La
publicació de la sentència contra els líders independentistes, el
mes d’octubre, amb unes condemnes que sumen 100 anys de presó, ha
generat una resposta d’indignació popular sense precedents, amb
centenars de manifestacions i iniciatives de protesta que ha
convertit Catalunya en un centre d’atenció mediàtica global.
Aquest escenari ha desestabilitzat Espanya i la seva imatge
internacional. La combinació entre la mobilització interna de
rebuig i les successives derrotes internacionals de la diplomàcia i
la justícies espanyoles, l’ha col·locada en una situació
ingovernable. Això ha estat possible gràcies a l’actuació
d’actors com ara el Consell
per la República,
l’Assemblea
Nacional
i els Comitès
de Defensa de la República,
entre d’altres. Però també pel sorgiment d’altres de nous, i de
manera molt principal, del Tsunami
Democràtic.
En poques setmanes, tot ha canviat, i la repressió espanyola ha
tornat a actuar, detenint i ferint centenars de patriotes. Però no
ha aconseguit afeblir el moviment republicà i independentista. Ben
al contrari, l’ha reforçat i l’ha fet més resilient.
La
unitat estratègica, més necessària que mai
La nostra fortalesa, la del conjunt
del moviment, cal consolidar-la. En aquests darrers mesos, s’han
fet passos interns positius.
S’ha
enllestit la feina prèvia del Fòrum
Cívic i Social per al debat Constituent,
que ha de posar les bases per a l’elaboració de la Constitució
de Catalunya.
També
s’han començat a crear Consells
Locals per la República
en dotzenes de municipis, que tindran un paper clau en el control del
terrritori.
Darrerament,
s’ha posat de nou en funcionament l’Assemblea
de càrrecs electes,
amb una participació massiva, i que ha d’actuar al marge de
qualsevol legalitat espanyola i també de la dinàmica política
autonomista.
Per la seva banda, el Consell per la
República (CPR), ha crescut políticament amb noves entitats i
orgànicament, superant ja els 82.000 ciutadans censats. També ha
començat a establir delegacions territorials, com la de Perpinyà, a
la Catalunya Nord.
A
nivell social, el moviment republicà i independentista ha obtingut
dos èxits sense precedents. Per una banda, a nivell empresarial, la
victòria en les eleccions a la Cambra
de Barcelona
ha esdevingut un terratrèmol sense precedents, que ha posat dels
nervis als sectors espanyolistes dels negocis i dels mitjans de
comunicació de masses. Per altra banda, a nivell dels treballador@s,
l’expansió del sindicalisme nacional i de classe, amb la
Intersindical-CSC,
al capdavant, juntament amb la Intersindical
Alternativa de Catalunya
(IAC), estan escombrant del mapa sindical, les màfies espanyoles de
CC.OO i de la UGT, històricament oposades a la independència. La
Vaga General del 18 d’octubre va ser un gran èxit, en aquest
sentit, malgrat els intents de boicot dels espanyolistes.
Podem dir, doncs, que s’està
evolucionant cap a una creixent unitat estratègica de caràcter
patriòtic i social, la consolidació de la qual, depèn de la seva
dimensió política.
*(NOTA: Post publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 94, Novembre 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada