Avui es commemora el Centenari de la fi de la Primera Guerra Mundial. Una tragèdia d'enormes proporcions que sacsejà tot el món i tingué una continuació més ferotge, encara, en la 2a Guerra Mundial.
Catalunya envià centenars dels seus fills. Del Nord i del Sud. El nostre compromís amb l'autodeterminació de les nacions i la democràcia va quedar palès amb la sang vessada pels nostres soldats en el camp de batalla. I d'entre ells, naturalment, els independentistes van estar en primera línia. Com el patriota Camil Campanyà, de la Unió Catalanista, que va ser enterrat embolicat en una estelada. Sí, la mateixa que els espanyols odien a mort, encara avui en dia. I és que no som de la darrera volada.
Visca Catalunya Lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada