seva presa de decisions. Les seves primeres declaracions, un cop escollit, van ser, precisament, que veia unes “relacions difícils” amb la Generalitat. En els mesos que porta al capdavant del TSJC, certament, ja s’ha produït alguna topada, com quan va culpar-la de la manca de jutjats a determinades zones de Catalunya. Barrientos va formar part del tribunal que va condemnar, amb el seu vot a favor, l’ex-batlle de Lloret i ex-diputat de CiU, Xavier Crespo, a nou anys i mig d’inhabilitació per suborn i prevaricació. Una condemna, que va ser rebaixada a dos anys i mig, i l’absolució del càrrec de prevaricació, pel Tribunal Suprem espanyol.

Al TSJC gràcies a ERC

Per la seva banda, Carlos Ramos Rubio, podem dir que és un clàssic del paisatge judicial a Catalunya. Curiosament, també nascut a Lleó, el 1956, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, el 1978, i va optar per la professió de fiscal, el 1984, la qual exercí durant vint anys, ocupants càrrecs claus en la fiscalia anticorrupció. Algunes fonts el consideren un dels principals col.laboradors de Carlos Jiménez Villarejo, la figura més destacada en aquest àmbit. Va participar des de la Fiscalia en molts dels casos estrella d’aquells anys: Planasdemunt, De la Rosa, Pascual Estivill, Pallerols… El 2004, va ser escollit membre de la Sala Civil i Penal del TSJC, com a jurista de reconegut prestigi, pel Parlament de Catalunya, amb el suport de les formacions que llavors constituïen el tripartit governant (PSC, ERC i ICV). I és que ideològicament, és considerat un progressista, probablement en la línia del seu referent abans esmentat.

Paradoxalment, Carlos Ramos darrerament va tornar a sortir als titulars dels diaris com a membre del Tribunal que va decidir suspendre per un període de cinc anys l’ingrès a la presó del l’ex-secretari d’organització del PSC Daniel Fernàndez i de l’ex-batlle de Sabadell Manel Bustos i el seu germà i regidor Francesc Bustos, ambdós també socialistes, condemnats a un any i quatre mesos de presó per tràfic d’influències. La sentència, que va causar una fonda indignació a la ciutat, també oferia altres avantatges als condemnats.

A darrera hora

El darrer membre del tribunal és Eduardo Rodriguez Laplaza, que és el que ha estat seleccionat a darrera hora, perquè cap altre de la resta Magistrats de la Sala Civil i Penal del TSJC, podia formar-ne part, bé perquè ja havien intervingut d’alguna manera en les fases inicials del procediment, o bé per altres motius. De fet, ell pertany a la Sala del contenciós del TSJC. En aquest sentit, dos són els elements que criden l’atenció.

El primer és el seu ascens vertiginós en la carrera judicial. Va ingressar-hi el 2009. Després d’ocupar plaça a Vic (2009-2011) i a Manresa (2011-2013), va passar a Barcelona, on el 2014, ja va ascendir a Magistrat a la Sala contenciosa del TSJC.

El segon, encara més sorprenent, si més no aparentment, és que la seva tria, segons algunes fonts, es deu al fet que era l’únic que no tenia programat cap judici entre el 6 i el 10 de febrer. Tot plegat, fa una mica sensació de frivolitat i improvització.

(NOTA: Aquest article es va publicar a l'Unilateral, l'11.01.2017)

JO VAIG SER VOLUNTARI I PRESIDENT DE MESA EL 9N, MALPARITS!

Cap català, cap catalana serà jutjat per exercir la democràcia. Si toquen a un, a dos o a tres, ens toquen a tots!

EL PROFE NO HI ÉS, VISCAAAA!

Com si es tractés d'una escola, els nens i les nenes, fins i tot els ganàpies, com el Rigol, o les nenes pigetes, com l'Ortega, fan malifetes quan el profe no hi és. El Profe Artur, és clar...

Jo al.lucino, però ara entenc perquè ahir, em sembla que va ser ahir, La Vanguardia informava amb tot luxe de detalls de les vacances presidencials a Menorca. 

Cony, era una consigna!!!!

Que comenci la festa! 

Let's get loud, let's get loud 

Turn the music up to hear that sound 

Let's get loud, let's get loud 

Ain't nobody gotta tell you 
What you gotta do  

Digueu-me fatxenda, però la veritat és que em va sobtar tanta informació al tema... Que si trenta-no-sé-quants-anys, que si gira, que si baixa... Repeteixo, era una contrasenya, perquè comenci la festa.

I seguint l'estil del padrino Duran, aprofitant les absències presidencials, clatellada al canto.

La veritat, però a qui li mana al President Mas fer vacances l'agost del 2014! Algú m´ho pot explicar??? (Piqué, tu no)

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA, 2X01

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. 

Dirigit i presentat per Igor Llongueres

Inclou, entre d'altres seccions:

LA DADA: Albert Macià, responsable del Grup d'Estudis del Cercle Català de Negocis ens explica que la inversió internacional a Catalunya no ha disminuït pel procés sobiranista, al contrari (15:01)

FERRAN BEL, alcalde de TORTOSA i vicepresident de l'AMI, parla del procés independentista (20:38)

Entrevista amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, CARME FORCADELL, al plató (27:54)

JOANA ORTEGA,vicepresidenta del Govern i vicepresidenta de relacions institucionals d'UDC, passa el TEST del programa (45:32)

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència

https://twitter.com/Escrivint


www.facebook.com/EscrivintLaIndependenci­a