De la crònica del darrer cap de setmana, me'n deixava un. Concretament un freaky espanyol que vam veure ara fa exactament 24 hores, palplantat en mig de la futura Plaça de la Independència.
Inicialment semblava una estàtua d'aquelles de la Rambla. Després em va suscitar tendresa i compassió. Tant que vaig estar a punt de donar-li almoïna, amb la condició que la invertís per un bitllet d'anada, sí, només d'anada, cap a Espanya. Lògicament no vaig acomplir aquest pensament.
El pobre diable devia de patir un cop de calor. O potser, com ha dit un amic facebookià, pretenia fer la via espanyola...
Fos com fos, demostra l'estat mental dels espanyolistes a casa nostra, Ho veuen tan perdut que els surten les seves idees més esbojarrades, són talment com els hitlerians que, tancats en els seus búnkers, els darrers dies de la guerra, i de llurs vides, es limitaven a fer bogeries, sabent que, per a ells, la vida s'acabava. Per als freakies espanyols, la Catalunya del 39, la que havien somiat, també s'acaba. I a marxes forçades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada