Avui, podem dir que és un dia històric per a Reagrupament. I en conseqüència per a l'independentisme i el republicanisme. Perquè avui, una delegació de la nostra associació serà rebuda de forma oficial pel President de la Generalitat, el Molt Honorable Quim Torra. Certament, ho serà en el marc de la ronda que està fent amb partits i entitats independentistes. I ens honora. És, no cal dir-ho, un reconeixement als darrers anys de lluita que aquesta entitat ha menat, que, com sempre hem dit, no hem estat mai els principals protagonistes (bé, potser sí entre el 2007 i el 2010), però sempre n'hem estat els guionistes. I ho continuem sent, si voleu, de forma indirecta, o, tal i com canta en Lluís Llach, "potser amb timidesa, potser sense saber-ne", però l'hem feta tan grossa, que fins i tot hem col·locat, com aquell qui diu, tot un President de la Generalitat. Però abans, ja havíem parlat de l'unilateralisme, de la transversalitat, de la transparència... us sonen aquests conceptes? Sí són o formen part del nostre ADN. I ben orgullosos que n'estem.
Els tres reagrupats que d'aquí unes hores ens trobarem amb el President, representem no només els actuals membres de l'associació, que han tingut la gosadia de mantenir-se ferms, malgrat els tombs que fa la política a casa nostra, que fa que ara perdem una flassada per una banda, i ara per una altra. Això és normal. També representem els que han quedat pel camí, de forma tan injusta i salvatge, com la pròpia vida. I en tercer lloc, també aquells que, com passa sempre amb un arbre, en algun moment van formar part de les seves arrels, del seu tronc, de les seves branques, de les seves fulles. Sense ells i elles, no hauríem arribat on hem arribat, de manera que n'assumim la seva herència, i considerem que amb ells i elles hem fet part de la història d'aquest país, dels patriotes revolucionaris que estem acabant definitivament amb la Catalunya submissa.
Ara el President ens convoca, i assistirem per donar-li el parer del que cal fer. Com es preguntava el clàssic de la revolució. Tenim molt clar que, com tot just acaba d'afirmar el President Puigdemont, "el diàleg, la negociació i el referèndum acordat avui sabem que són fantasies". Perquè Espanya és una paret. Deixem-nos de fantasies. Els nostres enemics, cada cop estan vulnerant més les seves pròpies regles del joc, i això, més d'hora que tard, petarà, si no és que ja ho ha fet ja.
I nosaltres, amb vosaltres, hi serem, amb els Presidents, amb els nostres electes, però sobretot, amb milions de compatriotes, que rebentarem la paret, i llavors, com digué el poeta, "i llavors ho podrem tot".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada