"THE SHAME OF SPAIN"

Intervenció de l'eurodiputat Steven Woolfe... Absolutament brillant! 

Traducció ràpida: 

Diumenge, 1 d'octubre, serà per sempre recordat, a Espanya i arreu del món, com el dia de la brutalitat de l'estat espanyol sobre la seva gent. 

Vaig veure amb horror una àvia amb la cara ensangonada, després de ser agredida per la policia espanyola. 

Vaig veure joves amb les mans enlaire, pacíficament, ser esclafats per tropes d'assalt armades vestides de negre amb les seves porres. 

La vergonya d'Espanya rau principalment damunt de Rajoy i ara també en el Rei d'Espanya, no només per permetre la brutalitat de la seva policia sinó també, vergonyantment per culpar de la violència a aquells violats, i per menystenir l'abús sent-ne els responsables. 

I, en relació a la resposta de la Unió Europea. La primera resposta hauria d'haver estat condemnar completament la violència. Però no. A diferència del que hauria fet qualsevol persona amb seny (criteri), va romandre silenciosa en la crítica, de la violència. Han preferit desviar el tema envers el trencament de l'estat de dret (rule of law) fet pels catalans. 

Això ho diu la Unió Europea que reconeix la independència de Kosovo sense referèndum? O que reconeix Palestina com un estat-nació, malgrat que els tractats de la UE no ho permeten? 

Fa 25 anys, Barcelona va celebrar els Jocs Olímpics. La cançó de comiat va ser "Amics per Sempre". Era escrita pel britànic Lloyd Webber i cantada pel català Josep Carreras. Significava amics per sempre. Bé, doncs, jo dic al Poble català que aquells que s'oposen a la violència contra vosaltres són amics per sempre, però si la UE continua ingorant la violència contra la vostra gent, sabreu que ella mai serà la vostra amiga. 

Moltes gràcies.