Els resultats de la votació a Junts per Catalunya sobre la sortida o no del govern de Pere Aragonès, ha estat molt satisfactori. Amb una participació de prop del 80% de la seva militància, més del 55% dels votants s'han decantat per sortir del govern autonomista. No puc més que felicitar-los. Heu fet un gran pas endavant.
Modestament, ja fa cinc anys que, llavors en el marc del PDECat, vaig llegir i vaig publicar l'article "Desconvergencialitzar", que, a grans trets ja avançava el que ara ha succeït: la desconvergencialització. I molt que me n'alegro. No hi havia pitjor error que el procés cap a la recreació d'una nova Convergència, que semblava dibuixar-se en l'horitzó de JuntsXCatalunya fins abans de la votació dels dies 6 i 7 d'octubre. Ara tot ha canviat, espero. Diuen que s'han afegit 200 nous militants i espero que siguin molts més en les properes setmanes. Enhorabona.
Penjo l'article de nou, per tal que el torneu a llegir o el llegiu de nou si encara no ho havíeu fet.
"Permeteu-me que innovi i proposi un nou concepte al vocabulari polític català. O potser no és nou, però sí que puc afirmar que és de collita pròpia, perquè no l'he manllevat d'altri.
Es tracta el concepte desconvergencialitzar , i el podem definir com el procés de disminució d'antics dirigents i electes convergents en la nova organtizació que, això no obstant, malda per conservar una part, la més presentable, del patrimoni polític de CDC. Aquesta nova organització és, naturalment, el PDeCAT . Som uns quants, que mai hem militat a CDC, i que per contra, o bé hem participat en la fundació del PDeCAT, o bé en el seu desplegament, dels darrers mesos. I m'agradaria que cada cop fóssim més, seria un bon senyal.
Però aquest procés d'eixamplament, ha d'anar correlacionat amb un altre, el de la presència d'associats sense passat convergent en els òrgans del nou partit. Sé que això pot ofendre molts exconvergents que durant molts anys van militar de forma sincera i honesta en aquell partit. Però només cal constatar que el fet que a hores d'ara el 100% dels responsables polítics del PDeCAT hagin militat a CDC, no és precisament un argument que afavoreixi la percepció que el PDeCAT és quelcom nou, o, com es diu sovint, una altra cosa.
I això no obstant, penso que cada cop som més que, veiem en el PDeCAT uns brots verds, un partit inequívocament independentista, i que té una percepció de Catalunya com una societat oberta, tolerant, no sotmesa a imperatius ideològics caducs, que fracassen a la major part dels estats europeus, i no gens acomplexat per dir les coses com cal, entre d'altres, que la seguretat interna i externa, ha de ser una prioritat en el moment actual.
Ens trobem que altres formacions estan en una mena de cursa a l'infern per veure qui és més d'esquerres, i qui aconsegueix eliminar de l'equació independentista el component del PDeCAT. Així no es construeix un país, no es construeix una república.
Per contra, des del PDeCAT, només cal llegir la seva ponència ideològica que es va aprovar en el congrés fundacional, on s'aposta per una república ideològicament transversal, on es poden sentir ben còmodes des de sectors socialcristians, liberals a sectors de l'esquerra no autoritària, i aquesta diversitat és el que el fa atractiu. I això és, repeteixo, el que pot atraure nova gent.
Modestament, des de Reagrupament, en el congrés fundacional, vam intentar fer un pas en aquest sentit. Els resultats són ben coneguts. Molts de nosaltres, els vam acceptar, com no podia ser d'una altra manera. D'altres no se'n van refer. Però penso que, malgrat el resultat, vam contribuir a la victòria de la regeneració democràtica i de la unilateralitat, com s'ha demostrat en els darrers mesos.
També cal reconèixer que la direcció actualment existent, una direcció jove, una nova fornada, malgrat ser 100% provinent de Convergència, està fent passos interessants. De fet, no té cap més alternativa. És això, o el fracàs del procés de transició d'un partit a l'altre, amb l'agreujant que això pot repercutir en com es posen les bases del nou estat, que sense la presència d'un flanc ideològicament no acomplexat, les pot tenir molt esbiaixades i totalment al marge dels estats europeus als que molts de nosaltres aspirem, com a mínim a equiparar-nos.
Hem de fugir dels enormes errors que es van cometre en l'elecció de Barcelona del 2015, i en les eleccions al Congrés del 2016, on es va prioritzar el tancament a l'obertura, amb uns resultats ben coneguts.
La meva crida és bàsicament a posar al mateix nivell els canvis en la societat catalana, on hi ha una sanció evident cap a l'antiga CDC, malgrat que a molts de vosaltres us sembli injust, i la construcció d'un PDeCAT adaptat a aquesta societat. Si els dos processos no van a l'hora, tindrem un problema.
Una darrera consideració. No estic demanant quotes de res. Ha de quedar molt clar. Els reagrupats, no necessitem quotes, si em permeteu, una mica l'atreviment. Estic intentant fer una anàlisi el màxim de sincera possible. Intento posar-me en la pell de molts patriotes que no són dogmàtics. Hi ha molts catalans i catalanes que esperem una proposta política que respongui a allò que volem: una Catalunya lliure, democràtica i europea, amb valors, però sense complexos. Espero que s'hagi entès".
Discurs del President de Reagrupament, Josep Sort, al Consell Nacional del PDeCAT del 10 de juny de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada