Realment, els miracles que provoca l'hegemonia independentista són per posar en dubte el laicisme. I començar a creure a cor què vols.
Un dels darrers miracles és que l'esquerra del sistema, la que ha mamat del Ministeri de Treball durant els darrers quaranta anys, torni a parlar de la classe obrera espanyola!
Ahahahah, què barruts que són, i quines penques que tenen. Ara es veu que, a poc més de 40 dies de l'esdeveniment més revolucionari de les darreres dècades, aquells que s'havien oblidat de la classe obrera, a l'hora que s'omplien les butxaques de subvencions, i cremaven targetes black a tot drap, aquests, ara es posen les piles i criden a sortir al carrer. Precisament ara. No durant els moments més durs de la crisi. Llavors no parlaven de revolució, ni de classe obrera... espanyola, no.
La ràbia que tenen que la petita i la mitjana burgesia catalana els ha passat la mà per la cara i ha fet molt més que els seus discursos demagògics, amb mobilitzacions milionàries que ells no haurien somniat ni en els seus somnis més humits, és immensa. I l'odi, sense aturador.
Per això, atiats pels seus amos del Ministeri i els seus finançadors de l'Ibex 35, han posat en marxa les seves corretges de transmissió, com feien abans. I d'aquí que en les darreres setmanes, més o menys coincidint amb l'anunci de la data del referèndum, han començat a sorgir protestes laborals i ciutadanes com bolets.
Que no ens mamem el dit! Que sabem qui sou, Que sabem què voleu, i sobretot què no voleu. No voleu perdre els vostres privilegis heretats del nacionalsindicalisme. Que sabem que els dos sindicats mafiosos i la federació d'associacions de veïns de la capital, sou un instrument que intenteu fer servir per fomentar el desgavell i impedir l'exercici democràtic del dret a decidir. Perquè vosaltres mengeu gràcies a Espanya. I sabeu del cert que una Catalunya independent, el primer que farà, o una de les primeres coses que farà, és suprimir els privilegis heretats de l'estat corporatista, que encara sobreviu. Que acabarà amb els privilegis de la burocràcia sindical de sempre. Amb el parefillisme en les grans empreses, per exemple. I que posarà l'accent en la preparació, la qualificació, l'excel·lència de la mà d'obra, per evitar que siguin manipulats pels uns, com utilitzats com a carn de canó, pels altres, que els tracten de companys, però que no ho són.
La utilització del nacionalsindicalisme com a darrera barrera contra la independència, demostra com de desesperats estan els espanyols, i més concretament l'èlit dirigent, els grans cossos funcionarials, les grans empreses, que fins i tot donen tites i engrunes als seus rojos, per veure si, tocant la fibra, els catalans, que són sentimentals de mena, renuncien a les seves reivindicacions, en benefici dels pobres i dels morts de gana...
I una merda. Ja no combreguem ni amb rodes de molí, ni, menys encara, amb sopars de quatre duros sobre la classe obrera espanyola...
Però què cony us penseu, que som imbècils? Aneu a cagar a la via (ACAV)
Un dels darrers miracles és que l'esquerra del sistema, la que ha mamat del Ministeri de Treball durant els darrers quaranta anys, torni a parlar de la classe obrera espanyola!
Ahahahah, què barruts que són, i quines penques que tenen. Ara es veu que, a poc més de 40 dies de l'esdeveniment més revolucionari de les darreres dècades, aquells que s'havien oblidat de la classe obrera, a l'hora que s'omplien les butxaques de subvencions, i cremaven targetes black a tot drap, aquests, ara es posen les piles i criden a sortir al carrer. Precisament ara. No durant els moments més durs de la crisi. Llavors no parlaven de revolució, ni de classe obrera... espanyola, no.
Per això, atiats pels seus amos del Ministeri i els seus finançadors de l'Ibex 35, han posat en marxa les seves corretges de transmissió, com feien abans. I d'aquí que en les darreres setmanes, més o menys coincidint amb l'anunci de la data del referèndum, han començat a sorgir protestes laborals i ciutadanes com bolets.
Que no ens mamem el dit! Que sabem qui sou, Que sabem què voleu, i sobretot què no voleu. No voleu perdre els vostres privilegis heretats del nacionalsindicalisme. Que sabem que els dos sindicats mafiosos i la federació d'associacions de veïns de la capital, sou un instrument que intenteu fer servir per fomentar el desgavell i impedir l'exercici democràtic del dret a decidir. Perquè vosaltres mengeu gràcies a Espanya. I sabeu del cert que una Catalunya independent, el primer que farà, o una de les primeres coses que farà, és suprimir els privilegis heretats de l'estat corporatista, que encara sobreviu. Que acabarà amb els privilegis de la burocràcia sindical de sempre. Amb el parefillisme en les grans empreses, per exemple. I que posarà l'accent en la preparació, la qualificació, l'excel·lència de la mà d'obra, per evitar que siguin manipulats pels uns, com utilitzats com a carn de canó, pels altres, que els tracten de companys, però que no ho són.
I una merda. Ja no combreguem ni amb rodes de molí, ni, menys encara, amb sopars de quatre duros sobre la classe obrera espanyola...
Però què cony us penseu, que som imbècils? Aneu a cagar a la via (ACAV)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada