JUNTS CAP A LA INDEPENDÈNCIA*

La maquinària ja s’ha posat en marxa. Em refereixo, és clar, al nou partit, a Junts per Catalunya. Els engranatges, en aquest cas, sí que funcionen i allò que feia temps reclamàvem des de Reagrupament, ja és una realitat. I tot fa preveure que serà un èxit espectacular. En pocs dies, més de 3.000 catalans i catalanes s’hi han apuntat. I seran molts més, moltíssims més. No em fa basarda dir que escombrarem, no tinc por d’equivocar-me. I és una obligació escombrar, per acabar amb aquells que juguen a la puta i la ramoneta.

Finalment, el President Puigdemont ha decidit posar fil a l’agulla i ha plantejat les coses clares a la majoria de la direcció processista del Pdecat. Aquesta, de forma suïcida, ha gosat plantar-li cara, pensant-se que són algú. I, és clar, això va fer esclatar-ho tot. Fins aquí s’havia arribat. Uns xitxarel·los van pensar que podien parar els peus al President de Catalunya a l’exili, així com als presos polítics. I ha estat que no.

Dit sigui de passada, aquesta actitud fatxenda, ha estat determinant perquè Reagrupament decideixi donar per acabat el conveni de col·laboració amb l’esmentat partit. Hi ha coses que no es poden acceptar, i aquesta actitud de pinxo, de quinqui, no es podia deixar passar. Ara, el més important és que el màxim possible de militants del Pdecat passin a Junts, perquè són patriotes de pedra picada que segur que no combregaran amb les rodes de molí d’una direcció deslegitimada i barroera que només es preocupa de la menjadora.

Per aconseguir aquest pas, és molt important que el període congressual de Junts per Catalunya, que tot just acaba de començar, sigui una mostra exquisida de participació de la militància i que la direcció que en surti escollida representi el pluralisme de la base militant, sense que cap grup, quota o facció assumeixi una preponderància o hegemonia. En definitiva que sigui d’una transversalitat plena, posicionament, no cal dir, que sempre hem defensat des de Reagrupament.

Aquest pluralisme, a més, ha de ser compatible amb el lideratge que ha d’exercir, assumint-ne la Presidència, en Carles Puigdemont. En les dues ocasions que ell ha encapçalat una llista electoral, concretament, en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, i en les eleccions al Parlament Europeu del 2019, ha aconseguit mobilitzar un milió de catalans i catalanes, i això ja ho diu tot. En les properes eleccions podria fins i tot superar-ho amb escreix. No en tenim cap dubte.

Treballem, doncs, colze a colze, en aquest nou partit i guanyem la Independència d’una vegada.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 102, Juliol-Agost 2020)