M'importa un rave el currículum polític d'aquest noi. Simularé que no existeix. Perquè ara, el que realment vull és felicitar-lo pel seu gest digne de tractar un espanyol, ni que sigui príncep (quina cosa més arcaica, per altra banda) com realment es mereix.
Una servidora comença a estar fins als nassos de tants finolis. Com si no portessim segles lluitant contra els intents assimilacionistes que arriben de ponent.
A veure si ho tenim clar i deixem d'actuar com uns passarells. El respecte es guanya, no s'obté gratis en un tòmbola o en un mercat de flowerpowers. I molts espanyols no han fet res per guanyar-se el respecte dels catalans. I el nen borbó, tampoc.
Respectarem aquells espanyols que ens respectin. Però només a aquells. No als que ens volen fer desaparèixer com a poble. Quan es comportin de forma civilitzada, i no ens insultin a la cara i a casa nostra, com va fer fa dos dies un alt càrrec espanyol a Barcelona, els haurem de tractar com es mereixen, com autèntica morralla, escòria i detritus. Això sí, sense perdre el somriure.
Si l'Àlex fos espanyol, em jugaria un pèsol, que tots els mèdia catalanets ja l'haurien entrevistat com sempre fan amb aquells que carreguen contra Catalunya. Ja vaig a la tòtila de l'Herèdia preguntant-li els motius pels quals va fer el que va fer. O fins i tot a la pròpia Mònica Terribas buscant les raons últimes de tot plegat. Perquè ja se sap que els espanyols tenen barra lliure per fer qualsevol tonteria catalanòfoba i fins i tot exigeixen respecte i llibertat d'expressió per fer-ho. Ara si un Català, que no catalanet, exhibeix un mínim d'orgull davant la prepotència espanyola... ja cal que es calci, que li cauran de totes bandes, però principalment, del darrere.
I és que és tant trist ser un subaltern d'Espanya. Ara que escric aquestes línies, no paro de rebre Whatsapp d'un company reagrupat indignat per la tertúlia, precisament, de la Terribas a Catalunya Ràdio. Una tertúlia 3a via, en diu: en Lòpez Burniol (La Caixa), en Jordi Casas (duranista radical) i l'Ureta (El Periódico), tots tres ferotgement anti-independentistes...
I és que és clar, avui calia fer un Acte de Desgreuge, i una professió de fe espanyolista, borbònica i de submissió a l'amo espanyol.
Déu, quines ganes que tinc que els derrotem d'una punyetera vegada i fem net!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada