REGNE D'ESPANYA? PAGA I CALLA!*

Davant el 12-0 que s’acosta, és just i necessari recordar que Espanya, o per ser més exactes, el Regne d’Espanya, deu al món, un bilió –amb “b” de burro- d’euros. De manera que ben poca cosa pot imposar enlloc. L’únic que ha de fer és pagar i callar. El Regne d’Espanya no pertany al G8, no pertany al G20 –només hi va com a convidat-, no és membre fundador ni de la ONU, ni de l’antiga CEE. En altres paraules, és un veritable pària, un zero a l’esquerra. No només els BRICs el superen, sinó que també Mèxic, Turquia i ben aviat Argentina, el superaran. Fins i tot en l’àmbit hispànic cada cop compta menys, i la pròpia Colombia, i per descomptat, els Estats Units, són més forts en termes de llengua. En definitiva una veritable piltrafa.

Per això, quan els governants espanyols, quan la brunete mediàtica i els seus tertulians obcecats, criden i amenacen com a l’ús del dret de vet per impedir l’adhesió de la República de Catalunya a la UE, i fan d’això el seu argument decisiu, no podem més que, en el millor dels casos, sentir compassió per ells. Això, els que sigueu de bona pasta, és clar, o professeu la fe cristiana.

El govern d’Espanya, ni en els seus somnis més optimistes, gosarà usar, arribat el cas, el dret de vet. De fet, ells ja ho saben. Però si utilitzen aquesta amenaça és perquè el que realment pensen és que utilitzant-la, l’amenaça, no el vet, guanyaran la partida, és a dir, impediran l’accessió a la Independència de Catalunya. Saben perfectament, que un cop Catalunya sigui independent, i reconeguda internacionalment, hauran perdut la partida i no els deixaran emprar el vet, malgrat tot el que digui la normativa comunitària. Entre d’altres raons, perquè l’Espanya sense el pes econòmic de Catalunya, encara serà més un zero a l’esquerra, fins al punt que no és clar que pugui continuar formant part de l’eurozona.

En aquest sentit, l’estratègia comunicativa correcta per part dels independentistes, ha de ser afermar la cada cop més profunda inserció de l’economia catalana en l’economia mundial. La famosa interdependencia, a la que al.ludia fa uns mesos, el President Mas. I per fer-ho, cal tenir remarcar els següents aspectes.

Primer. Que les empreses catalanes, exporten ja més a la resta del món que al mercat espanyol. La SEAT, per exemple, 8 de cada 10 cotxes que fabrica, els ven fora de l’Estat. La SEAT! L’empresa model del franquisme! En definitiva, això pressuposa que el mercat espanyol és cada cop menys important per les empreses catalanes. I si, com ha d’ésser, no considerem com a mercat espanyol, ni el País Valencià ni les Illes, llavors ja es pot ben bé dir que el mercat espanyol és negligible pels interessos catalans. Només quedaria el mercat aragonès, però aquest té una fácil, i jo diria que ràpida solució, que ara no és el moment de tractar.

Segon. Les empreses internacionals no semblen gaire espantades pel repte de la independència. Més aviat al contrari. Quant més suport rep la independència dins la societat catalana, més s’incrementa la inversió internacional a Catalunya. Sembla ben bé que el món, les empreses globals, vulguin posicionar-se el millor possible per quan arribi el moment de la Independència. Potser són conscients que si hi són llavors, en sortiran beneficiades. I a fe de Déu, que hi veuen bé, en aquest sentit.

Tercer. El turisme és una activitat principal, tot i que no hauria de ser única, a casa nostra. Algú podria dir que és el nostre petroli. Doncs bé, el turisme global no para de créixer, mentre que el turisme espanyol, a Catalunya, no para de baixar. I és una tendència que es consolidarà en els propers anys, perquè en definitiva, els espanyols no són un turisme de referència, com sí que ho són els francesos, els alemanys, els russos, els xinesos, els japonesos, fins i tot els brasilers, els mexicans i els argentins…

Quart. Malgrat els intents espanyols de titllar Catalunya com una mena de país de liliput que no pot anar sola enlloc i que necessita papa-Espanya per que l’agafi de la mà, el fet cert és que Catalunya té unes dimensions econòmiques i humanes que supera molts estats de la UE, de manera que cal fer valer-les. No cal dir que superem la major part dels estats de l’Europa Oriental, així com Grècia, Dinamarca, Irlanda, i molt probablement Portugal, tot i que ells superen els 10 milions d’habitants. Si hi afegim la resta de la nació, les dimensions serien entre un 35 i un 40% superiors, encara.

En definitiva, quant més imbricada estigui l’economia catalana amb el món, menys seran creïbles les amenaces espanyoles de perjudicar-la, perquè els països que comercien, inverteixen, visiten Catalunya, que no són precisament petits, no ho permetran, perquè també ells en sortirien perjudicats. I amb aquesta gent, poques conyes.

Dret de vet? Amenaça de dret de vet? Au, passa, espanyol, passa. Tu, paga i calla!

*(NOTA: Penjat al Nació Digital, el 27.09.2013)