BRAVO, PRESIDENT

Darrerament, ja ho podeu comprovar, no estic gaire inspirat. De fet, no puc escriure. No tinc paciència de seure i fer una feina decent. No puc. 

Però avui, encara tinc corda per felicitar el President de la República, Carles Puigdemont, per la seva gesta a Brussel·les. Brillant, ha estat una feina perfecta. Amb un impacte brutal.

He de dir-te, President, que el divendres vaig estar esperant-te a Plaça Sant Jaume, a que sortissis al balcó, era el que tocava. Jo era un dels 17.000 que diuen que érem allà cantant i cridant. Però no vas aparèixer.

Ara diuen que no es van implementar les mesures corresponents, perquè els espanyols estaven preparant un bany de sang, amb la declaració d'un dels estats previstos en el 116 de la CE i el desplegament de l'exèrcit. 

No et vas veure en cor d'assumir el vessament de sang. Ho comprenc. Però si volem tenir un estat, hem de pensar en clau d'estat. Hem de canviar el xip.

Per sort, el cop d'estat espanyol, no ha estat complert. Suposo que Europa va posar com a condició unes noves eleccions. Els espanyols van caure en la trampa, les van acceptar, com a mal menor. Però ara tenim l'oportunitat de derrotar-los de nou. 

Ells són bons en els cops d'estat. Nosaltres en guanyar eleccions.

Però ara, quan els derrotem i els humiliem de nou, prou de tonteries, Ha de ser una campanya amb les coses clares. Un victòria independentista ha d'implicar el reconeixement internacional ipso facto de la independència, I això no ha de dependre d'Espanya, sino de la comunitat internacional.

Ha de ser una campanya on els receptors dels nostres missatges ha de ser el món. No Espanya. D'ella ja sabem que podem esperar.

La victòria és l'únic que importa.