La República d'Irlanda (Eire), és un dels estats més modestos de la Unió Europea, sobretot si la comparem amb la major part dels estats més occidentals. Amb una població de 4.8 milions de persones i un PIB de poc més de 180 miliards d'euros, inferiors, doncs a la Catalunya Principat.
Irlanda, però, és un estat sobirà, i compta amb els recursos legals, polítics, econòmics per fer front a la crisi, que l'ha colpejada i molt. De fet, la seva renda per càpita és superior a la catalana... I recursos militars, també.
Quin perill corre Irlanda, preguntareu, per comptar amb les seves pròpies forces de defensa? Cap ni un.
És previsible que el Regne Unit els torni a ocupar militarment? Quite the contrary, més aviat, sembla que Irlanda acabarà per cruspir-se els comtats del Nord que encara estan sota sobirania de Londres, de manera que, el més probable és que el Regne Unit, deixarà de ser, com a mínim, Unit, i ja veurem si serà Regne de la Gran Bretanya o, ni això... en les properes dècades.
Però si parlo d'Irlanda i de les seves forces de defensa és perquè avui he vist com una patrullera irlandesa la Lé Niamh P52, ha estat l'encarregada de rescatar centenars d'immigrants que anaven a la deriva davant les costes de Líbia. Malauradament, vàries dotzenes han mort, com ja acostuma a passar en les darreres setmanes. (Dit sigui de passada, aquesta allau d'immigrants coincideix sospitosament amb la cada cop més gran presència de l'Estat Islàmic (ISIS) a Líbia i probablement també a Tunísia).
I què fa una patrullera irlandesa al Mediterrani, que no és precisament el seu espai d'interès immediat? Doncs col.laborar en un missió internacional de la Unió Europea, i també amb diverses organitzacions solidàries internacionals.
Ens trobem, doncs, davant d'un clar exemple com un país modest, que compta amb les seves pròpies forces de defensa, assumeix un protagonisme destacat en un dels afers globals més importants del moment present. D'aquesta manera, es veu clarament que la defensa, en el món contemporani, inclou funcions de rescat humanitari. Penso que a Irlanda, a ningú no se li passa pel cap qüestionar l'existència d'aquesta patrullera, en particular, ni de les forces de defensa, en general. Ben al contrari. L'exemple d'aquesta patrullera en assenyala la necessitat que tenen els estats, encara que siguin modestos, de disposar d'aquells mitjans a l'abast no només per garantir la seva pròpia seguretat, sinó també per col.laborar activament, quan s'escau, en missions de pau, o de rescat o de salvament, fent gala d'un compromís amb el benestar de la Humanitat.
Una reflexió que, a la nostra Catalunya a punt d'assolir la Independència, és cada cop més compartida, perquè a ningú se li escapa que la Independència de Catalunya serà més fàcilment acceptada si deixem ben clar que els catalans i les catalanes no dubtarem en cap moment d'assumir les nostres responsabilitats no només en el manteniment de la nostra seguretat, sinó en col.laborar en aquelles missions internacionals que se'ns encomanin. Oimés si tenim en compte que, a diferència d'Irlanda, el Mediterrani, sí que és el nostre espai d'interès immediat, Com ho ha estat al llarg dels segles passats, del present, i, sense cap mena de dubte, del futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada