DE BRUSSEL·LES A REUS... LES POSICIONS EN RELACIÓ AL REFERÈNDUM*

Posats a ser més xulos que ningú, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir de Reus(PNDDR), va organitzar, quasi a la mateixa hora que Puigdemont, Junqueras i Romeva parlaven des de Brussel·les, una taula rodona per a que els diferents partits exposessin públicament la seva posició en relació al referèndum.

Hi van participar Quim Arrufat (CUP), Montserrat Candini (PDeCAT), Toni Castellà(Demòcrates), Joan Josep Nuet (EUIA), Pep Riera (Procés Constituent), Anna Simó (ERC) i Marc Viñolas (RCAT), i va ser moderat pe periodista Gerard Gort. L’escenari va ser el Teatre Bartrina, que va omplir-se, fet que va ser considerat com un èxit pels organitzadors. L’exhibició d’estelades penjades de les llotges, assenyalava clarament que el públic era molt majoritàriament clarament independentista.

El debat es va dividir en dues parts. En la primera, van intervenir els ponents cadascun aportant el seu punt de vista, sense que es pogués evitar algunes interpel·lacions sobretot adreçades a en Nuet i, en menor mesura a Arrufat. En la segona es van contestar les preguntes del públic assistent.

Quant a algunes de les aportacions que s’escoltaren, podem dir que, per exemple, en Toni Castellà es va mostrar molt contundent, dient que tot depèn de nosaltres mateixos (els catalans) i que els espanyols només tenen dos camins: o tolerar-lo o impedir-lo a través d’una intervenció militar, fet que comportaria, la seva expulsió de la Unió Europea.

Per la seva banda, Montserrat Candini, del PDeCAT, que per cert ha estat darrerament notícia per l’anunci que dimitirà com a dirigent pel règim d’incompatibilitats, va remarcar que “primer hem de centrar-nos en formar una nova república catalana, després ja debatrem sobre ideologies”. Al seu torn, Anna Simó, va dir que “la millor manera de sumar amb la pregunta del referèndum és fer-la acordada”. Nuet va alertar “que el referèndum encara no s’ha guanyat” i va afegir que ara no tocava discutir si havia de ser “pactat o unilateral“, fet que va aixecar comentaris entre els assitents.

Immediatament, Arrufat va replicar que malgrat les diferències amb els comuns, calia col·laborar-hi perquè són favorables a la celebració d’un referèndum. Marc Viñolas també ha posat l’accent sobre la necessitat de prendre consciència de la solidaritat que hi ha d’haver entre la ciutadania i els partits, en el sentit que en algun moment s’haurà de trencar amb la legalitat espanyola i obeir la catalana.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 26.01.2017)

EXTIRPAR EL TUMOR

A Catalunya disposem d'excel.lents cirurgians i d'excel.lents oncòlegs. De primer nivell. Dic això perquè considero que el tumor que hi ha al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, i que es concreta en tres entitats que qüestionen el caràcter plebiscitari del 27S, cal extirpar-lo de manera immediata. Em refereixo, és clar, a ICV, CC.OO (és a dir, la Caixa), i el Moviment Laic, que no deixen de ser un 3x1, perquè és el mateix gos amb diferents collars. Aquestes entitats són veritables cavalls de troia i han de ser expulsades, perquè no pararan de posar pals a les rodes en els mesos que queden fins a les eleccions plebiscitàries. Ens hi juguem molt. I tenir espies espanyols a dins, no és la millor manera de treballar amb garanties.

ESCRIVINT LA INDEPENDÈNCIA 2X06

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres

Inclou, entre d'altres seccions:

- LA DADA: Albert Macià, responsable del Grup d'Estudis del Cercle Català de Negocis ens explica que només amb un Estat, Catalunya tindrà solvència creditícia (10:01)

- ANDREU FRANCISCO, alcalde d'Alella, parla del procés independentista (16:48)

- Entrevista a plató amb l'expresident del Parlament i autor del manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, JOAN RIGOL (24:00)

- MAURICI LUCENA, portaveu del PSC al Parlament, passa el TEST del programa (40:58)

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència

https://twitter.com/Escrivint

www.facebook.com/EscrivintLaIndependencia

LA VIA CATALANA*

La reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir va resultar un èxit sense precedents, que de ben segur esvairà els dubtes que la guerra psicològica espanyola intenta inocular per fer fracassar la Transició Nacional catalana. Una prova d'aquest èxit és el ressò mediàtic més aviat baix que ha tingut a Espanya. Ja ho fan això els espanyols: els seus èxits i els seus fracassos es poden mesurar fàcilment en funció de l'espai mediàtic que els dediquen. Això direu que és normal, i que ho fa tothom. Però no és cert. Això només ho fan les nacions que estan autocentrades. Aquelles que no ho estan, en ser dependents, sempre tendeixen a parlar d'allò que és important per altri, i correlativament, menysvaloren allò que és del propi interès. Les nacions colonitzades, econòmicament o mentalment, per exemple, mai són autocentrades. És el cas de la Catalunya autonòmica, que sempre està referenciada a Madrid, com si Madrid fos el centre del melic del món. 

Però el cas dels espanyols és de manual. Ells realment s'ho pensen que són el melic del món. I tenen els seus súbdits catalanets unionistes que els afalaguen a tothora, per confirmar-ho. Per reforçar aquest capteniment, històricament, els espanyols sempre utilitzen el mateix tractament: ignorar les derrotes i sobredimensionar les victòries. Vegem-ne uns quants exemples.

Els espanyols sistemàticament han ignorat i menyspreat els portuguesos, perquè no els van poder dominar. Sempre els han dedicat un solmene menyspreu, com la guineu que diu que són verdes, perquè no les pot heure. En el discurs espanyol, Portugal no existeix mai, ni tan sols en els mapes metereològics... En el cas de l'Amèrica Llatina, és on trobem la prova del cotó: en la Constitució de 1812, s'hi afirmava que la nació espanyola estava composta per espanyols dels dos hemisferis. Bé, pocs anys després, un altíssim percentatge d'aquests suposats espanyols, havien deixat de ser-ho. Prova irrefutable que si hi ha alguna nació soluble al món, aquesta és l'espanyola, que al llarg de la seva trista i miserable història, ha vist com se'n separaven d'ella fins a 23 estats. Un rècord que molts pocs estats poden superar.

Simón Bolívar

Per contra, sempre sobredimensionen les seves victòries: siguin sobre els catalans o sobre els moros, en les guerres d'África, des del front soviètic de Krasni Bor a la pallassada del Perejil. Qualsevol tonteria és elevada a la màxima categoria. No m'estranyaria ara que el recent "bombardeig" de la Guàrdia Civil d'una moto aquàtica gibraltarenya comporti unes quantes medalles al mérito en combate. Ara, ja veurem quina cara posen els pardals quan aparegui un submarí nuclear britànic a l'estret, d'aquells que, per cert, no s'enfonsen.

En el cas de la reunió de dimecres, una simple ullada als mitjans de comunicació espanyols permet constatar que li van donar un tractament més aviat modest. Bon senyal. Estan acollonits, o com a mínim preocupats. És el mateix que va passar amb l'aprovació de la Declaració de Sobirania del passat mes de gener. Primer van ignorar-la, després van repensar-s'hi i van començar a atacar-la. Preparem-nos, doncs, perquè després de la primera reacció menyspreadora, vindrà l'atac contra la dinàmica d'implicació de la societat civil catalana en el procés de Transició Nacional. I és que el dret a decidir del poble de Catalunya és massa important per deixar-ho en mans només dels polítics.

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, el 01.07.2013)

JOAN CARRETERO AL PACTE NACIONAL PEL DRET A DECIDIR

Joan Carretero, en representació de Reagrupament, a les portes del Parlament de Catalunya, a punt d'entrar a la sessió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD). La presència de Reagrupament en aquesta sessió és un motiu d'orgull i sobretot de reconeixement a la tasca que molts reagrupats i reagrupades portem fent en els darrers anys, començant pel propi President, i acabant per una servidora, en unes condicions sovint difícils, que ens han posat a prova el nostre compromís amb una aposta estratègica que ens ha permès traçar un full de ruta cap a la Llibertat del nostre poble.

A ningú se li escapa que hem estat els capdavanters en la promoció del dret a decidir, i en el foment d'un independentisme transversal, que fins i tot ha estat titllat de promiscu perquè hem estat capaços d'arribar a acords amb totes les forces catalanistes, i sempre hem avantposat el país als nostres interessos  particulars, encara que això ens hagi suposat rebre patacades per totes bandes.

I continuarem d'aquesta manera, peti qui peti, no ens compraran amb números sets o vuits. Ara el que cal és reforçar el President i el Govern de Catalunya en la seva aposta pel dret a decidir. Qui no es comprometi en aquest reforçament, i avantposi el seu benefici a curt termini haurà de donar moltes explicacions al poble de Catalunya.

Un poble, el nostre, que necessita ser lliure el més aviat possible. I la millor manera d'aconseguir-ho és des del nostre punt de vista aprovant una Declaració Unilateral d'Independència en aquesta mateixa legislatura. Cal treballar, doncs, per aconseguir convèncer el màxim possible de gent que això és possible i viable, i sobretot, és urgent, tot dissipant els dubtes i prevencions que encara existeixen. Des de la legalitat espanyola mai s'arribarà a la Independència, deixem de somniar truites, i actuem de forma responsable i ferma d'una vegada!

Visca Catalunya Lliure!