LLIBRES LLEGITS

Durant les darreres setmanes, he tingut temps, entre política i política, de llegir alguns llibres força interessants. Una lectura que penso continuar al llarg de les setmanes properes. 

El primer d'aquests llibres és The Blackbox Society del jurist Frank Pasquale. És un llibre recent que tracta d'una qüestió que considero clau. El poder dels algoritmes que condicionen la nostra societat contemporània. Els algoritmes són un mecanisme de caixa negra, que es diu, en el sentit que transforma uns inputs (entrades) en uns outputs (sortides) sense que se'n conegui el mecanisme i menys encara es pugui controlar d'una forma oberta. I això és rellevant en l'ambit del crèdit, de la informació, del consum, i de molts altres, atès que condiciona el nostre comportament diari. De fet, en funció de com es construeix un algoritme, és a dir, en quins són els seus components i llur pes respectiu, pot determinar la capacitat de consum d'una persona, d'una família, o pot enfonsar una empresa, si és invisible a la xarxa, perquè no figura en posicions tops del seu àmbit. Un dels elements que més m'ha cridat l'atenció és el fet que si dues persones cerquen la mateixa informació a la xarxa, obtindran respostes diferents, si el seu historial (per exemple, creditici o d'ingressos) difereix de forma ostensible. De manera que en la societat xarxa, la desigualtat, malgrat les aparences, es confirma i s'eixampla. 

Un altre llibre que he llegit darrerament, és la tercera edició, d'un dels experts més reconeguts en temes de terrorisme, com és Paul Wilkinson. L'edició original és del 2001, la que he llegit és del 2011, la qual cosa fa que, per exemple, centri gran part de la seva atenció en Al-Qaeda i no en Estat Islàmic, a banda, és clar, del seu principal referent d'interès, al qual dedica moltes pàgines com és l'estratègia contraterrorista de l'estat britànic a Irlanda del Nord, des de l'inici dels troubles a finals dels seixanta, fins l'acord de pau de Belfast del 1998. El llibre vol emfasitzar que en la lluita contraterrorista, l'estat liberal ha de preservar sempre els principis democràtics i l'estat de dret i no caure mai en la temptació de recórrer a mesures que els violin. Dit això, es mostra partidari de l'us de la intel.ligència, dels poders legislatius, i també examina el paper que en determinades circumstàncies ha de jugar l'exèrcit, sempre però, en concert amb el poder civil. Alguns dels casos que estudia amb detall, són clàssics dels episodis terroristes: l'assalt a l'ambaixada del Japó a Perú, l'atac de Mumbai, l'assalt a l'ambaixada iraniana a Londres, Entebbe, Munic, Waco, Dagestan, Moscou, Beslan. També destacaria la rellevància que dóna al terrorisme en els aeroports, les ambaixades, el possible ús d'armes de destrucció massiva, etc.

Publicat el 2012, el considero el llibre de capçalera del Ministre Margallo, perquè el seu objecte d'estudi és com els estats intenten evitar el reconeixement de la independència d'alguns dels seus territoris per part de la resta d'estats de la comunitat internacional. Ha reduït a tres els casos a estudi. Es tracta de Xipre, Sèrbia i Geòrgia. En els tres, han de fer front a moviments secessionistes que han obtingut un èxit relatiu en el sentit que han estat reconeguts per com a mínim un altre estat. Òbviament, ens referim a la República Turca del Nord de Xipre, reconeguda per Turquia, i només per Turquia; Kosovo, de llarg qui ha assolit més reconeixements internacionals, uns 113, però no ha aconseguit encara ser membre de l'ONU; i Abkhàzia i Ossètia del Sud, reconeguts per Rússia, i per uns altres pocs estats més (5 i 4, respectivament). L'autor estudia les estratègies diplomàtiques, mediàtiques, legals, que els tres estats esmentats, han emprat per impedir la plena normalització dels territoris separatistes, tot i que reconeix que en el cas de Kosovo, el més probable és que Sèrbia acabarà cedint, per aconseguir, en contrapartida, la plena integració a la UE.  Pel que fa a la RTNX, la perpetuació de la divisió pot acabar afavorint-la. Ara bé, em pregunto si els episodis recents a Turquia, poden tenir una conseqüència a l'illa. Jo no ho descartaria. En les darreres pàgines del llibre, l'autor sembla inclinar-se per una solució "més que una autonomia, menys que la independència", que es va fer famós en el cas kosovar, com a mecanisme per a gestionar els conflictes secessionistes, sense arribar, doncs, a la independència. Però comet una espifiada quan diu que "The problem is that the lure of the word independence often proves to be too much to resist -even if it results  in the secessionist entity placing itself in a glided cage" (190). És a dir, que la paraula independència és com un esquer que fa que sigui molt difícil de resistir, i que porta a seguir opcions que són racionalment perjudicials. Doncs, si no m'equivoco, li responc, hi ha pel cap baix, 193 estats, que no només no s'han resistit a la independència, sinó que no tenen cap intenció de renunciar-hi, oi? Per sort, aquesta espifiada, resta contrarestada per la darrera frase del llibre, on diu que "the current battles over recognition look likely to continue for many years yet, with more likely to come" (192). Amb això, òbviament, hi estic totalment d'acord.

Sí, ja sé que aquest llibre té els seus anys, però ja feia temps que el tenia pendent de llegir, i finalment he trobat uns dies per enllestir-lo. El títol ho diu tot, l'anàlisi, des d'una perspectiva bàsicament periodística, però amb un important aparell bibliogràfic, de les xarxes globals criminals. L'autor va viatjar arreu del món seguint-les i establint-ne les seves interrelacions i com la McMafia, s'aprofita del fenomen de la globalització i també de l'inicial expansió de les xarxes per internet (recordo que la seva primera edició és del 2008). I denunciant, quan cal, les complicitats dels responsables polítics, policials i d'altres àmbits. En definitiva que llegint-lo ens assabentem de quins problemes hi ha a Rússia, Israel, els països del Golf, Nigeria, Sudàfrica, Brasil, Xina, i molts altres indrets, i del paper que juguen els occidentals com a consumidors d'algunes de les principals commodities que nodreixen aquest mercat: el sexe, les drogues, els fraus, les armes... Penso que amb les recents revelacions dels Papers de Panamà, caldria completar l'estudi amb el món dels paradisos fiscals, que tenen una rellevància fonamental.