En Jordi Barbeta, el periodista, no és un sant de la meva devoció. Em sembla que això ja ho vaig dir fa mesos o anys. Però això no obsta perquè, de manera puntual, i sense que serveixi de precedent, estigui d'acord amb algun dels seus articles.
Aquest és el cas del de dimarts passat. Les revelacions silenciades de Puigdemont, és un article molt interessant que arriba quasi al nivell d'un altre opinador del mateix mitjà, en Jordi Galves.
Que la intervenció del President Puigdemont, al Parlament de Catalunya, van ser mig amagades pels mass media, ho vaig constatar immediatament després de fer-les. Quan les veritats com a punys, tot just van ocupar espais secundaris en tots ells. En clar contrast, amb les fetes, una setmana abans, per Oriol Junqueres, que van obrir portades, telenotícies i butlletins radiofònics. És el que passarà d'ara fins a les eleccions. Un tractament assimètric, sempre en benefici d'aquest i en perjudici d'aquell. Naturalment si nosaltres no ho evitem. Però temps hi haurà per evitar-ho.
Per cert, l'article d'en Barbeta, s'obre amb un míssil acadèmic considerable:
"Quan feia classes de periodisme a Blanquerna, en els bons temps de l’admirat degà Miquel Tresserras, em vaig inventar un mètode per jerarquitzar les notícies"
Deu n'hi do, l'hòstia al seu successor, que, certament, no li arriba ni a la sola de les sabates. Un autèntic sectari, sociata. I és que ara, efectivament, són "mals temps" per al centre esmentat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada