Aquest dilluns, 28 d’agost , farà sis anys de la mort del que el que va ser President del Parlament de Catalunya, el Molt Honorable Heribert Barrera i Costa, nascut, precisament, el 1917.
Per tot això des de Reagrupament hem decidit fer-li un homenatge.
Així us esperem aquest DILLUNS, 28 d'agost, a les 19.30 hores, a la nostra seu Nacional (c/ Roger de Llúria, 5, 2-2. Barcelona), a tocar de la Plaça Urquinaona.
L’acte comptarà amb la presència d'un dels seus successors, el Molt Honorable Joan Rigol, i també de l'editor Quim Torra.
En farà la presentació el President de Reagrupament, Josep Sort.
Qui va ser Heribert Barrera?
Heribert Barrera és una figura cabdal de la història del nostre país.
Fill del conseller Martí Barrera, sindicalista de la CNT. El 1931, Martí entrà a ERC i fou Conseller de Treball i Obres Públiques entre 1933 i 1936, si bé la major part d'aquest període va estar empresonat, arran dels fets del 6 d'octubre, com tot el govern català, encapçalat pel President Companys.
Per la seva banda, l'Heribert, inicià el seu activisme a la FNEC (1934) i també de l'específic Bloc Escolar Nacionalista (BEN), on militaven els estudiants més compromesos. Poc després entrà a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (JEREC) i al propi partit (ERC).
Soldat de Catalunya
Heribert Barrera, va participar en la Guerra dels Tres Anys, com a soldat d'artilleria, fet del qual sempre es va sentir molt orgullós, per haver "
defensat Catalunya amb les armes a la mà", segons les seves pròpies paraules en una de les seves darreres compareixences, més de 70 anys després. Combaté als fronts d'Aragó i del Segre.
Marxà a l'exili amb la seva família el 1939 i s'establiren a Montpeller, amb gran part de la intel·lectualitat catalana. Hi romangué fins el 1952, quan tornà a Catalunya.
Durant l'exili va desenvolupar una exitosa carrera acadèmica: Llicenciat en Química i Matemàtiques i enginyer químic per la
Universitat de Montpeller; doctor en ciències físiques per la
Sorbona (1948). Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller ( 1948-1951). També agregat de recerca del
Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la
Universitat de New Hampshire. Més endavant, entre 1970 i 1984, va ser catedràtic contractat de Química orgànica a la
Universitat Autònoma de Barcelona.
 |
| Quim Torra |
Encara a l'exili, però sobretot, a partir del seu retorn, treballà intensament per reorganitzar ERC, sota el franquisme, arribant a ser el seu màxim dirigent a l'interior. Va treballar, lògicament, a l'Assemblea de Catalunya. El 1976, en va ser escollit Secretari General del partit, càrrec que ocuparà fins al 1987.
En les eleccions del 1977, però, a diferència del PSUC, ERC no va poder participar-hi, per dir-se "republicana", de manera que es va veure obligada a fer una coalició, Esquerra de Catalunya, amb un partit d'extrema esquerra espanyola. Tot i això, Barrera va sortir escollit diputat, després d'obtenir 143.954 vots (un 4,72%).
En el referèndum sobre la Constitució espanyola (6.12.1978), va advocar per l'abstenció. Per contra, en el referèndum sobre l'Estatut del 1979, va inclinar-se pel Sí, si bé n'era molt crític.
President del Parlament de Catalunya (1980-84)
En les eleccions del 1980 al Parlament de Catalunya, va encapçalar la llista d'ERC i obtingué uns resultats del tot inesperats, amb 14 diputats i el 8,90% dels vots. Això li permeté tenir un considerable protagonisme en les negociacions posteriors, fins al punt que, va aconseguir ser escollit President del Parlament, durant la primera legislatura del seu restabliment, Una legislatura que es va caracteritzar per l'aprovació d'algunes de les lleis que han influenciat Catalunya durant els darrers quaranta anys: la Llei de Normalització lingüística, la immersió lingüística, TV3 i els Mossos d'Esquadra, entre d'altres. Van ser lleis que van transformar la dinàmica d'un país que fins llavors estava en mans de partits espanyolistes i que sense el patriotisme de Barrera, no haurien prosperat mai. De lluny, aquesta primera legislatura va ser la més agosarada, nacionalment parlant, i no seria superada fins a la del 2012-15.
El 1984, va tornar a ser escollit diputat al Parlament, en la segona legislatura, fins al 1988. El 1987 abandona la Secretaria General d'ERC, però el 1991, és escollit President del partit, càrrec que havia estat vacant des del 1940. L'ocuparà fins al 1995. També va ser escollit eurodiputat en la coalició Per l'Europa dels Pobles.
Allunyament, sense trencament, d'ERC
Les relacions amb els dirigents que aniran encapçalant el partit s'aniran deteriorant progressivament: Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i Joan Ridao, però tot i això, la fidelitat va fer que mai es decidís a estripar el carnet. El partit era la seva vida.
 |
| Amb el President, en un dels sopars |
Un exemple d'aquest allunyament es va donar arran de les negociacions per a la resolució dels casos dels independentistes empresonats el 1992. Segons alguns d'ells, si bé Heribert Barrera mai va formar part de la Comissió de Portaveus, gràcies a ell es va aconseguir una solució política col·lectiva i digna per als represaliats independentistes. I ho va fer a contracorrent dels criteris de la direcció d'ERC (criteris polítics d'Àngel Colom i jurídics de Joan Ridao, que propugnaven la reinserció com única via de sortida).
Societat Civil
Els darrers anys: Barrera i Reagrupament
El distanciament de Barrera amb el seu partit de sempre, es va fer encara molt més evident arran de la campanya de desprestigi a la qual va ser sotmés des de l'espanyolisme i que va tenir un important impacte mediàtic, sense que el partit el defensés.
L'adveniment dels dos Tripartits (2003-2006 i 2006-2010), encara aprofundí més la distància. Mai, però, va fer el pas d'abandonar-lo.
Així, en els darrers anys de la seva vida, no va quedar-se, com mai havia fet, a segona fila.
En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat, el qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància.
De fet, Barrera donà suport al corrent Reagrupament Independentista en la seva campanya per assumir el lideratge d'ERC i també en mostrà les simpaties quan aquest es va convertir en una associació, fora ja del partit.
Tenim molta pressa!
 |
| Heribert Barrera i Joan Rigol, votant a les Consultes pel dret a decidir |
El 2011, poc abans del seu traspàs, Barrera va participar intensament, malgrat l'edat, en les consultes pel Dret a Decidir. La seva aparició en un dels vídeos de la campanya, afirmant que Tenim Pressa! era de les més colpidores i commovedores.
També ho fou en el mateix sentit, la que per molts va ser la seva darrera actuació pública. Enfilat dalt d'un camió, perquè l'Ajuntament no havia cedit cap espai, i acompanyat pel Doctor Moisès Broggi, un altra patriota exemplar, Barrera va ser contundent:
"Deixem-nos d’eufemismes, no val la pena parlar més del dret a decidir. Tots sabem que mentre siguem a l’Estat espanyol els únics que decidiran seran sempre ells. Nosaltres no decidirem mai res i decidiran sempre en contra nostra."
