JOSEP SORT I LA COVARDIA NACIONAL*

La desqualificació de Josep Sort (Reagrupament) de la llista electoral de Junts x Catalunya per al proper 14 de febrer (si no hi ha sorpreses) ha estat fulminant. La recerca per les xarxes dels carronyaires a sou de l’estat espanyol ha donat els seus fruits. Unes piulades al Twitter i unes entrades al Facebook l’han deixat fora de la cursa pels escons. Exabruptes més o menys irònics han estat presentats com a mostra fefaent de “xenofòbia”, i això ho diuen aquells que no accepten la democràcia per resoldre afers polítics, aquells que aproven la repressió violenta d’un referèndum i que estan cofois pel fet que els líders independentistes catalans vagin camí dels quatre anys d’empresonament i d’exili. Davant d’aquestes aberracions, en plena Europa “democràtica”, què ens queda als catalans? Ni tan sols el dret a queixar-nos i a alçar la veu, ni que sigui de manera discordant i gutural. No ens podem queixar, no podem insultar, no podem amenaçar (figuradament), no podem descarregar la nostra ànima contra els animals que exerceixen la força del seu poder vers el legítim dret d’autodeterminació de la majoria d’un poble.

Però allò que és més greu: la repressió ens l’exercim nosaltres mateixos seguint les indicacions de l’enemic. A Puigdemont, a Torra, a la Borràs els han dit de tot, també a Mas. “Supremacistes!”, “colpistes!”, “anitidemòcrates!”, “nazis!”… ens els han posat a parir, i a aquells que som independentistes per extensió. I nosaltres no podem dir res d’aquells que pacten amb feixistes per mantenir l’Ajuntament de Barcelona, ni podem esbravar-nos amb aquells veïns que estan disposats a fer com els “txetniks” si arriba el moment d’atacar les banderes estelades i a qui les branden. No es deixa cap escletxa, cap vàlvula d’escapament, es castra la televisió local de qualsevol catalanisme, perquè es consideren els símbols de la nació com manifestacions d’un bàndol… i només s’accepten les expressions de bàndol castrador. Uns s’afanyen a indicar els radicalismes catalanistes i els altres a submergir-los en lleixiu per tal que, blanquejats, siguin més presentables per a aquells que volen votar un partit independentista però sense ullals, sense urpes, esdentegat.

Degudament esporgada de “males bèsties”, la llista ja queda més polida, desintoxicada, desinfectada (com deia aquell), no hem de posar-nos a l’alçada dels que ens voldrien a tots a la presó, o millor, davant d’un escamot d’afusellament, nosaltres som bons i civilitzats, i mai fem un pet en públic. Mesells, submisos, educats, ben parlats, representant la comèdia independentista als hemicicles, però dins d’un ordre, no fos cas que els milers de gossos que ens vigilen detectin algun forat per on clavar-nos l’espasa dels seus retrets: “insolidaris!”, “colpistes!”, “terroristes!”. I com que ningú vol que la sang arribi al riu, val més separar d’aquesta cursa de nines de porcellana aquells que, com Josep Sort, porten anys ensenyant les dents.

*(NOTA: Article de Fèlix Villagrasa, publicat el 30 de gener al BLOC GRAN DEL SOBIRANISME)