Avui s'homenatja els Voluntaris Catalans que van caure a la Batalla del Somme, fa 100 anys. Una gent que seguia fil per randa la tradició heroica dels Catalans que van donar la seva vida per la Llibertat, en general, i per la de Catalunya en particular. Com ja ho feren al llarg del segle XVIII i del segle XIX. La història de Catalunya és plena d'actes bèl·lics d'un heroisme que res té a envejar a cap altre poble del món. Una tradició, òbviament, que els dependentistes han tractat d'amagar i de silenciar.
Els catalans que van donar la seva vida en terra francesa, eren la primera fornada d'independentistes, nascuda a redòs de la Renaixença. No van dubtar en fer-se voluntaris i a lluitar. D'entre els caiguts avui fa cent anys, en Camil Campanyà i Mas, nascut el 1892, l'any de les Bases de Manresa, per cert. Destacat activista independentista, va entrar en contacte amb els casals independentistes de Cuba, un dels motors més destacats del primer separatisme.
El seu activisme el feu incorporar-se al cèlebre Regiment de Marxa de la Legió Estrangera (RMLE). Amb ell hi van caure una cinquantena més de catalans i centenars de legionaris de molts altres països. Per la seva voluntat expressa, el seu cadàver va ser embolcallat amb una estelada abans de ser soterrat.
Avui, cent anys després, el Ministre d'Afers Exteriors de Catalunya, Raül Romeva, ha representat tota Catalunya en l'acte de record que s'ha fet a aquells que, vinguts d'arreu del món, hi deixaren la vida. I els catalans hi érem. Llavors i ara.
Només afegir que cal fer nostre el crit de guerra del RMLE, perquè és més vàlid que mai, o fins i tot, és ara quant té més sentit: Sense Por, Sense Pietat.
