L'ex-primer ministre del Quebec, el gran Jacques Parizeau, ha participat tot just fa unes hores en el Congrés que aquest cap de setmana celebra el partit independentista, Option Nationale. Aquesta formació és molt crítica amb la política del PQ, d'ajornar la celebració d'un nou referèndum d'autodeterminació. En el vídeo, s'hi recull un resum del discurs pronunciat aquest dissabte.
Escoltar Parizeau és sempre, sempre, un plaer. Hi ha qui, a casa nostra, el vilipendia per unes declaracions que féu la nit referendària del 1995. Com sempre són la gent que se l'agafa amb paper de fumar. Gent que toca la cresta a qualsevol declaració desacomplexada des de posicions independentista, però que a l'hora es mostra comprensiva quan els nostres enemics la diuen ben grossa i fins i tot els tracten de justificar. Em fan venir basques, aquest doble raser: intolerant amb els propis, tou fins a la fluixesa amb els adversaris....
Parizeau és un homenot, que diria aquell, del Quebec. Un tipus de la vella escola. Elegant, il.lustrat. Un home que no li fa res reconèixer que la seva conversió al sobiranisme quebequès va tenir lloc durant un viatge en el Transcanadian, és a dir, en el tren que travessa el Canadà from coast to coast. Segons diu ell, va pujar-hi sent federalista, i en baixar, ja era independentista. Brutal. D'això fa mes de cinquanta anys.
En el discurs, com no podia ser altrament, Parizeau toca la cresta al Partit Quebequès, que com sabeu, ara és al govern. Partit del qual és membre de per vida, segons afirma. Reconeix que el neguiteja el fet que des del govern no es plantegi la celebració d'un referèndum en els propers mesos. El referèndum, diu, s'ha de preparar quan s'està a l'oposició, de manera que quan s'arriba al govern s'ha de tenir ja molt clar què és el que s'ha de fer. No s'ha d'esperar, doncs, a ocupar el govern per començar a pensar-hi. De calaix, vaja.
Igualment no s'està de defensar públicament l'ús de diner públic per promoure la sobirania... de la mateixa manera que el govern federal, no s'està de fer-ho per promoure la unitat canadenca. D'això se'n diu parlar clar i sense embuts... clar i québécois...
El vell lleó, saluda els militants d'Option Nationale i en destaca l'entusiasme, l'ambició i les idees clares. Realment és un personatge que segurament a Catalunya seria impossible de tenir, perquè aquí la coherència, la gosadia, el desacomplexament, en una paraula, la fermesa en els plantejaments no només és mal vista, sinó que és durament castigada i perseguida.
(I és que de vegades sembla que a casa nostra hi ha independentistes que el que realment volen no és assolir-la, sinó fer del camí per arribar-hi duri per sempre, perquè aquest anar fent ja els va més que bé).
Escolteu en Parizeau, respecteu-lo, i perquè no, estimeu-lo. S'ho mereix. És dels nostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada