A SANZ ROLDAN LI QUEDEN 2 TN

Al cap de l'espionatge espanyol, el colpista Félix Sanz Roldán, màxim responsable del CNI, li queden 2 telenotícies, després del ridícul que ha fet amb el referèndum d'autodeterminació de l'1-O.

ELS TRES OBJECTIUS DEL CNI

L'estratègia del govern Rajoy contra el procés independentista ha estat prou intel·ligent per no caure en l'ús de la força bruta... si més no fins ara. Per contra, ha utilitzat altres recursos més civilitzats:

- El front mediàtic

- El front judicial/constitucional

- El front diplomàtic

- L'escanyament financer i econòmic

- La intel.ligència (guerra psicològica)

Sense oblidar, és clar, el front estrictament polític.  I les gotetes de militars, policies i guàrdies civils, que dia sí i dia també, es despengen amb declaracions, maniobres o cremes d'estelades. Tots ells mereixeren una anàlisi detinguda, que en alguns casos ja s'ha fet, si més no, parcialment. 

Però ara em vull centrar en els que penso que han estat els tres objectius del CNI, en els darrers mesos. Recordo que fa unes setmanes, el seu actual director, el troglodita Félix Sanz Roldán, va dir que el CNI a Catalunya no tenia pas més agents que a Castella La Manxa... I es va quedar tan panxo. Lògicament, no cola.

Per altra banda, si llegim els Informes Anuals de Seguretat Nacional del 2013, 2014  i 2015, s'hi identifiquen fins a 12 àmbits de la Seguretat Nacional, però cap d'ells fa referència a la Independència de Catalunya, curiosament. Com sempre, en aquests negocis, allò interessant no és el que s'esmenta públicament, sinó el que no s'esmenta. I la prova d'això que dic, és que el govern espanyol, va aprovar el 2015 la Llei de Seguretat Nacional, que està pensada, clarament, per intervenir els poders de la Generalitat, sense recórrer ni a l'article 155 (entre d'altres raons, perquè no tenen ni punyetera idea de com aplicar-lo), ni tampoc als estats d'alarma, d'excepció i de setge, que apareixen a l'article 116 de la constitució espanyola. 

Per cert, tot això està dirigit des del Departament de Seguridad Nacional (DSN), creat el 2012, i que actua com a secretariat del totpoderós Consejo de Seguridad Nacional (CSN), que és qui pren les decisions claus en aquesta matèria, en tant que òrgan delegat del govern espanyol. Val a dir que són dos catalans, qui porten la veu cantant en aquest negociat: un és el Director del DSN, Alfonso de Senillosa Ramoneda (no fa falta afegir res més, foto), i l'altre, el seu protector i amic, el totpoderós Jorge Moragas Sanchez, cap de Gabinet de la Presidència del Govern, és a dir, la mà dreta de Rajoy. A aquests, naturalment, caldria afegir la Sorayita, el ja esmentat cap del CNI, Sanz Roldán, i la seva número 2 i virtual successora, segons diuen, Beatriz Méndez de Vigo, germana, per cert, del Ministre d'Educació espanyol.

Tota aquesta tarregada, i segurament algun més que em deixo, o fins i tot desconec, es van marcar, tres objectius per desactivar el procés català: decapitació, col.lapse i destrucció. Vegem-los amb més detall.

1. Decapitació: Aplicant tècniques bàsiques de la contrainsurgència, el primer pas era el de la decapitació del procés. I naturalment, l'objectiu era l'Artur Mas. Calia carregar-se'l, per tal d'eliminar el cap visible (no importa si és cert o no, importa la visibilitat). I ho van aconseguir, emprant els recursos al seu abast, que no concretaré, perquè són obvis. Val a dir que l'estratègia no va ser del tot reeixida, perquè l'astut Artur es va treure de la màniga la solució Puigdemont, que ha resultat ser francament competent, però tot i així, no es pot negar que el pas al costat de Mas va ser de fet, un pas enrere del procés. Si Mas hagués estat investit, seria un autèntic poder fàctic, enfront un afeblit Rajoy i l'incompetent Sánchez i els aspirants Iglesias i Rivera.

2. Col.lapse: Un cop neutralitzat (o semi-neutralitzat) Mas, el segon objectiu era aturar el procés, i particularment, els maleïts 18 mesos, que anaven avançant de forma inexorable. La declaració del 9N, no cal dir-ho, va fer saltar totes les alarmes. I calia col.lapsar l'acord JxSI-CUP. Bé, acabem d'assistir al seu col.lapse. I ho han aconseguit emprant els recursos al seu abast, que no concretaré, perquè són obvis. Tanmateix, el cost ha estat enorme: el seu asset  ha anat a parar a la paperera de la història, de manera que ha quedat totalment cremat per continuar oferint els seus serveis a la causa. I a més, de nou, l'estratègia no ha estat del tot reeixida: la resposta de Puigdemont (se suposa que amb el vist-i-plau de Mas i de Jonqueres), ha estat òbvia i intel·ligent. Fins i tot pot generar un nou impuls del procés en els propers tres o quatre mesos, i naturalment, l'11 de setembre serà emprat com una llançadora a tutti pleni. I el que és pitjor -per Espanya, és clar- és que o bé Puigdemont rep la confiança, o bé, la CUP es trenca i es convoquen noves eleccions, que en aquest cas es convertirien directament, amb un Referendum Unilateral d'Independència (RUI), que ara s'ha posat de moda. I si ens imaginem unes eleccions amb JxSI reforçats amb la incorporació de la meitat de la CUP que ja s'han cansat de perdre, tipus el sector Poble Lliure? Seria una candidatura imbatible, però hauria de treure una majoria absoluta en vots i en escons, sense dependre de ningú més.

3. Destrucció: Per això, pels espanyols, és clau que en el cas que es convoquin noves eleccions, JXSÍ no es presenti. Si no que ho facin per separat ERC i el nou partit sorgit de les cendres de CDC. I òbviament, impedir la incorporació de sectors provinents de la CUP. Recordo en aquest sentit, l'enquesta publicada per un dels portaveus mediàtics del CNI, com és El Periódico de Catalunya, on ja donava per fet (és a dir, afavoria, propugnava) que JxSÍ no es tornava a repetir, i que, naturalment, ERC apallissava CDC (a veure si piquen). I és que la clau per a la liquidació definitiva del procés és la destrucció de JxSÍ, si aconsegueixen això, probablement hauran guanyat la partida... per als propers anys (esperem que pocs, però). Per això, les pressions per aconseguir-ho seran, de fet ja són, enormes, i caldrà veure si els implicats es mantindran ferms o acabaran cedint als cants de sirena espanyols. Per contra un JXSí reforçats amb els sectors normals de la CUP, repeteixo, pot arrassar. I en el cas que arrassés, i guanyés el RUI, llavors, sí que els espanyols haurien de decidir si apliquen la situació de seguretat nacional, a la que ens referíem més amunt, que probablement estaria en funció de la magnitud dels resultats, amb una zona grisa entre el 50-55%, probablement.

En definitiva, caldrà veure com evolucionen els fets en les properes setmanes.

EL CERCLE D'ECONOMIA I EL DIRECTOR TROGLODITA DEL CNI

En plena ofensiva espanyolista contra el Govern, el Parlament, i la immensa majoria de la poble de Catalunya, el Cercle d'Economia va i convida a una conferència el Director del CNI, Fèlix Sanz Roldan. Sí, exactament, el mateix que fa uns quants anys va ser titllat pel New York Times, literalment, de troglodyte, arran d'uns posicionaments polítics clarament colpistes. Un 10 per als pijus del Circulo! I com s'ha d'interpretar aquesta conferència? Com un avís per a navegants? És que el Cercle ha decidit deixar de fer de bon jan i pressionar el govern de la Generalitat? Una invitació, en definitiva, poc encertada.

I és que l'home, que ja té una edat, en les diferents cròniques que he llegit sobre la seva conferència, semblava que prenia l'audiència per tonta.

Doncs, va i resulta que li pregunten que si el CNI té una atenció especial envers Catalunya, i, òbviament, envers el tema de l'independentisme. I la resposta és de manual. No se li ocorre de

contestar res més que el CNI dedica els mateixos esforços a Catalunya que a Castella La Manxa! I es queda tan panxo. Tractant a la seva audiència d'idiotes. I l'audiència comportant-se, efectivament com a idiotes, perquè...

1. Si com diu el senyor director del CNI, el seu objectiu fonamental és la lluita contra el gihadisme, llavors no té cap lògica que Catalunya no sigui un escenari preferent de l'actuació del CNI, perquè naturalment aquí hi ha una potencial concentració de gihadistes molt més gran que, posem, a Castilla La Manxa. De manera que, si fos cert que, el CNI dedica els mateixos esforços a aquesta darrera comunitat autònoma que a Catalunya, estaria cometent una enorme irresponsabilitat.

2. El CNI, amb el seu director al capdavant, mai dels mais, no pot reconèixer que dedica ni un sol dels seus agents, ni un sol cèntim del seu pressupost de 243 milions d'euros, a lluitar contra la independència de Catalunya. Perquè dedicar un agent o un cèntim del pressupost a combatre l'independentisme català, és un agent menys i un cèntim menys per invertir en la seguretat nacional en la lluita contra el gihadisme, i que, en conseqüència posa en perill tota la seguretat de la Unió Europea, principalment, i de la resta del món. 

3. De manera que el CNI mai reconeixerà públicament que dedica tots els esforços possibles a la lluita contra la Independència de Catalunya. Si ho fes, els seus aliats li retraurien, i de fet, seria una raó de pes perquè la resta d'estats europeus reconeguessin la Independència de Catalunya, perquè no volen tenir un soci que no posa tota la carn a la graella en un tema tan sensible, com és la urgència contra el gihadisme. A París, a Brussel.les, a Berlin, a Roma o a Lodndres, per exemple, posarien el crit al cel!

En conclusió, Fèlix Sanz Roldán va mentir descaradament, dient que no té Catalunya com a objecte prioritari. L'ha de tenir com a mínim per dos motius:

a) Perquè és un dels focus principals de gihadisme

b) Perquè s'hi està desenvolupant un potentíssim procés d'independència

Però el servei d'intel.ligència espanyol no reconeixerà mai que dedica esforços ingents a la lluita contra la independència, per les raons ja argumentades més amunt.

De fet, de la pròpia Bèlgica, molt afectada en els darrers temps pel terrorisme, ja s'ha escrit que una de les raons d'aquests atemptats és la pràctica nul.la coordinació de les diferents agències d'informació belgues i dels diferents serveis policials, en relació al pols entre flamencs i valons. Per això és inimaginable que França, per exemple, toleri un pols semblant a la frontera del sud. I atès que els catalans i les catalanes ja hem decidit democràticament que la Independència és el nostre futur com a poble, dins el context europeu i mediterrani, tard o d'hora, quan sigui inevitable, els serveis d'intel.ligència francesos aconsellaran el seu President l'acceptació de la independència de Catalunya.

En definitiva, que el CNI no dedica esforços a lluitar contra l'independentisme, és una veritable camama, un engany en tota regla. Oimés quan ja s'ha publicat que en anteriors exercicis pressupostaris espanyols s'hi van dedicar milions d'euros, incloent, naturalment, la guerra bruta i les operacions psicològiques (psyops).

Que no som babaus!