La notícia que Jordi Casas plega com a Delegat de la Generalitat a Madrid és un senyal en el bon camí. Ja trigava massa. Com pot un delegat d'un govern entrar a sac en els debats interns d'aquest mateix govern? I fer-ho a més públicament? I no ser cessat ipso facto? Era insostenible i impresentable. Ja en vaig demanar el seu cap fa més d'un any, sense èxit, malauradament. Ara fa uns dies, ho vaig tornar a demanar, juntament amb l'altra bocamolla, la delegada a Berlin, que també que es pensa que és xauxa ocupar aquest càrrec. Sembla que ara la demanda ha tingut repercussions (eheheheh).
La caiguda de Casas, l'havanero bocamoll, a ningú se li escapa, però, té altres connotacions. El personatge forma part de la guàrdia de corps d'en Duran i Lleida, i representa el sector més caspós, carca i cutre d'Unió Democràtica i també del lobby del Vallès.
En aquest sentit, penso que estem presenciant l'inici de l'enfonsament del titànic Duran, una enorme bona nova! Ja no es podia aguantar més aquesta situació! Alguns dels seus fidels fins i tot li demanen que plegui com a Secretari General de CiU. Faria santament, mai millor dit (xist).
En definitiva, avui és un dia per estar positiu. Ara només cal que la pimpolla Ortega, deixi el seu despatx de Berlin, que em sembla que li ve massa gran, ara que amb el Guardiola parlant alemany per les cantonades, se li girarà molta i molta feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada