LA CRISI DE CUBA, 1898 (WITH ENGLISH SUBTITLES)

LA INDEPENDÈNCIA DE GUINEA EQUATORIAL FA 50 ANYS

Ahir va fer 50 anys de la Independència de Guinea Equatorial. Una de les darreres pèrdues colonials d'Espanya. Lògicament l'efemèride ha passat totalment desapercebuda per part dels espanyols. Però no hauria de ser així per part dels catalans.

Ja fa mesos que estudio el cas, i em sembla més que interessant. Tant que fins i tot és susceptible de fer-se un estudi comparat, entre el cas guineà i el cas català. Lògicament hi ha grans diferències, com l'aspecte geogràfic, el context històric i polític, la sociodemografia, l'economia, etc. Però l'interessant és que també hi ha elements que ens poden ser útils pel nostre cas.

En aquesta independència hi va haver un motor central, val a dir. L'ONU, que va pressionar a la descolonització. Una pressió que, lògicament, Espanya no va poder aturar. No va ser l'únic factor, és clar. També les pròpies forces independentistes van tenir un paper important. Tanmateix, cal tenir en compte la complexitat geogràfica i ètnica del territori.

Esquemàticament, podem dir que l'evolució dels fets va ser la següent:

El primer pas va ser quan Guinea Equatorial va passar de ser una colònia (1926) a ser una província, el 1956. Per cert, en aquest any va ser quan es va proclamar la independència del Marroc. Ja llavors la pressió anticolonial era ben potent i els independentistes comptaven amb complicitats externes.

El 1959, es va crear la Regió Equatorial Espanyola, dividida en dues províncies: Fernando Poo i Riu Muni

Aquest mateix any, els espanyols van assassinar dos dels líders independentistes guineans, l'any 1959. Acacio Mañé, llençant-lo d'un vaixell en alta mar, i Enrique Nvo, tot just quan anava a viatjar a l'ONU per protestar pel nou estatus del territori que, lògicament, considerava insuficient.

El 1963, per fer front a la pressió independentista i internacional, el govern franquista va convocar un referèndum d'autonomia, en virtut del qual es va aprovar la Llei d'Autonomia de Guinea Equatorial. Un 62,52% votaren a favor i un 37,48% en contra, resultats que s'expliquen en gran mesura per les diferències que hi havia de tipus geogràfic i ètnic, fomentades descaradament pels funcionaris colonials espanyols.

Fixem-nos que el cas guineà, va ser una repetició del cas cubà i puerto-riqueny, territoris que van ser els primers que Espanya va concedir-los un estatut (carta) d'autonomia, l'any 1897, en un desesperat i, fracassat, intent d'evitar la Independència.

També a Guinea Equatorial, l'autonomia va fracassar. Pocs anys després, el 1967, es celebrà una Conferència Constitucional amb la participació d'autoritats espanyoles i representants guineans, de la qual sorgí una Constitució de Guinea Equatorial. Aquest document va ser sotmés a un nou referèndum, el 1968, organitzat pel règim franquista, però sota la supervisió de l'ONU.

Amb una participació del més del 91% del cens, el Sí guanyà pel 64,32% i el No obtingué el 35,68%. 

Això va fer que el 12 d'octubre de 1968, Guinea Equatorial accedís a la Independència. 

Per cert, en l'acte de signatura d'aquesta, el cap de la delegació espanyola, i doncs, qui la va signar, no va ser un altre que Manuel Fraga Iribarne (foto)

Quines voltes que fa la vida, oi? Franquistes espanyols signant independències, mentre que cinquanta anys després, "demòcrates" espanyols reprimint-ne d'altres.

CUBA...

Cuba was also a spanish internal affair, right?

SENSE POR, SENSE PIETAT

Avui s'homenatja els Voluntaris Catalans que van caure a la Batalla del Somme, fa 100 anys. Una gent que seguia fil per randa la tradició heroica dels Catalans que van donar la seva vida per la Llibertat, en general, i per la de Catalunya en particular. Com ja ho feren al llarg del segle XVIII i del segle XIX. La història de Catalunya és plena d'actes bèl·lics d'un heroisme que res té a envejar a cap altre poble del món. Una tradició, òbviament, que els dependentistes han tractat d'amagar i de silenciar.

Els catalans que van donar la seva vida en terra francesa, eren la primera fornada d'independentistes, nascuda a redòs de la Renaixença. No van dubtar en fer-se voluntaris i a lluitar. D'entre els caiguts avui fa cent anys, en Camil Campanyà i Mas, nascut el 1892, l'any de les Bases de Manresa, per cert. Destacat activista independentista, va entrar en contacte amb els casals independentistes de Cuba, un dels motors més destacats del primer separatisme. 

El seu activisme el feu incorporar-se al cèlebre Regiment de Marxa de la Legió Estrangera (RMLE). Amb ell hi van caure una cinquantena més de catalans i centenars de legionaris de molts altres països. Per la seva voluntat expressa, el seu cadàver va ser embolcallat amb una estelada abans de ser soterrat.

Avui, cent anys després, el Ministre d'Afers Exteriors de Catalunya, Raül Romeva, ha representat tota Catalunya en l'acte de record que s'ha fet a aquells que, vinguts d'arreu del món, hi deixaren la vida. I els catalans hi érem. Llavors i ara.

Només afegir que cal fer nostre el crit de guerra del RMLE, perquè és més vàlid que mai, o fins i tot, és ara quant té més sentit: Sense Por, Sense Pietat.

"CUBA WILL NEVER BE INDEPENDENT" (1896)

This statement was made by then Spain PM, Mr. Antonio Canovas del Castillo. 

Two years later, Cuba was independent, thanks to the Treaty of Paris.

Recently, current Spanish PM, Mr. Mariano Rajoy, said "There won't be Independence of Catalonia"

I advise readers to book hotel rooms in Paris, if you want to assist to the signature of a new Treaty of Paris, in 2017.

LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (9): MAIG

Enfilant ja la recta final d'aquesta sèrie de posts, aquí teniu els estats que felicitaré per la seva independència, al llarg del mes de maig:

Illes Marshall (1), Paraguai (15), Noruega (17), Cuba (20), Jordània (25), Guyana (26)

Festa del 17 de maig a Noruega

D'aquest llistat, cal destacar el cas de les Illes Marshall, a la Micronesia, que té un Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units, fet que li permet formar part de les Nacions Unides. 

Com sempre, felicitarem aquests països des del nostre compte de twitter.

LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (1): SETEMBRE

Amb aquest post començo una sèrie dedicada a commemorar les Independències (o si s'escau, una efemèride equivalent) que s'han donat al llarg de la història. Reprenc, en aquest sentit, una iniciativa que ja vaig començar el 2011 (com passen els anys!) en el bloc antecessor del que esteu llegint ara mateix. Cliqueu, si voleu el primer post d'aquella sèrie, dedicat al Pakistan. La d'ara, però, serà menys ambiciosa. Em limitaré a recordar, a l'inici de cada mes, si fa no fa, quines són les dates assenyalades per als estats que compleixen anys. Així si algú el vol felicitar ho podrà fer amb prou temps. 

He de dir que al twitter (@graccus) ja he començat a felicitar inidividualment cadascun dels estats que en els darrers dies han commemorat el seu aniversari d'independència. Per fer-ho m´he inspirat en els comunicats de premsa que cada dia emet el Departament d'Estat dels Estats Units, naturalment, reduint-lo al format requerit per aquesta xarxa social. En alguns casos, eles estats no celebren la independència, sinó el Dia Nacional per algun altre motiu. Tanmateix, els dono un caràcter equivalent, com fa el propi Departament d'Estat.

Contràriament als que alguns m´han dit sobre una iniciativa semblant que vaig proposar fer en un altre context, penso que és altament necessària i educativa. Aferma el fet que els estats tenen història, és a dir, que en algun moment donat van néixer, o si voleu, es van constituir. I en la major part dels casos, es van constituir com a conseqüència d'un procés d'independència. Que el Departament d'Estat dels Estats Units es dediqui sistemàticament a felicitar tots els estats existents no deu ser pas casualitat. Hem de deixar-nos d'agafar-nos-la amb paper de fumar i d'estar acomplexats per si no som prou moderns o prou guais.

Per il.lustrar aquest primer post, he escollit dues fotos que em semblen altament significatives, i que demostren ben clarament que Espanya sap signar, i acceptar, Tractats d'Independència. La primera és el Tractat de París, pel qual Espanya acceptava la Independència de Cuba, el 1898. La segona és el moment que el franquista Manuel Fraga, pare polític de Mariano Rajoy, per cert, signa la Independència de Guinea Equatorial, davant del President Macias, el 1968. I és que els franquistes, també signaven independències (a més a més de penes de mort, és clar). Cosa que als seus fills polítics, els de la branca del PP, en concret, que són els que ara són al govern,  els costa d'entendre.

Bé, espero que us agradi aquesta inciativa. I espero que ben aviat, el Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Catalunya, prengui el relleu d'aquesta tasca, d'una forma oficial.

Naturalment, si hi ha algun error, les queixes, al Departament d'Estat, a Washington, D.F.

Independències (o efemèride equivalent) del mes de setembre al món (entre parèntesis el dia del mes)

Eslovàquia (1), Vietnam (2), San Marino (3), Swazilàndia (6), Brasil (7), Andorra (8), Macedònia (8), Tadjikistan (9), Gibraltar (10), Nicaragua (15), Honduras (15), El Salvador (15), Guatemala (15), Costa Rica (15), Mèxic (16), Papua Nova Guinea (16), Xile (18), St. Kitts and Nevis (19), Malta (21), Belize (21), Armènia (21), Mali (22), Guinea-Bissau (24), Botswana (30).

ROUGH RIDERS, LA CÀRREGA DEL TURÓ DE SAN JUAN

No sé per quin motiu m'ha vingut de gust penjar aquest vídeo, d'una mini sèrie que espero que algun dia TV3 emeti, per exemple el dia del Independència.

50 ANYS DEL DISSABTE NEGRE DEL 1962

Avui fa cinquanta anys que la 3a Guerra Mundial va estar a punt d'esclatar. En plena crisi dels míssils entre els Estats Units, Cuba i la Unió Soviètica, el dissabte, com avui, 27 d'octubre del 1962, una bateria de míssils antiaeris soviètica SA-2 desplegada a l'illa caribenya, va destruir un avió espia nord-americà U-2, matant-te el pilot. La resposta dels militars americans havia de ser d'una represàlia immediata, i no només al Carib, sinó probablement a altres fronts (Europa, Àsia)... però finalment, els caps polítics van imposar-se, i es va salvar la situació, pocs dies després.

No podrem pas saber mai com seria el món si finalment el resultat hagués estat diferent. I ni tans sols si a hores d'ara hi hauria hagut món... NOTA: Publicat inicialment el 29.10.2012