Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT. Mostrar tots els missatges
dijous, 21 de març del 2024
diumenge, 10 de setembre del 2023
dimarts, 22 d’agost del 2023
diumenge, 6 d’agost del 2023
dilluns, 31 de juliol del 2023
PIULADA DEL PRESIDENT CARLES PUIGDEMONT
He escrit que Espanya és més una percepció de la realitat que no pas una realitat contrastada. Avui us en donaré un exemple del que vull dir amb aquesta afirmació. És un exemple dolorós, pel que significa de manipulació històrica i de menyspreu cap a la societat catalana per part del mateix Govern espanyol (sí, el del PSOE+Podemos). Delata quina mena de gent tenim al davant, capaços de tergiversar la història d'una forma vergonyosa sense parpellejar.
Avui @elisabeni escriu un article interessant a @eldiarioes precisament advertint que si es desitja "aconseguir una aproximació a allò que passa o pot passar, els suggeriria llegir la realitat, sense por, perquè conèixer-la i assumir-la, per més que et resulti odiosa, és l'única manera de bregar-hi". Però fa temps que la realitat és, en el si de la cultura política espanyola, un bé escàs i amb poc prestigi social. Es prestigia la murrieria narrativa, la suplantació dels fets per la percepció. En l'informe que el ministre de Justícia va elevar al Consell de Ministres espanyol per la concessió dels indults als presos polítics em va cridar molt l'atenció un punt. El vaig haver de llegir dues vegades per si m'havia passat per alt alguna cosa, perquè el que es desprenia era tan fort que no podia creure que un informe oficial, adoptat al més alt nivell i que constarà en els arxius oficials per a la història, fos capaç d'una omissió tan flagrant.
En l'explicació dels fets que han provocat la ruptura profunda entre Catalunya i Espanya (entesos com a subjectes polítics diferents), el Govern espanyol ignora l'element més disruptiu de tots: la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, dictada l'any 2010.
El fet més rellevant, sense el qual no es pot explicar ni en termes polítics ni en termes històrics tot el que s'ha esdevingut després, és ignorat de manera conscient. Llegiu la captura del text original i poseu-vos en la pell d'un historiador d'aquí a cent anys, examinant aquesta part de la història. Vénen a dir que, "tras diversas vicisitudes" els catalans vam perdre la xaveta.
És el relat que han imposat els mitjans espanyols (i algun de català) segons el qual als catalans se'ls ha rentat el cervell de tant mirar TV3 o escoltar les ràdios en català (cosa que demostra que tampoc no saben què diuen ni TV3 ni les ràdios). L'ofensa més gran a tot un poble, inclosos els no independentistes del PSC amb el president Montilla al front, és ignorada pel Govern espanyol.
El fet més determinant de la política catalana en la seva relació amb Espanya abans del referèndum de l'1 d'octubre --que ens anul·lin l'Estatut que vam votar seguint de manera escrupolosa allò que marca la seva Constitució-- és esborrat de la història. No existeix. De debò que algú pot defensar això? De debò que algú pot creure que un govern que és capaç de manipular la realitat i la història de manera tan vergonyosa és de fiar? Mai no han sentit la necessitat de corregir aquesta greu distorsió de la realitat? Ahir era el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo el que recordava precisament el que va representar la sentència del 2010, en aquest article que també recomano: https://eldiario.es/contracorriente/imponer-idea-franquista-unidad-espana-elecciones_132_10406885.html.
No és tan difícil llegir bé la realitat. Encara que no els agradi, perquè certament l'episodi de la sentència del TC és un dels més foscos i tristos de la política espanyola. No poden explicar a ningú que un text aprovat pels dos Parlaments (el català i l'espanyol) i després validat en referèndum, acabi essent anul·lat per un tribunal tan altament polititzat que exercia de tercera cambra parlamentària, on el PP hi tenia mà llarga. Si no assumeixen la realitat, és difícil que puguin bregar-hi, en efecte.
dimecres, 5 de juliol del 2023
divendres, 26 de maig del 2023
divendres, 19 de maig del 2023
dijous, 18 de maig del 2023
dimarts, 31 de gener del 2023
La sentència deixa les extradicions en via morta
Avui, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet pública la sentència on respon a les preguntes prejudicials del jutge espanyol del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre l’euroordre que va emetre contra Lluís Puig en la persecució judicial espanyola al procés, un cop la justícia belga la va denegar.
Llarena havia fet 7 preguntes al TJUE amb l’objectiu de desacreditar la justícia belga i, així, poder emetre una nova euroordre al conseller Lluís Puig. Entre les arriscades qüestions que el jutge espanyol feia a l’alt tribunal europeu, en destaquen les següents: si la justícia belga s’havia extralimitat en fiscalitzar el Tribunal Suprem en afirmar que no era l’òrgan competent per a emetre l’euroorde, si l’informe de grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides es pot fer servir per a argumentar una denegació d’una euroordre, que si amb la interpretació belga s’ha vulnerat el principi de confiança entre els estats de la Unió i, finalment, si les respostes li eren favorables, Llarena demanava saber si podia emetre una nova euroordre sobre Puig.
El president Carles Puigdemont, en una atenció a mitjans a mig matí, ha assegurat que “avui la sentència deixa les extradicions en via morta. Posa condicions a la presentació de noves euroordres que, a la pràctica, les fan inviables”. L’exiliat també ha recordat que “és molt significatiu que la sentència s’allunyi de les premisses de l’advocat del TJUE”.
Puigdemont també ha volgut fer referència al fet que la lluita a l’exili “no ens defensàvem individualment sinó col·lectivament” i ha destacat que és de “gran importància” el terme utilitzat a la sentència sobre l’existència que un “grup objectivament identificable” pugui ser perseguit, és a dir, “els catalans que volem que Catalunya sigui una nació amb estat propi”.
El conseller Lluís Puig s’ha mostrat “molt content” després de la sentència: “per mi i content pensant que Europa avui és més justa i aplicarà un respecte als drets fonamentals a totes les causes que puguin sortir en un futur als catalans o a la resta d’Europa”.
Sobre el següent pas de la justícia espanyola, ha explicat que “no sabem si es presentarà una nova euroordre, suposem que sí” però que ara ja s’acumulen dues sentències favorables, la de gener del 21 i la d’avui: “Ara estem molt més forts. No defallim, seguim la lluita pacífica i democràtica”.
Consell de la República Catalana, 31.01.2023
dimecres, 25 de gener del 2023
dijous, 12 de gener del 2023
diumenge, 30 d’octubre del 2022
dijous, 27 d’octubre del 2022
dissabte, 1 d’octubre del 2022
dimecres, 28 de setembre del 2022
dijous, 30 de juny del 2022
diumenge, 26 de juny del 2022
PARAULES DEL CATEDRÀTIC ANDALÚS, JAVIER PÉREZ ROYO
"Si la sentència del TJUE diu que el Suprem no és competent per a demanar l’euroordre, doncs tampoc no ho era per a enjudiciar els consellers, que els hauria d’haver jutjats en primera instància el TSJC. Si el TJUE diu això, la sentència del procés és nul·la. I això obre… Buf! Això permetria a Puigdemont de pujar a un autobús i fer l’entrada triomfal a Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume. Imagineu-vos, a més, amb quina acollida." (a Vilaweb, 24.06.2022)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)