BLACK BRIGADE (1970)

Les vacances serveixen per veure curiositats. I avui, navegant per la xarxa, m'he trobat aquesta pel.lícula i he decidit veure-la. I la veritat és que m'ha agradat... dins uns límits. Fa poques setmanes, es discutia intensament sobre el racisme i la indústria cinematogràfica, concretament arran dels Òscars. Doncs bé, aquí tenim una pel.lícula on quasi tots els seus protagonistes són actors afroamericans, que amb el pas dels anys tindran, alguns d'ells, un destacable renom. Fins i tot en pel.lícules com La Guerra de les Galàxies. Es tracta d'un film militar, però que toca el tema del racisme, i de fet el podem situar entremig de pel.lícules del gènere, com The Dirty Dozen (1967) i el moviment de la blaxpoitation. En aquest sentit, el film té més un interès sociològic i polític que no pas cinematogràfic. Cal recordar que el principal argument de la pel.lícula, que se situa al 1944, és el fet que la unitat composta exclusivament per soldats afroamericans, en els tres darrers anys, mai ha entrat en combat, i estava sempre destinada a tasques de servei, com netejar les letrines i enterrar els morts de les trinxeres. Naturalment, la desmoralització o el desengany dels seus membres, tots ells voluntaris, és enorme.

També té coses curioses. El protagonista blanc, no és altra que el Messala de Ben-Hur, l'actor Stephen Boyd. Representa un oficial de l'Amèrica profunda (redneck), òbviament racista, que passa de menysprear els seus subordinats, a empatitzar amb ells, amb els escassos supervivents, de fet, al final. Tanmateix, hi ha un diàleg que deixa clar que, segons el seu parer, a l'exèrcit no hi ha races, només soldats... sense pronunciar-se, òbviament, respecte el conjunt de la societat. Tampoc se li pot demanar massa. vaja. Resulta curiós, tanmateix, que malgrat ser el protagonista principal, amb el pas dels anys, la seva foto desapareixerà dels cartells anuncis de la pel.lícula en benefici de la resta de protagonistes, tots ells afroamericans.

Altres curiositats, per no dir crítiques ferotges, que ha rebut el film és de tipus històrico-militar. Així els uniformes que apareixen, segons alguns, corresponen a la Guerra de Corea i no a la Segona Guerra Mundial. Les unitats que apareixen, mai van estar en el front de guerra on s'esmenten. Les armes, sembla que també estan equivocades. L'escenari on es va rodar la pel.lícula no és Alemanya, sinó una zona molt coneguda i concorreguda del nord de Califòrnia, fet que li treia molta credibilitat. I finalment, l'acció sembla donar-se en plena calor, quan l'entrada de les forces americanes a Alemanya va ser al mes de març.

Dit això, la pel.lícula acaba amb una clara denúncia. Els protagonistes supervivents, veuen com els reforços que arriben, entre els quals un camió militar amb una bandera sudista, passen pel seu costat sense saludar-los, com ignorant-los, i fins i tot un d'ells els llença una pala, en senyal de menyspreu. Sense ser conscients que han estat els que han ocupat la presa i, probablement han salvat la vida de molts d'ells.

Més info