En poques setmanes commemorarem el quart aniversari del referèndum i la declaració d'independència de Catalunya, l'1 i el 27 d'octubre de 2017. Quatre anys després, el moviment independentista ha lluitat perquè la dura repressió de l'Estat espanyol no desdibuixés ni aigualís el que van representar aquelles fites i el caràcter fundacional de la República catalana que representen. Hem hagut de combatre la repressió de manera permanent, perquè la repressió ha esdevingut permanent; però hem hagut de dedicar molts esforços perquè aquella gran obra col·lectiva i que dóna sentit a les lluites que protagonitza la societat catalana des de fa anys es mantingués com el que és: una obra de tot el país, no pas de cap partit; una victòria rotunda i intel·ligent d'un poble organitzat i mobilitzat sobre un Estat violent i condicionat per l'herència franquista; l'inici del procés que ha de culminar amb el reconeixement de la República catalana.
Amb
el Consell vam decidir que la lluita havia de continuar
El
Consell per la República és la institució republicana que recull
aquella legitimitat, la manté, la protegeix i la posa al servei del
conjunt d'actors del moviment independentista per poder completar la
tasca iniciada ara farà quatre anys. Vam decidir que la lluita havia
de continuar, no pas aturar-se; vam decidir que faríem d'aquella
victòria la base sobre la qual prepararíem les passes següents en
el camí per al ple reconeixement internacional de la República
catalana. És cert que en aquests quatre anys, sigui pels efectes de
la repressió, pels càlculs partidistes o pels nostres desencerts,
hi ha qui projecta sobre l'1 d'octubre i els seus efectes polítics
una visió molt allunyada del que va ser i del que compartíem
col·lectivament.
Sabem
millor que mai quin és el camí pel reconeixement internacional de
la República catalana
Hem
fet un camí molt difícil i tanmateix necessari. Incomplet, és
clar. Però indiscutiblement transcendent, amb capacitat determinant
per al futur del país. I gràcies a tot el que hem fet, gràcies a
tot el que hem pogut preservar malgrat la repressió, avui sabem
millor que mai quin és el camí per al reconeixement internacional
de la República catalana. Sabem, amb la claredat que dóna la
història de les relacions pretèrites i recents entre Catalunya i
Espanya, que només hi ha un camí per aconseguir-ho. I que no hi ha
dreceres edulcorades, suaus, innòcues. Al davant hi tenim Espanya,
no el Canadà ni el Regne Unit. I l'Espanya d'avui, en la relació
amb Catalunya, s'assembla a l'Espanya de sempre. Negació i càstig;
amenaça i punició. Sabem que en aquest cas no existeix,
lamentablement, el camí que les democràcies sempre haurien de tenir
per a la resolució dels conflictes polítics, i que la independència
és una conquesta que s'ha de mantenir i defensar durant molt de
temps. Mantenir i defensar per tots els mitjans possibles, amb el
benentès que ni volem ni ens cal tampoc cap drecera que posi en
dubte la radicalitat democràtica del país que volem bastir, el
compromís insubornable amb els Drets Humans i, per tant, amb la pau.
La
confrontació amb l'estat és una realitat inevitable si volem que
Catalunya sigui reconeguda com a nació
Des
del Consell per la República hem anat acumulant coneixement i
anàlisi del procés d'independència que vam començar ara farà
quatre anys. En la síntesi que vam compartir a través del document
"Preparem-nos" dibuixem el fil per on cal continuar el camí
per tal de culminar-lo amb èxit. El moviment independentista s'ha de
preparar per a la fase en què la resposta de l'Estat torni a ser un
"no" a tot, i mantingui la repressió i l'amenaça sobre
milers de ciutadans de Catalunya. No podem dedicar més temps del que
ja s'ha dedicat discutint banalitats partidistes: la confrontació
amb l'Estat no es pot defugir, és una realitat inevitable per la
qual hem de passar si volem que Catalunya sigui reconeguda com a
nació sobirana i independent. No podem fer creure a la ciutadania
catalana que, per alguna raó que desconeixem, vindrà un moment en
què ens serà reconeguda la nació sense haver-la de lluitar des
dels carrers, places i institucions del país. Pensem el que pensem i
votem el que votem, les coses sabem que són d'aquesta manera. Els
quatre anys que ens precedeixen ens han ensenyat moltes coses,
algunes que intuíem i d'altres que desconeixíem. Avui tenim el
deure de posar tot aquest aprenentatge en l'organització de la
defensa de la independència de Catalunya per tots els mitjans
democràtics i no-violents possibles. No ens en regalaran cap i,per
això, ens els hem de construir. El Consell és la peça fonamental
de la construcció d'aquests mitjans.
Tots
els ciutadans republicans que feu possible el Consell sabeu que no
ens ho posa fàcil ningú
Tots
els ciutadans republicans que feu possible el Consell sabeu que no
ens ho posa fàcil ningú. Ni els qui ja ens van apallissar amb
extrema violència el dia del referèndum ni els qui, quatre anys
després, actuen com si aquella victòria els fes nosa. Potser per
això cal combatre també un cert corrent narratiu que intenta
desconstruir l'enorme gesta de l'1 d'octubre i estendre un biaix
derrotista d'un capítol sobre el qual la història en farà un
judici unànime: vam votar i vam guanyar, malgrat la guerra
repressiva desfermada per l'Estat. El record de l'odi que ens van
dedicar amb aquell crit de guerra "¡a por ellos!" i el
miserable discurs del rei espanyol no s'esborraran mai de la memòria
col·lectiva.
Enfortir
el Consell permet que no hi hagi cap excusa per preparar la manera de
guanyar
Fer-se
del Consell, reforçar el Consell, ajuda a mantenir la dignitat de
l'1 d'octubre davant de tots aquells que voldrien girar full. Ajuda a
recordar a l'Estat espanyol les seves vergonyes democràtiques, i que
té un cap d'Estat que va criminalitzar i excloure milions de
ciutadans. I permet que no hi hagi cap excusa per preparar la manera
de guanyar la propera confrontació amb l'Estat. Perquè si volem la
independència, l'Estat s'ha encarregat de fer que la confrontació
sigui inevitable.
President
Carles Puigdemont
Waterloo,
06 de setembre de 2021
