Atès que qui no té feina, el gat pentina, ara ens hem de posar a discutir sobre percentatges, oi? Jo és que al.lucino.
Després del vot estúpid a favor d'un referèndum entre Monarquia i República... espanyoles, que va fer-se dimarts passat al Parlament, i que constitueix una gran victòria per als carronyaires ... i pels espanyols, i que, ja dic ara que, ni els un ni els altres, la deixaran oblidada a l'habitació dels mals endreços, ara va i es comencen a discutir pels percentatges. Uns diuen el 55%, els altres el 50%+1..., tot plegat assenyala que hi ha gent que, o no té clares les coses, o ja està tan cardat que vol anar-se de vacances.
Doncs, no, senyors i senyores. Aquest estiu no hi ha putes vacances que valguin. Millor, qui se'n vagi de vacances, serà amb totes les de la llei, un malparit. Entesos? O és que penseu que els espanyols faran vacances. Ens aproximem a l'agosticidad, que deia en Vàzquez Montalban, ell que coneixia tan bé els espanyols, per raons òbvies. És a dir, quan els espanyols aprofiten per clavar tots els punyals possibles als seus enemics. I no tinc cap mena de dubte, que enguany hi haurà agosticidad per un tub, si badem. Que si els Mossos, que si el 155 de marres... Ja veurem.
Però tornem a l'inici. Baralles per percentatges. Uns volen repescar el cas montenegrí, on es va posar un percentatge mínim per reconèixer la independència, en el referèndum que es va celebrar el 2006. Un 55% de vots afirmatius, amb un 50% de participació, igualment mínima. Naturalment, un plantejament totalment antidemocràtic, que va ser un diktat imposat per la UE, i molt particularment pel senyor Javier Solana, que llavors actuava de Mr. Pesc, i que va fer tot el possible per evitar la Independència montenegrina, i no se'n va sortir. Abans havia imposat un estat frankenstein, que no va funcionar. Els montenegrins, enfotent-se, el van batejar com a Solanistan. Passats dos anys, van dir prou de bromes i es va aprovar la celebració del referèndum, amb les condicions abans esmentades.
Ara bé, llavors, Montenegro, no formava part de la UE, entre d'altres raons, perquè hi havia dubtes sobre si complia els criteris democràtics, els anomenats criteris de Copenhague. No oblidem que fins llavors els montenegrins van tenir un paper d'aliats dels serbis en les guerres dels balcans dels anys 90s.
La pregunta immediata és la següent: per quins set sous, hem d'aplicar el criteri del 55%, si els catalans ja fa molts anys que formem part de la Unió Europea, i doncs, acomplim de sobra amb els esmentats criteris democràtics? És que ens hem tornat bojos.
El més normal, és doncs, afirmar que amb un 50%+1 n'hi ha de prou i de sobra per guanyar el referèndum, i sense posar cap límit al percentatge de participació, perquè si no aquest límit es converteix en una arma que afavoreix els contraris de la Independència, atès que els estalvia l'esforç d'anar a votar.
El més normal, doncs, 50%+1. Com a qualsevol país.
Però és clar, ja he dit moltes vegades que la pallissa que fotrem als espanyols, en la consulta, serà històrica. Perquè l'important no és el resultat, sinó que es faci la consulta. I cada cop és més clar que es farà. Els baròmetres d'opinió pública assenyalen que cada cop la gent té clar que es farà. I per això dic que la guanyarem.
I és que a hores d'ara ja tenim geo-localitzat el vot del no. Sabem qui són, fins i tot on viuen. I, només en alguns casos, ens falta saber la seva talla de calçotets. Si és que n'usen.
Tan convençut estic que la guanyarem, i amb l'objectiu de tallar de socarrel aquest debat imbècil, que jo proposo un 60% de vot favorable. I si em colleu, amb un 60% mínim de participació.
Apa, amb dos collons.
Quants en manté la farina...
