ESPANYA TOLERA ELS POSTCOMUNISTES, PERÒ NO ELS INDEPENDENTISTES*

Sense aturador. La justícia espanyola no descansa i treballa a preu fet. I ho fa cada cop amb més desacomplexament i pràcticament sense guardar les formes. La nova querella contra Carme Forcadell i els altres tres membres de Junts pel Sí de la Mesa del Parlament, n’és la prova més fefaent. Ahir es coneixia que la Fiscalia de Catalunya, per ordre directa de la Fiscalia General de l’Estat presentava una segona querella contra la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell i també contra el Vicepresident primer Lluís Corominas i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, tots quatre de la candidatura de Junts pel Sí. La querella es presenta per desobediència i prevaricació, concretament per haver permès l’aprovació per part del Parlament de la resolució del Pla que contempla la celebració del referendum per la independència.

En compareixença davant dels mitjans de comunicació, els quatre querellats, per boca de la pròpia Forcadell, han denunciat el caràcter ideològic del procediment judicial. Fins i tot, afegeixen que aquesta segona querella té la virtut de deixar per escrit que no respon a actes sinó per ideologia.

Nuet no querellat

La sorpresa, que de seguida s’ha convertit en indignació, ha saltat quan s’ha comprovat que la querella no afecta un cinquè membre de la Mesa, Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí Que es Pot, que malgrat haver votat en el mateix sentit que els anteriorment esmentats, la Fiscalia ha decidit deixar-lo al marge. L’argument que sustenta aquesta decisió que pretén justificar que la justícia tracta de forma diferent persones que realitzen accions idèntiques és, pura i simplement de caràcter ideològic, és a dir, el fet que els quatre querellats són independentistes i es comporten com a tals, mentre que el diputat, i secretari de la Mesa, Nuet, no. Concretament, les paraules que utilitza l’escrit del fiscal, segons ha transcrit algú mitjà, per justificar aquesta decisió, és que troba, en l’actuació parlamentària prèvia de Nuet, “la falta de sumar al proyecto político de ruptura unilateral con el sistema constitucional…”, això és que en votacions anteriors, Nuet no havia votat en clau independentista. I deixa entendre que, probablement el diputat postcomunista s’hauria equivocat a l’hora d’exercir el seu vot favorable de la ja esmentada resolució. Es tracta, doncs, clarament no de castigar una actuació, sinó una ideologia, un projecte polític.

Val a dir que el propi Nuet, ha estat el primer que ha sortit al pas d’aquesta decisió de fiscalia, i ha deixat ben clar que va votar de forma plenament conscient, i ha mostrat la seva solidaritat amb els seus companys de Mesa.

La Fiscalia, ha demanat que s’acumulin les dues querelles contra Forcadell, perquè hi troba una evident relació. Recordem que la primera querella, que afecta exclusivament a la Presidenta, també es va presentar pels mateixos càrrecs, fa referència al fet que va permetre la votació de les conclusions de la Comissió d’estudi sobre el procés constituent.

La CUP s’ofereix

Una demostració fefaent de com l’ofensiva judicial espanyola està provocant efectes no previstos la tenim en el fet que, de forma quasi immediata, un cop coneguda la querella, la CUP s’ha ofert a ocupar un lloc en la Mesa del Parlament. Cal recordar que en el moment de la seva constitució, després de les eleccions del 27S, la CUP va rebutjar-hi ser present, tot i que Junts pel Sí li ho va oferir. Va ser, a més, un rebuig ostensible, formulat molt de cara a la galeria, i que va provocar que des del grup majoritari se li recriminés la falta de coratge d’assumir responsabilitat.

A hores d’ara, però, i com dèiem, arran dels reiterats atacs judicials espanyols, sembla que les reticències abans existents han desaparegut del tot. Una bona notícia per a la unitat independentista.

(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 24.02.2017)

DE BRUSSEL·LES A REUS... LES POSICIONS EN RELACIÓ AL REFERÈNDUM*

Posats a ser més xulos que ningú, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir de Reus(PNDDR), va organitzar, quasi a la mateixa hora que Puigdemont, Junqueras i Romeva parlaven des de Brussel·les, una taula rodona per a que els diferents partits exposessin públicament la seva posició en relació al referèndum.

Hi van participar Quim Arrufat (CUP), Montserrat Candini (PDeCAT), Toni Castellà(Demòcrates), Joan Josep Nuet (EUIA), Pep Riera (Procés Constituent), Anna Simó (ERC) i Marc Viñolas (RCAT), i va ser moderat pe periodista Gerard Gort. L’escenari va ser el Teatre Bartrina, que va omplir-se, fet que va ser considerat com un èxit pels organitzadors. L’exhibició d’estelades penjades de les llotges, assenyalava clarament que el públic era molt majoritàriament clarament independentista.

El debat es va dividir en dues parts. En la primera, van intervenir els ponents cadascun aportant el seu punt de vista, sense que es pogués evitar algunes interpel·lacions sobretot adreçades a en Nuet i, en menor mesura a Arrufat. En la segona es van contestar les preguntes del públic assistent.

Quant a algunes de les aportacions que s’escoltaren, podem dir que, per exemple, en Toni Castellà es va mostrar molt contundent, dient que tot depèn de nosaltres mateixos (els catalans) i que els espanyols només tenen dos camins: o tolerar-lo o impedir-lo a través d’una intervenció militar, fet que comportaria, la seva expulsió de la Unió Europea.

Per la seva banda, Montserrat Candini, del PDeCAT, que per cert ha estat darrerament notícia per l’anunci que dimitirà com a dirigent pel règim d’incompatibilitats, va remarcar que “primer hem de centrar-nos en formar una nova república catalana, després ja debatrem sobre ideologies”. Al seu torn, Anna Simó, va dir que “la millor manera de sumar amb la pregunta del referèndum és fer-la acordada”. Nuet va alertar “que el referèndum encara no s’ha guanyat” i va afegir que ara no tocava discutir si havia de ser “pactat o unilateral“, fet que va aixecar comentaris entre els assitents.

Immediatament, Arrufat va replicar que malgrat les diferències amb els comuns, calia col·laborar-hi perquè són favorables a la celebració d’un referèndum. Marc Viñolas també ha posat l’accent sobre la necessitat de prendre consciència de la solidaritat que hi ha d’haver entre la ciutadania i els partits, en el sentit que en algun moment s’haurà de trencar amb la legalitat espanyola i obeir la catalana.

*(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, 26.01.2017)

L'OFENSIVA JUDICIAL ESPANYOLA A TOT DRAP*

Les darreres vint-i-quatre hores han estat farcides de notícies relacionades amb la juridicialització del procés independentista per part de l’estat espanyol, que cada dia que passa sembla més obsessionat per intentar aturar-lo, malgrat que, com ho demostren les enquestes aparegudes recentment, aquest gaudeix d’una salut de ferro, amb una immensa majoria de catalans i catalanes favorables a la celebració del referèndum d’independència.

No a les declaracions de Rajoy i Català

El tribunal que jutjarà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau aquest mes de febrer, i del qual L’Unilateral, ja en va parlar en un article recent, va rebutjar, segons es va saber ahir, la sol·licitud de les defenses de cridar a declarar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de justícia, Rafael Català. La raó per la qual es demanava aquestes declaracions era per reforçar la idea que l’Estat va tenir una actitud passiva davant la celebració del 9N, i que inicialment va optar per menystenir-lo i no donar-li rellevància política. Ambdós polítics, en els dies immediatament posteriors, van fer declaracions a la premsa en aquest sentit.

Es confirma, d’aquesta manera, la línia dura del tribunal, format pels Magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos Pacho, Carlos Ramos Rubio i Eduardo Rodríguez Laplaza, que fa apuntar cap a una sentència condemnatòria. El propi President Artur Mas, ha fet en les darreres hores, declaracions públiques on deixa entreveure la seva opinió que serà condemnat, i doncs inhabilitat.

Concretament, en una conferència pronunciada a Palma de Mallorca, per invitació de l’Obra Cultural Balear, i davant de més de dues-centes persones, considera que el judici servirà per crear un clima favorable i victoriós respecte el referèndum, afegint que hi ha la possibilitat, si així ho decideix el President Puigdemont, que es pugui avançar, atès que el mes de setembre és el termini màxim.

Mas també s’ha mostrat disposat a recórrer totes les instàncies judicials espanyoles la seva previsible condemna, però ha posat la màxima esperança en les instàncies judicials internacionals, i particularment, en el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, i que ja en diverses ocasions ha condemnat l’Estat espanyol per violació dels drets humans.

Una possible condemna impediria, també, que fos novament candidat a unes eleccions sota la legislació espanyola. Això no obstant, ja en anteriors ocasions ha declarat que no descarta presentar-se com a candidat a la Presidència d’una República Catalana.

Nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs

Una segona notícia relacionada amb el 9N, és la sol·licitud per part de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol, de nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs, també en relació a la consulta del 9N. La demanda respon a les acusacions de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional. Homs és jutjat al Tribunal Suprem, perquè en ser diputat al Congrés, és aquest l’òrgan jurisdiccional competent per jutjar-lo.

La reacció d’Homs a la notícia ha estat immediata i força contundent. Amb frases com aquestes “Quant més altes seran les penes, més gran serà la victòria“, “A mi els de l’Estat espanyol no em faran plegar. Ells anuncien que volen que plegui i jo no penso plegar“, “A mi em faria fàstic formar part d’un govern on per posar urnes t’inhabiliten i on per manipular policia i Fiscalia et donen càrrecs“, aquesta última en referència, òbviament, a l’ex-Ministre de l’InteriorJordi Fernàndez Díaz.

Possible nova querella contra Forcadell i altres

I encara més. També s’acaba de saber que aviat es presentarà una nova querella contra la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres quatre membres de la Mesa, per permetre la tramitació i la votació del nou full de ruta aprovat el 6 d’octubre, durant el darrer debat de política general. A més de Forcadell, també es dirigeix contra Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, tots tres del grup majoritari a la cambra, és a dir, JuntsXSí, i també per Joan-Josep Nuet, del grup Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP). És significatiu aquest darrer cas, perquè és el primer polític d’aquesta formació que pot ser condemnat arran del procés independentista. Nuet és el Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), un dels partits que formen la candidatura. Fins ara, els polítics que s’han vist implicats en procediments judicials pertanyien al PDeCAT, a ERC i a la CUP (a nivell municipal).

Amb aquesta possible nova querella que afecta a Forcadell, queda ben pal·lès que l’Estat espanyol és absolutament sord a les protestes que cada cop s’estan estenent més al conjunt d’Europa i arreu, sobre el seu processament en tant que Presidenta d’un Parlament democràticament elegit. Un fet que posa la democràcia en perill, com també està passant a Turquia, Hongria o Polònia en els darrers temps.

(NOTA: Post penjat a l'Unilateral, el 12.01.2017)