LA REVOLUCIÓ NO ÉS UN VIDEOJOC!

En el número 67 de La Veu de Reagrupament, titulava el meu article "A Catalunya hi ha una Revolució" (maig 2017). 18 mesos més tard, a hores d'ara, continuo pensant el mateix. En aquest lapse de temps, han passat tantes coses! Brutals, algunes, vergonyants, d'altres. Però sense cap mena de dubte, guanyen les positives, malgrat els patiments que molts catalans i catalanes han patit i, ara mateix, continuen patint. Des de la presó, des de l'exili, des de les agressions físiques d'un espanyolisme desfermat i violent ... i amb barra lliure. Des de les trucades en hores intempestives, des de les amenaces, des dels insults, etc i etc.

Però hem celebrat un referèndum, però s'ha aprovat la independència i s'ha guanyat unes eleccions pensades perquè les perdéssim. I tenim ara no un, sinó dos Presidents, que treballen colze a colze. I tenim un Consell per la República que actuarà sense cap intervencionisme espanyol. I estem a punt d'iniciar un procés constituent. I... tantes coses!

Però el que de cap de les maneres hem de fer, és marxa enrere. Això no, per una raó ben senzilla: la revolució no és un videojoc, que quan t'eliminen, tornes a començar com si res. No, no podem tornar a prémer replay i tornar a començar com si res. Obviant els costos humans, polítics, morals que va generar la repressió espanyola. 

Qui, per exemple, retornarà l'ull a Roger Espanyol? Qui farà que tots aquells i aquelles que van ser maltractats, agredits, humiliats, arrossegats, colpejats etc. recuperin la seva dignitat, la seva autoestima... Qui recollirà la sang vessada dels caps oberts? Ningú, naturalment. 

Qui planteja un nou referèndum amb l'acord espanyol, totalment quimèric, està obviant tot aquest patiment, com si un simple push the button, el fes desaparèixer, sense cap dignitat, sense cap respecte.

No. Cal continuar amb fermesa el camí del full de ruta. Cal redactar una Constitució de la República Catalana, que sigui l'eina que, aquesta sí, afavoreixi un eixamplament de la base. Una mobilització massiva, arreu del país. 

I després, un cop enllestida, fer un referèndum, sí, però de ratificació, sota la supervisió internacional, però des de la legalitat catalana, mai espanyola. 

Repeteixo, la revolució no és un videojoc. No feu mal a la gent que ha patit, siguem dignes del seu sacrifici.