NO FER EL SÒMINES

Les caragirades de la CUP, s'han fet donetes fent aprovar una moció antimilitarista al Parlament de Catalunya. Alguna gent sensible s'han esvalotat, pensant que aquesta aprovació pot perjudicar els interessos de la Independència de Catalunya, els quals van inexorablement units a la formació d'unes forces armades catalanes modernes, integrades en el sistema de seguretat nacional -una realitat que va molt més enllà de la Defensa, per cert- i predisposades a intervenir allà on se'ls ordeni, bé per defensar els interessos nacionals, bé per assegurar la pau arreu del món. 

Primer de tot, cal diferenciar entre actitud anti-militar i anti-militarista. La primera és una veritable barrabassada, i ofereix un flac favor a la causa independentista. El compromís de la República Catalana de col.laborar activament en la seguretat regional i global, mitjançant les seves pròpies forces armades, serà un element cabdal a l'hora de decidir sobre el reconeixement de la nostra Independència per part d'una immensa part dels estats que formen la comunitat internacional. De manera que poca conya. De brometes, les mínimes, en aquest tema.

Soldats estonians

Per contra, jo sóc el primer anti-militarista, perquè considero que els militars no han de tenir més influència en la societat que aquella que deriva de l'acompliment del seu deure, i de l'obediència deguda al comandament suprem, que, en darrer terme, sempre serà una autoritat política democràticament escollida. Punt. 

Segon, és evident que una cosa és l'Exèrcit espanyol, amb tota una història xopa de sang catalana vessada com a conseqüència del foc dels seus fusells. I una altra és l'Exèrcit de la Catalunya Lliure que vertebrarem en els propers temps, tan aviat com ens deslliurem de l'actuació en territori català de les institucions espanyoles, començant pel seu Rei, poders clàssics i els seus acòlits. Seran com la nit i el dia.

Precisament un dels aspectes que més orgullós em sento del document de Bases Fundacionals aprovat en el Congrés del Partit Democràtic Català, és el seu desacomplexament total respecte la necessitat de garantir la seguretat dels catalans i les catalanes i fer-ho en el marc europeu i de l'OTAN, i amb unes forces armades pròpies. I a qui li piqui, que es grati. 

Soldats austríacs

Però, potser que examinem amb detall la moció aprovada pel Parlament, i en fem una anàlisi detallada. 

Punt 1: S'insta el Govern a realitzar totes les accions necessàries davant del Ministeri de Defensa i del Institut d’Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa per reclamar el traspàs a la Generalitat, o a l'ens local corresponent, i mitjançant els instruments jurídics corresponents, del patrimoni militar de caràcter immobiliari que es trobi en desús per tal de destinar los a usos públics de caràcter civil.

Aquest punt és perfectament assumible, sobretot si l'immoble en qüestió no registra activitat  certa, està en desús. De manera que cap problema.

Punt 2: S’insta el Govern, com exercici de coherència amb els valors de la pau,que prohibeixi els actes d’exaltació d’allò militar i de legitimació de la violència i de les armes, no permetent les desfilades militars i altres actes d’aquest tipus en espais civils de Catalunya.

També assumible, atès que no cal exaltar allò militar, només amb el reconeixement corresponent n'hi ha prou. Els militars catalans no voldran moixanes. Voldran reconeixement. Qui vol legitimar la violència? Ningú. Quina parida! I respecte les desfilades i altres actes es fan en espais militars i santes pasqües.

Soldats portuguesos

Punt 3: S’insta el Govern a prohibir les maniobres militars en espais no estrictament militars, com són els casos de les maniobres que es realitzen al Parc Natural de la Serra de Collserola, al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, a la serra de l’Albera i als pobles de Sant Climent Sescebes i Talarn, entre d’altres. Així com, promoure que els ens locals, en exercici de les seves atribucions i competències ho emulin.

Totalment d'acord. Les maniobres en espais estrictament militars. On si no?

Punt 4: S’insta al Govern a desautoritzar la participació i presencia d’avions de combat a l’exposició aèria, Festa al Cel, en qualsevol municipi en el que pugui celebrar.

Ok, hi participaran avions de transport, logística, d'entrenament, helicòpters, drones... En tot cas, sempre es pot crear una altra exposició aèria alternativa.

Punt 5: S’insta el Govern a evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar que tampoc sigui present a espais educatius i promocionals, com ara al Saló de l’Ensenyament, el Saló de la Infància, a Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme de Muntanya o la Fira de Formació Professional, a Lleida; l’ExpoJove de Girona; i a l’Espai de l’Estudiant de Valls.

Perfectament salvable. A banda que es carrega l'autonomia dels centres educatius, que són ells els qui han de decidir si la volen o no, aquesta presència. Pel que fa a les grans fires esmentades, penso que han de ser elles les que han de decidir si volen que l'exèrcit català hi sigui o no. I aventuro sorpreses.

Soldats belgues

Punt 6: S’insta el Govern a no concedir ajuts i a no promoure activitats per part de l’Administració vers la indústria militar a Catalunya, incloent el suport a la R+D que sigui explícitament orientada al desenvolupament de la industria militar i armamentista.

La indústria militar i armamentista no es pot desvincular de la indústria civil, de manera que fent passar bou per bèstia grossa, solucionat.

Ja veieu com n'és de fàcil deixar que les diputades cuperes deixin de tocar el que no sona. Punt.

I és que en aquest món si hi ha quelcom important és no fer el ridícul. Ho potser sí... no fer el sòmines.