EL TUMOR

Diguem-ho clar i sense embuts. Ada Colau és el tumor de la política catalana. Un autèntic frankenstein, en el sentit que és un personatge de laboratori, dissenyat especialment per intentar fer fracassar la Independència. El seu ni-nisme és només comparable al seu odi envers el projecte de fer lliure el poble català. Com sempre, l'espanyolisme utilitza Barcelona per anar contra Catalunya. Ja ho van fer a principis del segle XX amb els lerrouxistes, després els franquistes, amb el porciolisme i més endavant els sociates amb el maragallisme olímpic. Ara ho intenten de nou amb el colauisme, que fa del noubarrisme, per entendre'ns, la seva referència ideològica. 

El més increïble de tot és la feblesa sobre la que governa. I el fàcil que seria desmuntar-la d'una vegada. Però vés per on els partits d'esquerra catalans, és a dir, ERC i la CUP, li riuen les gràcies. Arriben en alguns casos a límits de vergonya aliena. I ella, dia sí i dia també, els menysprea, els margina, els insulta. I ells es queden tan panxos, com si sentissin ploure.

Més preocupant encara és que la pròpia Generalitat també li doni cove i la tractin com una persona civilitzada, quan de fet és una fera ferotge que si en té la possibilitat, acabaria amb ella.

Ara, embogida pels resultats de les eleccions espanyoles, ja planifica una candidatura per a tot Catalunya. Naturalment, no triomfarà, si entenem per triomf, guanyar, però sí que pot fer mal. Per això és fonamental parar-li els peus en sec.

I a hores d'ara, l'únic polític que ho ha dit, clar i català, és, per descomptat, Artur Mas. Ho va dir en el seu discurs davant el darrer Consell Nacional de CDC. Ho podeu veure en aquest mateix bloc, uns posts més enrere. 

Concretament, va emprar les paraules adients, les que una servidora hagués emprat si m´ho haguessin preguntat.

Per això és tan important preparar una projecte polític desacomplexadament independentista. I això és el que proposa Mas. I això és el que, a hores d'ara, són incapaços d'oferir ERC i la CUP, atrapats en la trampa de l'engrunisme i dels flower-power. 

Cal ser durs i a l'hora, sobretot, intel.ligents. I no deixar-nos ensarronar pels discursos bonistes que, de fet, són malignes, perquè intenten contraposar independència amb justícia social. Com ho fa l'impresentable d'en Coscubiela, el qual no ha dubtat fins i tot a emprar la seva pobra mare com a carn de canó propagandista. Aquests estalinistes reciclats, no enganyen ni al tato. 

Colau és un tumor, i cal extirpar-la abans que sigui massa tard i s'estengui per teixits sans però a l'abast del discurs bonista i engrunaire. És una necessitat i un deure el fer-ho. I el farem.