42 anys del teu assassinat, i cap dels teus botxins ha estat empresonat ni condemnat. Però la seva condemna és la nostra memòria. Me´n recordo d'aquell dia, encara que només tenia 9 anys, quasi 10. Sobretot recordo el silenci i les explicacions que em donaren, que si un atracador... però sobretot recordo les mirades. I el silenci...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada