El think tank de defensa català debat com reindustrialitzar militarment el país

La Societat d'Estudis Militars critica l'acció dels partits independentistes sobre la indústria militar

Quico Sallés

12/05/2025

La Societat d’Estudis Militars (SEM), el think tank de defensa i geoestratègia català, no amaga cap debat de l’agenda actual. Així, s’ha plantejat portar cap a Catalunya el nou algoritme de les relacions internacionals: reindustrialització i el sistema de defensa del país. Per això, ha organitzat un acte a Barcelona, per dimecres d’aquesta setmana, on abordarà “la manca d’indústria militar a Catalunya” i el “vincle d’aquest fenomen amb la desindustrialització”. Una qüestió que està a la pissarra de la política mundial arran dels canvis de relacions en defensa i protecció entre la Unió Europea i els EUA, amb l’OTAN de fons, i potències industrials com la Xina marcant l’agenda internacional.

El debat, convocat al Reial Cercle Artístic de Barcelona, a dos quarts de set, comptarà amb Bernat Mallén, doctor en Economia, i del president de la SEM, Pol Molas, habitual comentarista en els mitjans de comunicació sobre diversos conflictes. El leitmotiv del debat és clar: la “virtual absència d’empreses destinades a la producció de material militar és un fet que contrasta amb els dos segles d’història industrial del nostre país”. Una realitat que aquest centre de recerca i desenvolupament, que se sustenta amb fons privats, considera que no és “casual”.

Un mercat d’Estats

La SEM parteix de la idea que no tenir indústria rellevant de Defensa a Catalunya respon a una estratègia i a una realitat geoestratègica “en tant que els clients legítims d’aquest material són els estats i, per tant, en el cas de l’Estat espanyol, aquest no ubicarà empreses d’un sector estratègic en una zona potencialment conflictiva”. Seguint aquest fil, els analistes de la SEM volen posar sobre la taula el paper dels partits independentistes en aquesta matèria que titllen de “deserció”, tot i que creuen que es podria anar més enllà qualificant-la “d’oposició frontal”. Dues actituds que “no han ajudat gaire” a construir una indústria de Defensa amb cara i ulls a Catalunya.

De fet, no és la primera vegada que des de la Societat d’Estudis Militars s’assenyala la desídia del catalanisme en aquest àmbit. El seu llibre capçalera, “Política de Defensa i Estat propi” (Editorial Base, 2017), ja evidenciava que fa només vuit anys un 5% de les empreses de defensa espanyoles tenien la seva seu a Catalunya. Ara bé, remarquen en la convocatòria de la conferència-col·loqui que “cap d’aquestes era una empresa tractora, és a dir: fàbriques de vehicles blindats de combat, aviació i drassanes”. “No és cap casualitat que aquestes s’ubiquin a llocs com Madrid, Andalusia o Galícia”, apunten.

Paral·lelament, la SEM també posa el focus en el fet que “l’economia catalana s’ha anat desindustrialitzant durant les darreres tres dècades, amb impactes directes com el debilitament del PIB per càpita”. “Sens dubte, una indústria de defensa catalana seria una eina per revertir-ho”, sentencien per obrir el debat.

(Nota: Fotos escollides per JS)