El dia 1 d'octubre de 2017 el poble de Catalunya va assolir la victòria democràtica més gran que hagi pogut protagonitzar des del retorn de l'exili del president Tarradellas. 2,3 milions de persones van sortir al carrer per fer possible el primer referèndum d'autodeterminació, convocat i organitzat pel Govern de la Generalitat i aprovat per llei del Parlament de Catalunya. Un referèndum proposat per les institucions legítimes dels ciutadans de Catalunya, dipositàries de la sobirania popular.
La victòria no és només la celebració en si del referèndum sinó la superació de totes les circumstàncies adverses que la poderosa maquinària de l'Estat espanyol va construir per tal de fer-lo impossible. És una victòria de radicalitat democràtica, feta realitat no només per la determinació i suport de les institucions sinó molt especialment per la participació, des de la base, de milions de persones que es van autodeterminar de manera conscient. No parlem de dificultats burocràtiques; parlem de dificultats molt greus que estaven pensades per trencar la convivència de Catalunya i provocar enfrontaments. El seny dels catalans es va imposar a la fúria arrauxada de l'Estat espanyol, que va enviar milers de policies i guàrdies civils a intentar impedir, per tots els mitjans possibles, la celebració pacífica i normal de la jornada. El seny dels catalans es va imposar a la ràbia dels qui volien convertir el referèndum en un fracàs tant d'organització com de participació.
L'organització i la participació van ser un èxit sense precedents. Una victòria de la democràcia, i alhora una derrota de la violència. Va ser una jornada que va ensenyar al món les dues cares d'un conflicte històric, que malda per ser resolt de l'única manera en què es poden resoldre aquests conflictes, que és donar la veu als ciutadans. Una cara, la d'un poble mobilitzat, il·lusionat i esperançat, que venç tots els obstacles per fer possibles les urnes, les paperetes, els col·legis electorals, el cens i el recompte. Una altra, la d'un Estat que reprimeix amb una violència insòlita els ciutadans que volien anar a votar, amb imatges de violència extrema que farien la volta al món i provocarien malestar en moltes cancelleries europees.
Aquell dia vam posar oficialment i democràtica les bases de la república catalana. És el que les institucions van decidir i és el que el poble va refrendar. Per això es va desencadenar una repressió cruel, colossal, inhumana; la repressió dels perdedors, que tenen el poder suficient per fer efectiva una venjança en nom de la pàtria ofesa.
Avui, molts dels nostres municipis tenen una plaça, un carrer o un espai que porta el nom de l'1 d'octubre de 2017. És el dia en què ens vam autodeterminar i vam decidir constituir un estat independent en forma de república. El referèndum va atorgar plens poders al Govern i al Parlament per declarar la independència, que es va fer el dia 27 d'octubre, i per desplegar els efectes d'aquesta declaració. El camí que cal recórrer comença precisament en aquest punt, que és on les institucions no van poder continuar: desplegar els efectes de la declaració d'independència.
Hi ha diversos camins que podem recórrer per tornar a situar-nos en aquell punt. L'independentisme parlamentari s'ha posat d'acord, de manera unànime, a intentar la via d'una negociació amb l'Estat espanyol que habiliti la manera per la qual Catalunya transitarà cap a una república independent. Cal respectar honestament aquest camí, perquè és el resultat d'un acord democràtic de tot l'independentisme amb representació parlamentària. Però l'independentisme en el seu conjunt s'ha de posar d'acord, com ja va ser capaç de fer abans de l'octubre de 2017, per acordar les altres vies que també poden portar-nos al punt on vam deixar les coses si la via de negociació amb l'Estat esdevé una via morta per a aquest propòsit. Igual que en l'octubre de 2017, la via unilateral és legítima i eficaç si se sap construir-la i defensar-la. Una via que cal preparar per fer-la forta i eficaç.
En aquest sentit, el Consell per la República, institució republicana que recull el fil de l'octubre del 2017, insta tots els partits polítics independentistes que tenen representació i responsabilitat institucional a actuar en conseqüència i coherència, i a no malbaratar la victòria de l'1 d'octubre de 2017. Insta els partits i també al Parlament i el Govern a honorar els ciutadans de Catalunya que van fer possible, amb la seva determinació i valentia, desafiant amenaces i violències, si cal posant el seu propi cos com a escut protector de les urnes, una victòria que és la base fundacional que legitima la construcció de la República Catalana per totes les vies democràtiques possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada