ESTAT DE MOBILITZACIÓ PERMANENT*

Escriure aquestes ratlles poques hores després de la concentració de Perpinyà, fa necessària una mínima capacitat d’abstreure’s de tota una onada de sensacions, d’emocions, de sentiments que hi vam viure tant a nivell individual com de forma col·lectiva. I, tanmateix, hem de fer-ho possible, perquè hem de preparar l’assalt final, i ho hem de fer tenint ben present tota l’experiència acumulada en els darrers anys, i ben particularment, els nostres encerts i allò que, diguem-ho en clau pedagògica, necessita millorar.

Per això cal començar pel més rellevant. Ahir va quedar ben clar qui és, sense cap mena de dubte i a anys llum de qualsevol altre, qui és el líder de la Independència Catalana, qui és el seu President, el seu capdavanter. No hi ha res, ni ningú que li faci ombra. I això malgrat que, probablement, ell mateix no ho consideri així. Però ha arribat el moment, definitiu, que assumeixi la seva responsabilitat i exerceixi, sense dubtes i vacil·lacions, aquest rol. El President Puigdemont ha d’acceptar aquest lideratge i assumir-ne les conseqüències. Ha de marcar la línia, pronunciar els mots d’ordre, triar el seu equip, la seva llista i els seus col·laboradors immediats. I cal que tothom, tant els implicats com el darrer dels activistes obeeixi i l’ajudi a la victòria.

Des de Reagrupament no consentirem que ningú li posi condicions, ni una pistola al pit, pretenent condicionar-lo en res. Li donem tota la confiança, perquè estem segurs i segures, que no ens fallarà, com no ho ha fet en els darrers temps, i si ho ha fet, ja n’ha reconegut l’error en totes les ocasions que ha tingut.

I ara, savis com bé ens hem fet, en la repressió espanyola, el poble català s’ha de continuar mobilitzant, i no ens hem de conformar en delegar la lluita a una comissió fantasmagòrica que té menys futur que un xupa-xups a la porta d’una escola.

Com va afirmar taxativament el President a Perpinyà, cal posar-nos en un estat de mobilització permanent, sense pors i sense complexos. Tornar a derrotar, per enèsima vegada, els espanyols a les urnes, és el nostre objectiu. Però aquest cop ho hem de fer sense deixar cap dubte de quina és la veu hegemònica, sense deixar cap possibilitat a cap tripartit espanyol, i com a molt a un acord independentista tot el generós que es vulgui, però on quedi clar qui té la veu cantant i que un govern , encara que sigui de coalició, no és un parlament, i qui mana és el President, i qui no accepti les seves decisions, o plega o és cessat, com es fa arreu del món amb una democràcia consolidada. A veure si actuem amb normalitat i seny.

Dit això, una altra de les idees força del discurs del President a Perpinyà, va ser el de llançar-se a controlar, efectivament, el territori. I per fer-ho, cal construir els Consells Locals per la República, organismes populars, al marge de la legislació i l’ordenament espanyol, i coordinats des del Consell per la República. A hores d’ara, d’aquests Consells Locals, ja n’hi ha més d’un centenar, però en calen, òbviament, molts més.

Des de Reagrupament fem una crida a multiplicar-los. Cal que els municipis i fins i tot els districtes de les grans ciutats tinguin aquests organismes republicans constituïts quant abans millors, que hauran d’entrar en acció quan Espanya intenti anul·lar els governs locals quan aquests se sumin a la desconnexió envers la legalitat espanyola. Com veieu, molta feina a fer, però Perpinyà marca un abans i un després en el camí cap a la victòria!

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 97 (Febrer 2020)