EL DIA QUE CATALUNYA VA DERROTAR ESPANYA

Els espanyols només entenen les derrotes. N´han tingudes tantes, els han fet fora de tants llocs, que saben perfectament què vol dir ser derrotats. I ahir, van tornar a ser derrotats. De forma clara, de forma contundent.

Va ser un gran dia. Va ser un gran dia per al món, per a Catalunya, per a tots nosaltres. Fins i tot va ser un gran dia per a una servidora. 

Com sempre succeeix en les ocasions que portes temps esperant-les, quan s'esdevenen passen de forma mecànica, perquè ja tens tots els automatismes activats, perquè ja saps què has de fer, quan i on. Ho tens tot estudiat, perquè ho has preparat tot mentalment. 

Fins i tot quan se´t planta un fatxa que put a alcohol i et llença a la cara el sobre amb la papereta del NoNo (que òbviament va ser comptada com a "altres") l'únic que pots fer és tractar-lo de forma civilitzada, per tal que l´home encara se senti més menyspreat, més inútil i assumeixi que el seu món s'acaba.

Ahir, Espanya va ser incapaç de fer quadrar Catalunya. Malgrat els Duran i els Herrera. Malgrat La Vanguardia i  El Periódico. Malgrat La Caixa i el Banc Sabadell. 

Ahir, als ulls del món, i això és el més important, es va comprovar que Espanya no controla Catalunya. Que Espanya és un failed state, que és quan un estat no garanteix la seva preeminència sobre el territori i la població que se suposa que hauria de governar.