dissabte, 23 de maig de 2015

EUDALDO, FERNANDO, RAIMUNDO, EUGENIO*

No, no són els quatre pallassos de la tele. Tot i que com escriuen i com argumenten no passen de bufons de la cort del Rei d'Espanya, després d'haver estat diplomàtics i/o ambaixadors de la dictadura franquista, per cert. Tots quatre, del primer a l'últim. 

Quan al mes de novembre van publicar un primer article contra la independència, ja vaig escriure replicant-los. Finalment, però, no el vaig penjar. Que quatre diplomàtics franquistes estiguin contra la independència de Catalunya, és perfectament lògic i normal. No hi ha res de què estranyar-se. L'insòlit fóra el contrari. 
Aquests són els pallassos de debò, els dignes
Però l'Eudaldo, el Fernando, el Raimundo i el Eugenio (EFRE) han tornat a perpetrar un nou atemptat intel·lectual en forma de glopada etílica a, naturalment, La Vanguardia. Vull dir, que han tornat a escriure falsedats de l'alçada d'un campanar. 

Llavors he decidit que ja no els perdono. Que ara vaig a per ells. Perquè una cosa és tenir paciència i continència... i una altra és que t'inflin els nassos. 

Pel que fa a l'article del mes de novembre (Costes exteriores de la Independencia), hi ha tantes coses que es poden replicar que se'ns acabaria el paper o fins i tot el disc dur, encara que tingués 4 TB de memòria. Però no puc estar-me de recordar el punt 3 d'aquell article, on defineixen Espanya com una “potencia regional con intereses globales”. I quin tip de riure em vaig fer quan ho vaig llegir... "Potencia regional"? Suposo que es refereixen a regional de futbol, perquè d'una altra cosa, res de res. Espanya no pinta res, ni tan sols a l'Estret de Gibraltar, on qui mana és el Regne Unit. I això dels “intereses globales”, suposo que es refereix a la corrupció, al comerç d'armes, al de droga o al tràfic d'humans, no? 

No és tot, els EFRE, persisteixen amb les seves paranoies: "presencia permanente en el G20". Aquí amaguen que Espanya no forma part oficialment del G20, sinó que és un simple okupa, convidat de forma permanent per França, perquè se'n compadeixen. Cosa que no passa amb Mèxic o Argentina, que sí que són membres oficials. Quins fums, aquests espanyols... 
Fins i tot aquest bufó té més dignitat...
Hi ha altres perles que igualen les amenaces siderals del Ministre Margalló (amb accent), sobre el destí d'una Catalunya independent fora de l'ONU i de la UE, i tal i tal, que diria aquell, però que no val la pena de rebatre, per la seva poca consistència. 

Passem ara a l'article més recent: "Secesión y Derecho Internacional". També n'hi ha per sucar-hi pa. Però em limitaré a dos punts. El primer és la seva mala intenció quan ignoren l’opinió de la Cort Internacional de Justícia sobre la declaració d'independència de Kosova, la qual estableix clarament que quan el dret internacional defensa la integritat territorial dels estats fa Edualdo, Fernando, Raimundo, Eugenio referència a les relacions entre estats, de manera que un estat no pot atemptar contra la integritat territorial d'un altre estat. Però no en el cas que una part d'un estat decideixi optar per la independència i constituir-se en un estat independent per ell mateix. Ignorar aquest petit detall demostra que es té molt mala intenció. 

El segon és per esquinçar-se les vestidures veient com n’arriben a ser de barruts. O sigui, després d'haver-se referit a la Xina, a Rússia, quan es refereixen al Regne Unit, els EFRE es veuen impel·lits a matisar que es tracta de “una realidad jurídica muy diferente a la nuestra”, suposo que per justificar que el govern espanyol no accepti fer un referèndum d'autodeterminació, com sí que ho va acceptar en el seu moment Londres. 

O sigui, de la lectura d'aquest article es dedueix que la Xina i Rússia no són una "realidad jurídica muy diferente a la nuestra", però per contra, sí que ho és el Regne Unit, oi? Espanya, la Xina i Rússia, en conseqüència, són com gotes d'aigua, i el Regne Unit, per contra, són les antípodes. Si se n'ha de ser de cínic i de penques. De fet, els traeix el subconscient. Els EFRE es deleixen per ser com els dos gegants, i ridículament, s'intenten assimilar, com si Espanya fos una veritable potència no ja regional, com dèiem abans, sinó global. 
Els autors ignoren l'opinió del Tribunal Internacional de Justícia... casualitat?
Afegeixo un tercer punt. Ignoren que paral·lelament a la “tendencia política mundial de construir grandes sistemas de integración” hi ha també la tendència política mundial de constituir nous estats, com es constata si ens limitem a comptabilitzar el nombre d'estats que formen part de la Nacions Unides des de la seva fundació fins al dia d'avui. 

En definitiva, els quatre diplomàtics exfranquistes i ara monàrquics, no juguen net amb el seu argumentari i recorren a mitges veritats, i completes falsedats per a condemnar Catalunya a continuar la seva submissió envers Espanya. 

Per sort, en els darrers anys, la internacionalització de la independència de Catalunya ha esdevingut un referent ineludible i estic segur que en els propers temps, el seu protagonisme encara serà més decisiu per a fer-la possible, viable, i sobretot beneficiosa per al benestar de la nostra gent. Malgrat tots els Eudaldos, Fernandos, Raimundos i Eugenios que es fan i es desfan.

*(NOTA: Post penjat a l'e-notícies, 16.05.2015)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada