Brice Lafontaine, antic conseller municipal d'oposició a Perpinyà, ha presentat una demanda contra el batlle de la ciutat, Louis Aliot, segons informa 'L'Indépendant'. Aquesta acció legal busca reparar el perjudici causat per la prohibició de celebrar el seu casament en llengua catalana, una pràctica que, segons Lafontaine, està institucionalitzada a l'Ajuntament des del 1993. Aquesta demanda també pretén forçar Aliot a posicionar-se clarament sobre la qüestió i obrir un debat polític al respecte.
Louis Aliot, batlle francès i catalanòfob de Perpinyà
El casament de Lafontaine, celebrat el 14 de setembre de 2024, va estar envoltat de polèmica. L'antic edil havia sol·licitat la sala noble del consistori per a la cerimònia, però, després de mesos sense resposta i reiterades consultes per correu i telèfon, se li va denegar l'ús d'aquest espai sense cap explicació. Finalment, el casament es va haver de fer a la sala de Perpinyà Nord. El punt més controvertit, però, va ser la negativa explícita a permetre que la cerimònia es fes en català, malgrat que Lafontaine havia indicat aquesta preferència en el formulari oficial, on es pregunta específicament per l'idioma en què els contraents volen que s'oficiï. "Hem estat privats d'aquest homenatge a la nostra cultura i a la nostra família. Tots vam quedar molt decebuts", explica Lafontaine, recordant que l'oficiant, Chantal Gombert, no parlava català i només va fer un petit esforç per pronunciar algunes paraules en aquesta llengua.
Aquesta situació no és un fet aïllat. Jaume Roure, extinent d'alcalde d'Afers Catalans, ja va denunciar al digital 'Ouillade' un altre cas similar, en què Aliot va prohibir un casament en català al saló noble de l'Ajuntament, al·legant motius polítics, ja que un dels cònjuges era un opositor polític. Roure va qualificar aquesta decisió com un "atac flagrant a la llibertat individual" i una violació de la diversitat cultural i lingüística que enriqueix el territori, segons estableixen el Conveni de 1976 sobre documents multilingües i l'article 75-1 de la Constitució francesa.
Sala de casaments a la batllia de Perpinyà
L'advocat de Lafontaine, Mathieu Pons-Serradeil, argumenta que la negativa a celebrar el casament en català és una falta administrativa greu, ja que l'Ajuntament està obligat a complir els seus propis reglaments, que permeten aquesta pràctica des de fa dècades. "És legal i està validat pel Consell Constitucional i el Consell d'Estat. Si Aliot vol eliminar els casaments en català, ha de modificar el reglament oficialment, cosa que implicaria un debat polític. Ara, però, actua per la via dels fets consumats, causant un perjudici als ciutadans", afirma l'advocat. La demanda d'indemnització exposa aquestes irregularitats i reclama una reparació pels danys causats.
Brice Lafontaine, activista nordcatalà i denunciant d'Aliot
Louis Aliot té ara dos mesos per respondre a la demanda. Si no ho fa, o si la rebutja, Lafontaine i el seu advocat ja han anunciat que portaran el cas al tribunal administratiu. "Aliot ha polititzat un esdeveniment personal i privat. Pretén fer creure que els casaments en català són una excepció a Perpinyà, quan en realitat és la seva prohibició el que converteix la ciutat en una anomalia", assegura Lafontaine.
Aquest episodi s'afegeix a una llarga llista d'actuacions anticatalanes d'Aliot com l'eliminació del lema de la ciutat "Perpinyà, la catalana" i la seva substitució pel de "la radiant", sense cap mena d'arrelament, la retirada de la senyera durant la festa major del 2023, les traves al nou liceu de la Bressola o la demanda judicial per prohibir l'ús de l'expressió "Perpinyà, la catalana" a una entitat, un cop ell la va desestimar. Aquestes accions han generat una forta controvèrsia i han mobilitzat l'oposició i els defensors de la llengua i la cultura catalanes, que demanen al batlle disculpes públiques i un canvi d'actitud per garantir el respecte a la diversitat lingüística i cultural del Rosselló.
*NOTA: Text publicat al Nació Digital, 26.6.2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada