SILENCI DIPLOMÀTIC?*

La comunitat internacional està encoratjant de totes totes la independència de Catalunya. Ho fa, naturalment, de forma diplomàtica. Que és com es fan les coses en aquest àmbit. Quan un diplomàtic no parla és que otorga. En la diplomàcia és on millor es pot aplicar aquella dita que l’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Doncs això. Si Espanya fos realment la gran potència que diu ser, que fatxendeja a tort i a dret, ja hauria mobilitztat unes dotzenes d’estats, probablement ex colònies, perquè afirmessin categòricament la seva oposició a la Independència de Catalunya, abans fins i tot que aquesta fos una insinuació. Però els espanyols són tan rucs, o tan pagats d’ells mateixos, que ni neocolonialisme saben fer. Vull dir que les seves ex-colònies se’ls reboten a la mínima, i fins i tot quan s’emprenyen, els expropien alguna empresa que es pensava que seria la reina del mambo. 

El silenci diplomàtic és un enorme clam per la independència de Catalunya. Tinguem-ho clar, i plantegem-ho correctament. No es deixem enganyar pel discurs espanyol.

De fet, hi ha més que silencis. Hi ha fets. I els fets es concreten en una inversió estranger a Catalunya que no s’atura. Si realment fossin certes les històries de pànic que els espanyols difonen respecte una Catalunya independent, els inversors estrangers fugirien del país. I no és així. Bé, potser algun espanyol fuig. Però, fins i tot el Big Brother Lara diu que quan es proclami la Independència, no traslladarà les seves empreses. I és que probablement, el senyor Lara és més empresari que espanyol, al capdavall és un bon catalanet, un bon senyor Esteve, i ja ha comprès que fer de vigilant del ghetto és poc agraït. 

Fixem-nos en el detall de la taxa turística que es va implantar fa un any. Ha estat totalment acceptada pels turistes estrangers no espanyols. Ha permès recaptar 42 milions d’euros. I això que en compraració amb altres taxes turístiques d’Europa és una misèria! Caldria apujar-la a 2 o 3 euros per dia, que continuaria sent una misèria, i que permetria doblar o triplicar la recaptació. Doncs bé, els únics energúmens que s’han queixat són els turistes espanyols. Segurament els que van venir a fer turisme patrioter el 12 d’octubre… 

Tot plegat demostra que la situació ja està més que madura. Tant que fins i tot ja hi ha polítics internacionals que ja ni se n’amaguen. No és d’estranyar, doncs, que persones que també van conèixer en el passat recent l’opressió nacional, que no la tenen com un record passat, llunyà, sinó ben present, perquè fins i tot la van viure en primera persona, no vacil.lin en dir el que pensen al respecte. 

Aquest és el cas del Primer Ministre de Letònia, el senyor Valdis Dombrovskis, que ja fa uns mesos va declarar que el seu país reconeixerà un Catalunya independent quan es proclami per un procés legítim.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 30, Novembre 2013)