En
la seva al.locució en la Universitat de Columbia, Nova York, el
President Artur Mas no va perdre l'oportunitat de llançar diverses
frases o reflexions que tenien per objectiu reforçar el lligam entre
Catalunya i els Estats Units. Un objectiu bàsic, quasi bé diríem
que imprescindible, per tal que el procés de reconeixement
internacional de la Independència de Catalunya triomfi.
D'entre
les citacions esmentades, cal destacar la que obre la pròpia
Constitució dels Estats Units, el més que famós We
the People
que és tot un referent a la democràcia, però també a la nació, a
la igualtat i a la solidaritat, que el President Mas va utilitzar per
reforçar la tesi del dret a decidir. Qui decideix és el Poble, no
els seus representants, ni encara menys, els jutges. I no cal dir,
que tampoc ho fan uns magistrats escollits amb un biaix polític tan
evident com és el cas dels del Tribunal Constitucional espanyol. No,
és el poble. El poble català, en el nostre cas, naturalment.
A
continuació, i seguint amb la lògica abans esmentada, va recordar
el We
shall overcome,
referent del moviment dels drets civils dels anys 60, una cançó de
protesta interpretada per molts autors entre ells Pete Seeger i Joan
Baez, i que ha esdevingut un símbol de la victòria del poble contra
les lleis injustes. El poble sempre guanya, someday.
Una cançó, per cert, que guarda molts paral.lelisme amb l'Estaca
de
Lluís Llach, tant en el sentit cronològic, com estrictament
polític, de contingut.
Finalment,
el que més va ser reproduïda mediàticament, va ser el famós We
Can
del candidat Obama, en les eleccions del 2004. D'aquesta manera,
repeteixo, el President Mas volia atraure l'atenció i la solidaritat
de l'audiència americana que l'escoltava.
 |
| Catalan and American Patriots in Montserrat |
Un
objectiu que encara es va reforçar més arran la referència a la
creació per part de John Adams, un dels Pares Fundadors dels Estats
Units, del consolat a Barcelona, en una data tan inicial com fou la
de 1797. Un Consolat que, a hores d'ara, cal dir-ho, és molt més
que un simple Consolat, atès que té una importància estratègica
fins i tot diríem que regional, en l'àmbit euromediterrani, com ho
demostra el fet d'incloure una oficina de seguiment de temes de
seguretat. Per això, resulta patètic, els intents matussers del
ministre de l'interior espanyol, d'intentar vendre a l'opinió
pública mundial, els Estats Units inclosos, naturalment, algun tipus
de relació o complicitat entre l'independentisme i el gihadisme.
Washington, a través del consolat, és el primer en rebutjar de ple
aquesta intoxicació, aquesta guerra bruta malaltissa, que no fa més
que augmentar la desconfiança envers Espanya dels seus suposats
aliats.
 |
| La Llumanera de New York (1874-1881) |
Fet
que de retruc, beneficia a la causa per la Independència de
Catalunya. No debades, el President Mas, va deixar ben clar, que la
Catalunya Independent seria un soci de confiança dels Estats Units,
i un factor d'estabilitat per a la zona euromediterrània. Una zona
que, a ningú se li escapa, s'està convertint en objecte d'atenció
creixent arran dels darrers esdeveniments a Líbia i a Tunísia.
Per
això, la Independència de Catalunya és una garantia de seguretat.
Per contra, Espanya, amb el seu enfrontament permanent amb el Regne
Unit pel tema de Gibraltar; amb la tossuderia de mantenir Sabta i
Mililla, convertits en porta d'entrada de gihadistes a la Unió
Europea, i, naturalment, la seva política sistemàtica de boicotejar
o amagar informació d'intel.ligència als Mossos d'Esquadra, que és
el cos encarregat de la seguretat pública a Catalunya, no només
posa en risc els catalans i les catalanes, sinó els milions de
ciutadans d'arreu del món, molts d'ells americans, que ens visiten
cada any. Un risc que es mitiga, val a dir, per l'excel.lent feina de
la nostra policia, com s'acaba de demostrar.
En
definitiva, la necessitat estratègica d'una forta entesa entre els
Estats Units i Catalunya, farà aquesta part del món més segura i
estable. Un escenari que també serà ben vist per la Unió Europea.
No debades, l'Europa Mediterrània està més que necessitada
d'ambdós escenaris.
*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 46, Abril 2015)
