La ressaca de la setmana passada encara et dura, Josep Antoni... Que el teu escuder, en Font, et plantés, ha estat dur. Vol dir que estàs en perill. En Luis i en Javier ho saben. I tu saps, que quan detectin l'ocasió propícia, igual acaben amb tu. Què trist finalitzar un currículum tan rellevant com una rata de claveguera... Abandonat, ignorat... I recordes quan tothom et demanava, et buscava... Ja és que per no sortir, ni surts als papers de Panamà... Però com pot ser, si hi surt tothom!
Pel que fa a l'ocurrència del noi, de l'Espadaler, em refereixo, a presentar-se a les eleccions espanyoles, què faràs? Tindràs prou coratge per baixar de nou a l'arena? O ja saps que t'esperen tan amics com enemics, amb el coltell a les dents, preparats per a tallar-te el coll així que puguin. Que els polítics, i tu ho saps prou bé, no tenen res a envejar a la teva parella de col.legues amb els que prens el sol...
Ara potser et fas un tip de riure amb la topada entre CDC i els teus ex-companys de partit, sí home! aquells que t'han deixat en pilota picada, amb una mà al davant i una altra al darrere! No facis el ronso, que saps perfectament de qui parlo.
Riu, ara que encara pots, perquè aviat ni tan sols això podràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada