CRIDEM A LA MOBILITZACIÓ GENERAL*

No puc començar millor aquesta editorial que amb la notícia que el delegat del Govern a França, el mític Martí Anglada, ha estat convidat formalment a assistir als actes de la Festa del 14 de juliol per part del govern francès. Una nova fita en el procés d'internacionalització de la causa catalana, que ha de comptar amb França com un actor clau.

Però aquesta internacionalització anirà en paral·lel a l'evolució del procés intern de reforçament de l'independentisme a la societat catalana. I en aquest sentit, les darreres setmanes han de ser de summa importància. El desvetllament de la pregunta i de la data, així com de la Llei del Referèndum d'Autodeterminació, han tingut un efecte propagador del suport a la Independència. Totes les enquestes assenyalen una victòria aclaparadora d'aquesta opció davant d'un espanyolisme que apareix clarament dividit entre els votants del No, als quals, si més no, se'ls ha de reconèixer el seu tarannà demòcrata, i els que, amb el govern espanyol al capdavant, no pensen participar en la votació, exhibint d'aquesta manera un total manca de qualitat democràtica, que considera Catalunya i els catalans com una veritable realitat subalterna, subordinada, incapaç d'autogovernar-se i a la qual no li donen marge per triar el seu futur polític. Un supremacisme antidemocràtic, en definitiva.

A ningú el sorprendrà que els espanyols que neguen a Catalunya la capacitat d'autogovernar-se se sentiran contrets a obeir la legislació emanda del Parlament de Catalunya. No obeiran ni reconeixeran ni la Llei del Referèndum, ni per descomptat la Llei de la Transitorietat jurídica que s'aprovarà en unes setmanes. Molts d'aquests espanyols es moren per donar suport a nacions en lluita arreu del món, o a sectors de l'oposició a règims en crisi, que munten simulacres de referèndums o consultes populars, però que, quan arriba al cas català, llavors es tanquen en banda.

Des de Reagrupament tenim molt clar que hem de donar tot el suport possible al nostre President, Carles Puigdemont, al nostre govern, que acaba de cohesionar-se encara més i al nostre Parlament, sorgit de les eleccions amb la participació més multitudinària possible i que compta amb una clara majoria independentista. No farem cap pas enrere. Fins i tot en farem d'endavant. Com posar-nos al servei del President i del Govern, tots i cadascun de nosaltres, per fer el que calgui. O com exigir que allò que s'ha exigit a la primera línia del govern, s'exigeixi també a la segona, on per exemple hi ha responsables amb un nivell de complicitat més que qüestionable, de manera que, per exemple, l'actual director dels mossos d'esquadra, ha de ser rellevat de forma immediata, fet que en el seu moment no va executar l'anterior conseller i que considerem que el seu substitut, d'un independentisme de llarga tradició, hauria de fer de forma immediata. Fóra una bona notícia, doncs, que el lapse de temps, d'uns pocs dies, que hi ha entre que s'escriuen aquestes línies, i que el nou número es penja a la xarxa, aquest tema ja s'hagués resolt satisfactòriament.

President Puigdemont, us reiterem el nostre suport total. S'acosten setmanes claus i d'una transcendència històrica. Tenim una enorme responsabilitat i tenim l'honor de ser-ne protagonistes. Molts que no ho veuran ens exigiran que estiguem a l'alçada de les circumstàncies, perquè ells s'hi deixaren la pell per arribar a aquest moment. Naturalment no els fallarem. I construirem una Catalunya lliure que donarem en herència als nostres descendents, els quals tindran, al seu torn, la responsabilitat de promocionar-la i enfortir-la. Per això, quan més abassegadora sigui la victòria de l'1 d'octubre, molt millor. No ho donem tot per fet, ni venguem la pell de l'ós abans de tenir-la. Cridem a la mobilització general i que cap independentista es quedi sense votar. Per la democràcia i per una Catalunya lliure!

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 68, juliol-agost 2017)