dimarts, 19 de setembre de 2017

LA GUERRA PSICOLÒGICA ESPANYOLA

En els darrers dies, la xarxa és plena de fotos de vehicles blindats espanyols circulant o sent transportats amunt i avall de les nostres carreteres. Això, naturalment, aixeca alarma, sobretot si tenim en compte la història genocida de l'exèrcit espanyol, bàsicament en guerres interiors, des de fa més de dos-cents anys.

Tanmateix, cal tenir present que es tracta de claríssimes operacions de guerra psicològica, que pretenen precisament això, alarmar, aterrir, els catalans i les catalanes, per tal que es repensin el sortir a votar el proper dia 1 d'octubre.

La tècnica és molt vella. Poses uns quants combois en circulació i els vas desplançant pel territori, per tal de fer-los el màxim de visibles. Això fa que els ciutadans arribin a la conclusió que estan per tot arreu. Però la veritat no és pas aquesta.
A hores d'ara, l'exèrcit espanyol, així com els paramilitars de la Guàrdia Civil, i la pròpia Policia Nacional, no tenen capacitat de desplegar-se i controlar els 7.5 milions de catalans i catalanes. Ni de broma.

En primer lloc perquè no tenen recursos suficients, Ni humans, ni materials. 

En segon lloc perquè haurien de demanar permís als seus aliats atlàntics i europeus, i està clar que aquests li negarien.

Cada cop sembla més clar, que els espanyols tenen un marge molt estret. Mentre no hi hagi violència i repressió, tenen camp per córrer. De manera que si se les arreglen per parar els peus a l'independentisme català amb jutges, fiscals, periodistes i policies, doncs, els seus socis faran com si plou. Se'n diu realpolitik, i és el joc que juguen els estats. 

Ara, si es passen de la ratlla, si es vulneren sistemàticament drets humans, els principis bàsics de la democràcia, i no cal dir, si es produeixen morts o ferits, aquí la cosa ja canvia, i els espanyols hauran de parar el carro.

El repte dels patriotes catalans, doncs, sembla clar: superar la pressió judicial, policial i mediàtica espanyola. Convertir l'1 d'octubre en una mobilització brutal que ompli de paperetes les urnes a favor del Sí.

No cal dir que anem pel bon camí. La mobilització popular democràtica, l'assistència als actes públics és molt important, i sembla més que clar que no ens estan fent por, Ben al contrari, fins i tot els que fins fa poc ens menyspreaven, ara s'apunten al carro quan veuen el tsunami que s'acosta.

Per altra banda, l'impacte internacional de les mesures coercionadores espanyoles és cada cop més gran i s'incrementa la indignació al respecte, de manera que totes ens ponen.

No caiguem en la trampa de les operacions psicològiques, Tenim en les nostres mans una victòria històrica i encara que, segurament, els espanyols es trauran algun cop amagat, ja és molt clar que tenim les de guanyar. Treballem ferms i decidits, vivim moments històrics i només ens falta rematar la feina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada