Conec l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) des de fa molts anys, de quan estudiava a l'Autònoma. I us puc ben assegurar que de simpatia per a l'independentisme, ni gota. Més aviat al contrari. És un reducte de la casta politològica inicial. Per això és significatiu que en la seva darrera publicació acadèmica, no tingui més remei que reconèixer que, en el cas d'un referèndum per la Independència, el vot favorable arribaria al 56.58%, és a dir, superaria fins i tot els resultats del Sí al Independència a Montenego, el 2008. Fins i tot supera les meves pròpies expectatives, que arribaven al 56%. Brutal.
Ara, aquells que s'amaguen rere el 48% de marres, què diran? Que no és suficient? Que fins que no arribem al 75%, res? Al 85%? al 95%? Si us plau, deixem de fer el pallasso. A Europa s'escriuen articles que ja comencen a dir que la cosa ja cansa, que a veure si anem per feina, i ens deixem de prevencions, pors i dubtes.
Que la Independència guanyarà de carrer ho sap tothom. Per això els espanyols es tanquen en banda. Però que la independència superarà fins i tot la zona grisa del 55%, em sembla que només ho havia dit una servidora... fins ara. Ara, un institut gens sospitós de ser independentista, més aviat al contrari, no només ho diu, sinó que ho incrementa encara més. Me n'alegro. No m'interessen les medalles... m'interessa que el meu país sigui lliure, i jo, d'una punyetera vegada, deixi de ser independentista, per ser un català normal, ciutadà d'un estat normal.
Així que deixem-nos de fricades per atraure els qwerties i comuns de pacotilla. El país està preparat, i no ens pararà ni déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada