dijous, 18 d’agost del 2022
Aquest 17-A, hem sortit al carrer
dimecres, 10 d’agost del 2022
A L'AGOST, SEGUIM TREBALLANT
dijous, 4 d’agost del 2022
DEFENSEM L'1 D'OCTUBRE!
DEFENSEM L'1-O, GUANYEM LA INDEPENDÈNCIA!
dimecres, 20 de juliol del 2022
ETS IMPRESCINDIBLE!
divendres, 1 de juliol del 2022
dijous, 26 de maig del 2022
dissabte, 14 de maig del 2022
Es presenten oficialment els primers Delegats exteriors del Consell per la República (07/05)
En la seva intervenció inicial de presentació, el vicepresident del Consell, Toni Comín ha destacat el perfil acadèmic, científic, empresarial, docent i del món de les finances que tenen el conjunt dels Delegats Exteriors nomenats avui i ha augurat que “poden dur a terme una tasca molt rellevant per arribar allà on l’autonomia catalana no pot en l’àmbit internacional”. Alhora, ha afirmat que “el que iniciem avui és molt important” en el pla del Consell d’internacionalització i influència global i ha destacat que se seguirà amb l’estratègia de cercar “llocs estratègics” com ara fora la Unió Europea i ha destacat començar a tenir presència i veu a Nova Zelanda, Nova York o l’Amèrica llatina. A més, ha recordat que en els mesos que venen hi haurà més candidats nomenats amb Delegats Exteriors arreu del món.
La reunió ha comptat també amb la presència de manera telemàtica de la consellera responsable d’Acció Internacional, Neus Torbisco.
Aquests són els 9 Delegats exteriors que s’han presentat:
Aurora Campo – Tel Aviv
Científica, Doctora en Biologia pel Museu Nacional d’Història Natural de París amb un doctorat Marie Curie. Actualment realitzant un postdoctorat en bioinformàtica amb l’Institut Volcani d’Israel i la Universitat de Califòrnia Davis amb una beca NSF.
Pau Figueras – Londres
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona i catedràtic de matemàtiques aplicades i física teòrica a la Queen Mary University of London.
Ignasi Vich – Costa Rica
Activista independentista amb més de 15 anys de presència a Costa Rica. Va ser el primer autoinculpat pel 9N i el van seguir milers de persones. Ha participat activament en l’organització del 9N, l’1-O i altres accions per la llengua i la llibertat. Divulgador del procés català a les facultats de ciències polítiques de diferents universitats americanes.
Thomas Harrington – Nova York
És professor emèrit d’Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford (EUA) especialitzat en moviments ibèrics d’identitat nacional i cultura catalana contemporània. A més de la seva tasca acadèmica en estudis hispànics, és un comentarista freqüent de política i cultura a la premsa nord-americana i a diversos mitjans de comunicació en llengua espanyola i catalana.
Mai Santamaria – DublinLlicenciada en finances per Chartered Accountant Ireland, Dublin City University i University of Limerick. Llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Axel Schönberger – Frankfurt
Romanista i catalanista, cofundador de la Zeitschrift für Katalanistik. Traductor de diverses novel·les del català a l’alemany. Guardonat amb el Premi Josep Maria Batista i Roca — Memorial Enric Garriga Trullols per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (2020). Membre de l’Academia Latinitati Fovendae (Roma).
Adrià Muñoz – Luxemburg
Professional del protocol, diplomàcia i hostaleria a Catalunya, Dubai i Luxemburg. Titulat Universitari en Magisteri de Llengua Estrangera per la Universitat de Girona i Tècnic Especialista Superior en Protocol i Relacions Institucionals per ESPRI.
Carina Portillo – Los Angeles
Productora i antropòloga cultural. La seva carrera s’ha desenvolupat en el camp de la gestió les finances, centrant-se en la gestió econòmica i financera de projectes audiovisuals.
Josefina Bieto – Nova Zelanda
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Comercials per la Universitat de Barcelona i doctora per la Universitat de Massey. Va ser directora del pavelló de Nova Zelanda a l’Expo-92 de Sevilla, també ha estat directora de la junta de Transparency International a Nova Zelanda.
dilluns, 25 d’abril del 2022
Comunicat del Govern del Consell sobre el #CatalanGate
El #CatalanGate ha revelat a escala mundial l'escàndol més gran de violació massiva de drets fonamentals a la Unió Europea. Catalunya i els catalans som objecte d'una causa general i d'una persecució sistemàtica, perquè l'espionatge il·legal i descontrolat ha obert la porta a la violació universal de drets fonamentals: des de la vulneració del secret mèdic fins a la del secret professional, la llibertat d'informació o el dret a la intimitat. No només als líders polítics sinó a tot el seu entorn i a totes les persones amb qui han tingut relació, siguin o no polítiques, siguin o no independentistes.
La política catalana en el seu conjunt hauria de reaccionar sense matisos i exigir mesures urgents i efectives per desarticular la trama criminal que, emparada en el poder, ha comès un delicte gravíssim contra els drets fonamentals que hauria de ser investigar per la Fiscalia general sempre tan ràpida a trobar delictes falsos contra els catalans.
En tot cas, la revelació d'aquesta trama criminal al si de l'estat espanyol i la directa responsabilitat que hi té el Govern espanyol, incapaç d'ordenar als seus poders que investiguin el crim i la malversació econòmica per poder-lo cometre, exigeixen que l'independentisme prengui mesures amb caràcter immediat:
1. Trencar tota relació política amb Espanya. Retirar el suport al Govern espanyol, trencar tots els pactes polítics que incloguin els partits espanyols que no condemnin la violència digital i la vulneració de drets fonamentals i/o que participin en Governs que es neguin a investigar la trama criminal.
2. Retirar-se de la dita taula de diàleg, per inútil, per mancada de tota credibilitat i per deslleialtat manifesta de la part espanyola.
3. Restringir les relacions amb Espanya en l'àmbit tècnic i administratiu.
4. Establir una aliança entre forces independentistes per tal que en totes les eleccions la força més votada encapçali el govern de les institucions, amb coalició de govern o sense. En el cas que no n'hi hagi prou per obtenir la presidència o l'alcaldia, totes les forces independentistes exerciran l'oposició fins a construir una alternativa victoriosa.
5. Definir una estratègia de confrontació democràtica que permeti reprendre el camí iniciat l'octubre de 2017.
dissabte, 9 d’abril del 2022
CONEIX EL NOU GOVERN DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA
dimarts, 14 de desembre del 2021
El Consell per la República ofereix a la comunitat educativa defensa jurídica per blindar el català
dijous, 25 de novembre del 2021
L’única via realista per salvar la nostra llengua és esdevenir un Estat Independent (24-11-2021)
Mentrestant, necessitem la fermesa de les institucions catalanes i del conjunt de la societat per forjar una actitud col·lectiva d'obediència al dret de defensar el català, incompatible amb l'obediència de la sentència al Tribunal Suprem.
COMUNICAT: Arran de l’anunci fet públic ahir que el Tribunal Suprem espanyol ha ordenat que l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà en almenys el 25% de les hores de docència, el Govern del Consell per la República vol fer les següents consideracions:
1. La sentència del TSJC contra el model d’immersió lingüística és un atac directe al principal eix vertebrador de Catalunya com a Nació. La immersió lingüística és un model que compta amb el suport de la majoria política, social i pedagògica del país, puix que és fruit d’un consens polític i social consolidat en els darrers quaranta anys. Atacar la immersió lingüística és atacar la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del nostre país. Quan l’Estat espanyol ataca de manera sistemàtica la nostra llengua ho fa per debilitar tant la nostra cohesió social com la nostra construcció nacional.
2. Recordem que aquesta sentència del TSJC és el resultat d’un recurs del govern espanyol, dut a terme a través de l’Abogacía General del Estado, a unes quantes resolucions del Departament d’Educació en matèria d’ús de les llengües vehiculars a l’ensenyament.
3. Reafirmem que només amb la República catalana podrem garantir la supervivència del català. Tanmateix, en l’impàs fins a esdevenir un estat independent, ara, més que mai, necessitem la fermesa de les institucions catalanes i del conjunt de la societat per forjar una actitud col·lectiva d’obediència al dret de defensar la llengua pròpia, incompatible amb l’obediència de la sentència al Tribunal Suprem.
4. Instem al Govern de la Generalitat a fer complir l’Estatut d’Autonomia, la Llei de política lingüística i la Llei d’educació, especialment en allò que fa referència a la protecció de la nostra llengua i en tots els àmbits de la societat catalana. En conseqüència, el Govern de Catalunya no es pot resignar a fer complir aquesta sentència i ha de blindar els professionals de l’educació i les famílies catalanes per tal que puguin prosseguir la seva ingent tasca de defensa i protecció de la nostra llengua en el sistema educatiu i en la vida social en general.
5. El Consell insta a les institucions Catalanes a impulsar iniciatives en l’àmbit legislatiu i executiu amb la finalitat de revertit la tendència actual del català, especialment en educació, salut, policial, judicial, comunicació i l’audiovisual.
6. El Consell es reafirma en què “la llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent” i per això urgeix la proactivitat des de les Institucions, partits i entitats de la societat civil en l’impuls d’un gran pacte de país que urgeixi a revertir l’actual situació de davallada de l’ús del català.
7. El Consell fa una crida a la mobilització sostinguda de la societat civil en defensa de la nostra llengua i cultura, tant en l’espai públic com en l’esfera privada, des de la convicció que aquesta defensa està estretament vinculada amb la lluita democràtica per la independència. Avui tenim encara més raons per acabar el que vam començar l’octubre de 2017. Des del Consell seguirem treballant per posar les bases institucionals per preparar el desbordament democràtic de l’Estat i la defensa de la llengua, com a base de la Nació política, forma part d’aquesta preparació. Per això, ens posem a disposició del conjunt de la societat civil catalana per fer un front comú en defensa dels nostres drets polítics i lingüístics com a comunitat nacional.
8. Finalment, constatem una vegada més que el projecte de la construcció Nacional Espanyola se sustenta sobre el model d’assimilació I, per tant, té com a objectiu últim la desaparició de Catalunya com a Nació. L’única via realista de supervivència és esdevenir un Estat Independent. Només la constitució de la República Catalana Independent salvarà els nostres mots.
diumenge, 31 d’octubre del 2021
dimecres, 27 d’octubre del 2021
divendres, 22 d’octubre del 2021
ELECCIONS A L'ASSEMBLEA DE REPRESENTANTS DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA....
... A LA VEGUERIA DEL PENEDÈS....
dilluns, 11 d’octubre del 2021
JA SOM 100.000!
dilluns, 6 de setembre del 2021
"Enfortir el Consell permet que no hi hagi cap excusa per preparar la manera de guanyar"
En poques setmanes commemorarem el quart aniversari del referèndum i la declaració d'independència de Catalunya, l'1 i el 27 d'octubre de 2017. Quatre anys després, el moviment independentista ha lluitat perquè la dura repressió de l'Estat espanyol no desdibuixés ni aigualís el que van representar aquelles fites i el caràcter fundacional de la República catalana que representen. Hem hagut de combatre la repressió de manera permanent, perquè la repressió ha esdevingut permanent; però hem hagut de dedicar molts esforços perquè aquella gran obra col·lectiva i que dóna sentit a les lluites que protagonitza la societat catalana des de fa anys es mantingués com el que és: una obra de tot el país, no pas de cap partit; una victòria rotunda i intel·ligent d'un poble organitzat i mobilitzat sobre un Estat violent i condicionat per l'herència franquista; l'inici del procés que ha de culminar amb el reconeixement de la República catalana.
Amb el Consell vam decidir que la lluita havia de continuar
El Consell per la República és la institució republicana que recull aquella legitimitat, la manté, la protegeix i la posa al servei del conjunt d'actors del moviment independentista per poder completar la tasca iniciada ara farà quatre anys. Vam decidir que la lluita havia de continuar, no pas aturar-se; vam decidir que faríem d'aquella victòria la base sobre la qual prepararíem les passes següents en el camí per al ple reconeixement internacional de la República catalana. És cert que en aquests quatre anys, sigui pels efectes de la repressió, pels càlculs partidistes o pels nostres desencerts, hi ha qui projecta sobre l'1 d'octubre i els seus efectes polítics una visió molt allunyada del que va ser i del que compartíem col·lectivament.
Sabem millor que mai quin és el camí pel reconeixement internacional de la República catalana
Hem fet un camí molt difícil i tanmateix necessari. Incomplet, és clar. Però indiscutiblement transcendent, amb capacitat determinant per al futur del país. I gràcies a tot el que hem fet, gràcies a tot el que hem pogut preservar malgrat la repressió, avui sabem millor que mai quin és el camí per al reconeixement internacional de la República catalana. Sabem, amb la claredat que dóna la història de les relacions pretèrites i recents entre Catalunya i Espanya, que només hi ha un camí per aconseguir-ho. I que no hi ha dreceres edulcorades, suaus, innòcues. Al davant hi tenim Espanya, no el Canadà ni el Regne Unit. I l'Espanya d'avui, en la relació amb Catalunya, s'assembla a l'Espanya de sempre. Negació i càstig; amenaça i punició. Sabem que en aquest cas no existeix, lamentablement, el camí que les democràcies sempre haurien de tenir per a la resolució dels conflictes polítics, i que la independència és una conquesta que s'ha de mantenir i defensar durant molt de temps. Mantenir i defensar per tots els mitjans possibles, amb el benentès que ni volem ni ens cal tampoc cap drecera que posi en dubte la radicalitat democràtica del país que volem bastir, el compromís insubornable amb els Drets Humans i, per tant, amb la pau.
La confrontació amb l'estat és una realitat inevitable si volem que Catalunya sigui reconeguda com a nació
Des del Consell per la República hem anat acumulant coneixement i anàlisi del procés d'independència que vam començar ara farà quatre anys. En la síntesi que vam compartir a través del document "Preparem-nos" dibuixem el fil per on cal continuar el camí per tal de culminar-lo amb èxit. El moviment independentista s'ha de preparar per a la fase en què la resposta de l'Estat torni a ser un "no" a tot, i mantingui la repressió i l'amenaça sobre milers de ciutadans de Catalunya. No podem dedicar més temps del que ja s'ha dedicat discutint banalitats partidistes: la confrontació amb l'Estat no es pot defugir, és una realitat inevitable per la qual hem de passar si volem que Catalunya sigui reconeguda com a nació sobirana i independent. No podem fer creure a la ciutadania catalana que, per alguna raó que desconeixem, vindrà un moment en què ens serà reconeguda la nació sense haver-la de lluitar des dels carrers, places i institucions del país. Pensem el que pensem i votem el que votem, les coses sabem que són d'aquesta manera. Els quatre anys que ens precedeixen ens han ensenyat moltes coses, algunes que intuíem i d'altres que desconeixíem. Avui tenim el deure de posar tot aquest aprenentatge en l'organització de la defensa de la independència de Catalunya per tots els mitjans democràtics i no-violents possibles. No ens en regalaran cap i,per això, ens els hem de construir. El Consell és la peça fonamental de la construcció d'aquests mitjans.
Tots els ciutadans republicans que feu possible el Consell sabeu que no ens ho posa fàcil ningú
Tots els ciutadans republicans que feu possible el Consell sabeu que no ens ho posa fàcil ningú. Ni els qui ja ens van apallissar amb extrema violència el dia del referèndum ni els qui, quatre anys després, actuen com si aquella victòria els fes nosa. Potser per això cal combatre també un cert corrent narratiu que intenta desconstruir l'enorme gesta de l'1 d'octubre i estendre un biaix derrotista d'un capítol sobre el qual la història en farà un judici unànime: vam votar i vam guanyar, malgrat la guerra repressiva desfermada per l'Estat. El record de l'odi que ens van dedicar amb aquell crit de guerra "¡a por ellos!" i el miserable discurs del rei espanyol no s'esborraran mai de la memòria col·lectiva.
Enfortir el Consell permet que no hi hagi cap excusa per preparar la manera de guanyar
Fer-se del Consell, reforçar el Consell, ajuda a mantenir la dignitat de l'1 d'octubre davant de tots aquells que voldrien girar full. Ajuda a recordar a l'Estat espanyol les seves vergonyes democràtiques, i que té un cap d'Estat que va criminalitzar i excloure milions de ciutadans. I permet que no hi hagi cap excusa per preparar la manera de guanyar la propera confrontació amb l'Estat. Perquè si volem la independència, l'Estat s'ha encarregat de fer que la confrontació sigui inevitable.
President
Carles Puigdemont
Waterloo,
06 de setembre de 2021
diumenge, 13 de juny del 2021
MANIFEST SOBRE L'1-O del CONSELL PER LA REPÚBLICA (12.06.2021)
El dia 1 d'octubre de 2017 el poble de Catalunya va assolir la victòria democràtica més gran que hagi pogut protagonitzar des del retorn de l'exili del president Tarradellas. 2,3 milions de persones van sortir al carrer per fer possible el primer referèndum d'autodeterminació, convocat i organitzat pel Govern de la Generalitat i aprovat per llei del Parlament de Catalunya. Un referèndum proposat per les institucions legítimes dels ciutadans de Catalunya, dipositàries de la sobirania popular.